Fe, cosmopolitisme i laïcitat.

En aquests dies s'ha parlat molt de la denúncia i la critica per part de la Lliga per la Laïcitat criticant el fet què durant els 25 anys de TV3 s'hagués ofert una missa commemorativa. O que a la festa major de la Mercè els representants de ICV critiquin i no vagin a l'acte institucional a la Basílica de la Mercè. En aquest cas la meva opinió és què: Més enllà què les seves creences personals què pertanyen a l'àmbit privat. Tenen una responsabilitat referent al càrrec públic que van jurar i aquesta inclou el participar dels actes institucionals.

Hem de recordar que en procés de construcció Europeu dels últims segles quin pes ha tingut la Església i la cultura judeocristiana a conformar el que avui anomenem cultura i valors occidentals. Fins a quin punt la nostra tradició i folklore beu d'aquesta tradició de 2000 anys.
Catalunya, no és cap excepció, com a Territori d'Europa Occidental, hem estat impregnats d'aquests valors. Valors que han evolucionat i han permès una separació de poders (també religió-poder polític), decisió representativa dels representants del poble, un gran de llibertat individual i respecte "als drets humans".
Aquests fets no es poden explicar sense tenir en compte la evolució de la nostra historia i els nostres valors que han agafat forma al llarg dels últims segles.

No tenim la societat que uns pocs volen: desarrelada de vells valors i amb nous valors per al home nou, basats en la bondat universal, rebuig al valors materials i la tolerància total. Valors què semblen sortits dels edificis què és van enrunar fa vint anys.

Ens trobem amb alguns grups com els que formen Iniciativa que van fent bandera del multiculturalisme: Sent aquest una amalgama de valors triats a mida i predicats des de totes les tribunes possibles. com a concepte és fals i demagog. Perquè nega tot el transfons cultural Occidental o la cultura catalana quan parlem del multiculturalisme, provincià espanyol, aplicat pel PSC sota l'etiqueta de cosmopolitisme.

La societat no és un ordinador al que pots fer un reset i canviar li el sistema operatiu que més t'agrada. Aquesta gent és sent incomoda amb la cultura i els valors de la cultura Europea i tampoc respecta els principis sorgits de les revolucions dels segles XVII al XIX: Llibertat (de l'individu), Igualtat (davant altres individus no i el poder) i propietat privada (aquest cas sí, sí és la seva).
A toes les religions i seus als dogmatismes i perjudicis i prejudicis ideològics. Els incomoda qualsevol pes que tingui la competència. El pes simbòlic que encara té avui una institució com l’Església Catòlica a Catalunya. Els incomoda perquè els seus apriorismes només lliguen l’Església amb conceptes negatius i què barren el pas al paradís terrenal que prediquen. Tota les religions i ideologies totalitàries han buscat un culte religiós: A Déu/s, lider o partit i no han malgastat a temps i recursos a castigar a heretges i apostates.

Per ells la religió és sinònim de foscor, conservadurisme, sectarisme i mal.

A casa nostra només els trasbalsa quan es refereix a la religió catòlica i la seva presència desproporcionada a la vida pública. I en canvi, no obstant defensen altres religions i cultures, com a mostres de Cosmopolitisme, quan els seus valors i actituds no són compatibles amb els d'occident: Com per exemple la igualtat home dona.

Però no s'atreveixen a fer crítica per exemple de l'Íslam i sí amb l’Església catòlica, que ja no crema heretges, i és motiu de burles constants a llocs com el jueves, acudits i esquetxos televisius. I alhora uns no dubten en criticar qualsevol mostra de religiositat cristiana. I no s'obliden mai de fer nos memòria de la inquisició i el suport de l'Església al règim de Franco.
En canvi celebren i fan ponts "laïcs" durant les festes religioses, com setmana santa.

No s'ha de confondré el laïcisme amb laïcitat, no és el mateix voler eliminar la religió de l'escena pública què voler una separació de la influència religió sobre la vida pública. No és el mateix ser cosmopolita què renunciar i amagar la teva cultura, ni el respecte a altres cultures és renunciar a la teva i els teus valors.

Els què desitgen el laïcisme massa cops actuen amb la intransigència, típica de la societat ibèrica i l'inquisició espanyola, s’omplen la boca de criticar la religió, catòlica, per imposar les seves raons. Critiquen les manisfestacions religioses catòliques però perden l'oremus per les celebracions de final del ramada.
Arribant al grau d'esquizofrènia i bogeria amb que s'acusava a la gent que és separava de l'ortodòxia abans anar a parar a un Gulag o Auschwitz.

I certament com què creuen què els seus valors són el correctes no adverteixen que els seus valors no tenen perquè ser compartits per la majoria de la gent als què creuen què pel seu bé cal imposar les seves creences. Confonen la presència pública de l’Església amb imposar als altres la seva pròpia veritat.

Com a punt final cito a Friederich Hayek. No fa referència als valors, si no a la llibertat, en la lluita contra el totalitarisme. "Si pretenem el triomf en la gran confrontació ideològica d'aquesta època, és necessari, sobretot, que ens percatem exactament de quines són les nostres creences".