Ja vaig parlar ne fa temps al mes de Febrer si la memòria no em falla. Parlant de la descoordinació entre administracions que havia fet què Catalunya sent on més sol·licituds havia sols s'haguessin concedit dos ajudes de 210 Euros al mes al lloguer jove del "Ministerio de Vivienda".
Posen en seriós dubte la agilitat, eficàcia i eficiència de la administració alhora de concedir ajudes a la seva població.
Avui més sis mesos mes tard en torno a parlar gràcies a una noticia apareguda al 324 en què parlava de la lentitud en rebré els ajuts. Ens trobem que ha Catalunya, comunitat on hi ha més sol·licituds. S'han concedit de les més de 21000 sol·licituds uns 18000 ajuts han estat aprovats. Però que actualment s'en beneficien menys de 2000 dos mil joves que han rebut l'ajuda, menys de 1500 si recordo bé la noticia del 324, un trist resultat. I els temps entre què és concedeix l'ajut i aquest té una aplicació real passen uns sis mesos degut als tràmits administratius i als controls "per evitar fraus".
Les raons són diverses i els topalls sobretot administratius són múltiples i resten eficàcia a la mesura. Alhora segons fons d'avalot (UGT) les ajudes no s'adeqüen als preus del mercat o el parc de lloguer.
Un factor més fa ressentir l'eficiència perquè què no s'hagi transferit la concessió dels ajuts i els fons per aplicar los a les administracions més properes al ciutadà alenteix el procés, li resta agilitat i no l'adequa a les realitats pròpies de diferents territoris. Junt que la subvenció no és la millor solució per fer el lloguer assequible, perquè per economia elemental és sap que un increment de demanda fa pujar el preu.
La pròpia existència d'un Ministeri "florero" com Vivienda s'hauria de poder qüestionar quan les competències estan "sobre el paper" transferides a les CCAAs quin sentit té la presència de una administració estatal que envaeix competències que han estat transferides per fer i desfer i concedint o no ajuts.
La agilitat a més és ressent de la gran quantitat de paperassa que encarà avui s'ha d'aportar per accedir als ajuts al lloguer. I l'únic cònsol és que degut a la fi de la Campanya electoral no estem envaïts de publicitat institucional parlant dels beneficis de les ajudes concedides.
L'infern és ple de bones intencions, hem de suposar que sempre són bones en cas de les polítiques socials. Però cal tenir el compte els resultats han de estar sempre per sobre de les intencions al hora de valorar la acció de govern.
I el deure del ciutadà hauria poder exigir un funcionament adequat amb el càstig més gran que la democràcia ha inventat i en el fons el què la fa superior a altres formes de govern; no votar als què ho fan malament.
http://www.20minutos.es/noticia/346872/0/neguen/lloguer/sols/
http://www.20minutos.es/noticia/346872/0/neguen/lloguer/sols/
Israel nunca fue víctima
Fa 1 mes
9 comentaris:
Recordo també la noticia en el seu moment: la despesa en publicitat superava la despesa en ajuts, no calia dir més. La mesura en sí és una animalada com una casa, d'entrada donar ajuts per edat i no per la necessitat o renta real, d'entrada per que impulsa el augments de preu.
Suposar bones intencions en polítiques socials és l'últim que cal fer: justament és la eina que utilitzen per dirigir-se als electors i és el que més s'esforcen en vendre.
Es molt fàcil tirar de propaganda i fer lleis d'ajudes al lloguer. De fet és tant fàcil que és la gran tàctica de l'esquerra. El que no és tant fàcil és donar l'ajuda, materialitzar-la, que arribi a les mans del particular. El meu germà fa un any que l'espera i no ha cobrat res i d'aquí poc ja cumplirà els treinta. Com ell és burro va votar Montilla i ja veus la jugadeta que l'hi han fet..saludus
Benes a tots. Lamento no haver respost abans.
El màrqueting ajuda a vendré però el discurs de l'esquerra esta construït en molts casos en la bondat de l'esquerra o bonisme, si en voleu dir així, i en una pretesa superioritat moral sobre la "dreta".
Més enllà de la bondat intel·lectual hi ha l'aplicació real i eficaç dels recursos destinats a política social.
És a dir la Gestió va abans que la retòrica i l'actual Govern la gestió del dia a dia la porta molt fluixa. Sovint sembla que ens vulguin fer creure què són "els bons" per ser d'esquerres i per això cal comprensió, no és seriós.
No és seriós d'entrada que el gran ganxo socialista, que en marketing seria l'argument de ventes, es basi en ser la contra del Pepe. Si no hi vas ells guanyen... Cap argument en positiu doncs. Ara diuen “la Catalunya que sap on va”... A sí? doncs digueu on anem! Voldríem saber-ho per estar preparats com a mínim.
Després dels desgavells continuats i amb el desanim nacional palpable van treure allò de la “Catalunya optimista”. Ara que és evident que estem més perduts que mai juguen a dir que ells saben a on van però no patiu que no diran cap a on. Cal fer-ho veure, no cal dir-ho, ni tant sols saber-ho...
La veritat, trobava més divertits els slogans basats en les obvietats: “Sí per que som europeus.”
De fet abans de continuar criticant al PSC, he de fer notar què no hi té res a veure. Ja què els ajuts com he dit els atorga el Ministerio de Vivienda del govern central.
No hi ha distinció entre PSC i PSOE i els seus slogan son del mateix nivell, lamentables per algú qua ha llegit una mica. I això dels ajuts “des de Madrid” és tot una altre tema. O una nova estratègia per retornar al centralisme i deixar les autonomies laminades fins a res. Una situació inacceptable.
Si es vol agilitzar l'ús del lloguer com a resposta a les necessitats d'habitatge només cal fer complir la llei: quan un arrendador no pot fer res per al desnonament de l'arrendatari que porta molts mesos sense pagar, no es llogaran pisos.
Si l¡arrendador i l'arrendatari tenen garantits els seus drets bàsics, tals com els de qualsevol contracte i es materialitzen, cap problema. Mentre la llei sigui paternalista, basada en "tutelar" al més feble, això condiciona que el més "fort" esdevingui, a la realitat, el més feble, en no tenir suport jurídic mínim per a resoldre els seus problemes.
Artur tens tota la raó en el què dius. El mercat de lloguer té ineficàcies que afecten a la confiança del arrendadors i que eviten la entrada d'arrendadors al mercat.
La lentitud de la justícia i la pràctica impunitat dels què no compleixen la llei, fa que les garanties què els arrendadors exigeixen siguin desproporcionades i el preu equivalent al mercat de compravenda.
Tres: Els governs de "madrid" sempre han tingut clara que els úniques competències exclusives són les de "Madrid". Per això quan els convé envaeixen les competències cedides.
Publica un comentari a l'entrada