Un Bilingüisme Particular. Jo no soc del vostre món.

Recentment ha aparegut un manifest de 20 intel·lectuals, als quals em referiré a ells com a tals més enllà de la meva opinió sobre ells, què els deixa en la misèria intel·lectual què mereixerien en el món civilitzat què és troba al nord dels Pirineus, en defensa del Bilingüisme a la manera de les Espanyes. Bilingüisme ben entès com, més castellà i la desaparició dels total dels textos monolingües no castellans, però sols els de llengües "autonòmiques", substituir els textos escrits de la vida pública al castellà o en el seu defecte fer ho bilingüe amb la llengua autonòmica de torn. O què el castellà esdevingui llengua única de la administració. O la defensa que els pares puguin imposar als serveis educatius què eduquin als fills en castellà, com si ara no els eduquessin ni mínimament castellà.

Sorprèn què els insignes defensors de la riquesa del bilingüisme s'hagin posicionat contra la resposta popular contra Air Berlin a favor de la companyia aèria. Resulta un cas curiós si no paradigmàtic del defensors del bilingüisme constatar que són els mateixos personatges que solen omplir-se la boca, tot cantant les excel•lències del bilingüisme. Ho fan sempre sí, únicament en situacions en què el català o altra llengua no castellana ha arribat a assolir, una presència considerable.
Això activa a aquests intel·lectuals, suposats, defensors del bilingüisme s'activen i és mobilitzen en defensa del bilingüisme i contra la imposició. Què no s’activa mai en les situacions contràries, en què el castellà és abassegadorament dominant i tot existir una tímida presència del català, mai és mobilitzen en defensa del bilingüisme.
En canvi per ells és una estupidesa i digna de cavernícoles tribals mobilitzar-se perquè una companyia aèria usi la llengua pròpia del lloc on opera, Alhora què amb fúria protesten si l’administració s’adreça per defecte als ciutadans en català.

Veient aquest bilingüisme asimètric. No cal ser cap geni per veure que la seua defensa del bilingüisme és limita a què els bilingües siguem nosaltres sols. Mentre que defensen aferrissadament, el seu dubtós privilegi de ser exclusivament monolingües castellans, com a bons ciutadans del món i com a tals dubto que tinguin el més mínim coneixement d'altra llengua, o coneixedors sols en la intimitat de casa de "llengües autonòmiques".

Com ens prediquen als ciutadans amb tant fervor ens adonem què la seva estratègia de Màrqueting falla per el punt de predicar al públic equivocat.
Perquè, si tanmateix analitzem fredament, aplicant la seua pròpia propaganda defensora del bilingüisme resulta què els coneixedors, sense què calqui ser parlant habitual, del català, aranès, eusquera o gallec. Ja en som de bilingües. Per tant, perquè ja dominem força bé almenys dues llengües que tenen estatus oficial al nostre territori no éns tenen de predicar res què ja ho sabem. Per tant, l’esforç bilingüitzador s’hem de centrar i aquests demagogs l'haurien de centrar en aquelles altres persones que encara no estan capacitades per a gaudir dels avantatges del bilingüisme.
Aquestes persones són la part més desafavorida empobrida lingüísticament al dominar tan sols una llengua oficial de la nostra societat. Per tant aquests intel·lectualoides els haurien de predicar a aquestes persones que viuen sota un estat de monolingüisme asfixiant en què estan immerses. A accedir a la riquesa de les comunitat bilingües, que ells mateixos no es cansen de proclamar per als ja bilingües o trilingües en algun cas.
Així doncs per posar-ho fàcil a aquestes burdes caricatures de intel·lectual.
Parlem sempre en català! Amb tothom del nostre entorn! D’aquesta manera, si el nostre interlocutor és una d’aquestes persones que encara no han tingut accés al privilegiat estatus del bilingüe, estarem exercint plenament un acte de solidaritat, i l’estarem ajudant a progressar socialment. Encara que hi hagi persones que no hagin escoltat amb prou atenció el discurs dels defensors del bilingüisme, i encara no siguin conscients de tot el ventall de riquesa, obertura mental i tolerància diverses que s’estan deixant perdre per no ser defensors del Bilingüisme. Parlant en català, aranès, eusquera o gallec. Fent-los entendre, a poc a poc i sense presses quines són les grans avantatges del bilingüisme, ben entés. I si no us en sortiu els remeteu a la seu de Ciutadanos o UPYD més pròxima on els faran un croquís sobre el "bilingüismo" i els seus avantatges què prediquen als ja bilingües què no tenen la sort de ser monolingües, castellans, es clar.