Nengs

Volia riure i volia escriure un escrit tipus Guzkeuk
sols per traurem la mala llet de sobre disparant amb bala amb tota la certesa que això no serà per llegit per cap d'aquesta subespècie.

Entre totes les plàques Bíbliques presents avui en dia en la perplexa Catalunya.
El quillo, el neng, el quinquiyonky o com li vulgueu dir a aquesta plaga d’individus és la més molesta (junt els neohippies). Trista evolució del nostre graó perdut en la nostra escala evolutiva. Verbalment i mentalment analfàbets i hereus d'un lerrouxisme,que no saben el què és, racistes de tot menys "su moro" de trempada roja, de profunditat de pel·licula espanyola del destape, imatge de l’extraradi de les grans ciutats de la corona de Barcelona, sobretot, però extensible a Guetos del voltant de qualsevol capital de província catalana. D'aspecte i imatge peculiars de estètica clarament invasora, no autòctona, com el mosquit Tigre, musclo zebra o la Formiga Argentina. Descendents de la immigració apareguda amb el desarollismo i la guetització d'aquesta última. De fet els únics llocs on un pot estar segur de la seva presència és inexistent és qualsevol lloc què és pugui identificar amb cultura i/o catalanitat.

Però anem Per pams. Avui el quillo i la jenny, sent políticament correctes, també es digitalitza, té la versió 2.0 en forma del Neng de l'Eduard Soto: El quillo estén el seu habitat i surt del seu cau tradicional d'extraradi. És el triomf de la massa com si una invasió de zombies en una pel·lícula de Terror sèrie B. Són banalitzats i fets mofa i enaltits com a triomf de la mediocritat.

Al quillo el reconeixeu de sobres allà on va. Va amb la boca mig oberta i bramant el seu horrible cant. aquest "nnnnnnnneeeeeeeeennnnnnnnggggggg" etern, i pot ser la seva única mostra de catalanitat, aquest arrossegament d’un encefalograma pla i cervell sec. monosil·làbic i intel·ligible: què si pum que pam que neng*. O de parlar maldestre poc elaborat, cau del renec i gairebé gutural. Cabell ultracurt gairebé rapat generalment on abunda la patilla legionària o el pentinat cendrer adornat ells amb ulleres de sol. I elles Arracades immenses, tota una col·lecció de gomes de cabell.

Segons el sexe la classificació invariablement és; ells escanyolits. Prims gairebé sempre, roba ajustada o penjant, obra de l'evolució. Sovint força musculosa per la seva massa corporal per viure tancats amb un gimnàs aferrats al pot d'anabolitzants o del miracle econòmic de quan els porcs volaven. I la construcció donava una sortida professional molt ben remunerada.

I entre elles abunden les grasses, cossos rodons. Amb la roba ajustada i a punt de rebentar. difícil trobar punts intermitjos. Els seus hàbits poden ser molt sedentaris. Basats a practicar la gimnàstica de pipes, patates fregides i refrescs. I del revolquing al sofà veient els programes de certes privades com: Hormigas blancas. Vida digna d'un hàmster.

El quillo és un ésser què Destaca per la seva afició/addicció a l'or (ells), plata (elles) i les discoteques de tipus Pont aeri. -Indispensable viure encadenat a un “no me olvides”, penjoll, crucifix o anell sent la mida una especie d'indicatiu d'status. Destaca per la seva afició a la Benzina, Gran reclam per ells, ja sigui un ciclomotor tronat o un buga Tunejat, l'estatus del quillo depèn del vehicle que posseeix i el posseeix. Un tros de ferro que defineix al quillo és el cotxe. Per escàs que sigui el pressupost Encarà que posseeixi un Clio. Se’n gasten 6 mil o més en transformacions: alerons, rodes de perfil baix, cromats al motor, tapisseries de tots colors i textures, taules de so... El cotxe és la seva passió, font de devoció religiosa.
La olor de gasolina esborra del quillo qualsevol mostra de seny: el córrer a tota hòstia; el no respectar límits, viure ràpid i trencar les regles socials; “porque-me-sale-de-los-huevos". Les finestres abaixades i la música vomitant: rumbarock, flamenc, el regeatton i el techno més xumba-xumba. La mala educació, és una forma de afirmació davant la societat. I clar,de pas ens castiga amb el seu horrible gust musical.

La mala educació, és un factor del que fa ostentació aquesta tribu. Això s’està convertint en una pandèmia biològica: que passa de pares a fills. Pares que no eduquen als seus fills i els tracten com petits emperadors, que n'esperen miracles? la delegació de responsabilitats què eduquin d’altres éssers, coses i institucions sí n'és un de miracle que trenca la cadena. Ja se sap que un miracle com l'evolució és espontani i incontrolable. Com la manca de respecte i empatia envers el sistema educatiu.
La autoafirmació "Neng" està de moda, és un estil de vida arriba a totes les capes i sexes dels extraradis.
Al quillo L’importa un rave tot. És un ésser que repel•leix a la societat i els valors d'aquesta i de participar d'aquesta. Però viu gràcies a/o de ella ocupant els graons més baixos de les categories professionals, com repartidors (déu ser una subespècie del quillo). Al igual què el desdeny al esforç de tots els altres, d'aquí el seu racisme, no suporten que un nouvingut visqui de l'estat o els passi amb l'estatus, per esforç propi. La seva no és cultura, ni de treball, ni d'estalvi, els seu transfons cultural veu malament la cultura de l'esforç, valors tradicionalment catalans, no han estat part del seu transfons cultural.

La gran obvietat, que gairebé sempre s’oblida, el quillo només generalment parla en castellà. Viu aquí però, és clar, coherentment, amb els seus principis o la manca de ells. Català, Catalunya i tot el que comenci per C, per exemple: consciència, capacitat... De fet sols aprenen català com a llengua d'estatus quan deixen a esdevenir nengs o per raons de causa major al igual que altres llengües com l'anglès la seva societat és seu barri i no li cal pensament global.

Si els catalans podem ajudar al quillo a convertir-lo en un ésser humà, en un ciutadà, en una persona ben educada. Sempre podem crear una ONG i fer una campanya apadrinament d'un neng.

Font Frikipedia.
*conversa real en Mercabarna.