El calbot de la setmana

La fundació catalunya oberta té la secció "el Calbot". Estocada crítica, breu, precisa i brillant de l'actualitat recent des de un punt de vista catalanista i liberal.

L’Onze de setembre té molts rituals. Un és el d’anar a escridassar tothom qui fa ofrenes al monument a Casanova. S’hi val, és clar. Però el catalanisme ha de decidir si vol ser inclusiu o exclusiu. Si obre la porta a qui diu que vol entrar o si en nom de la puresa ens anem tancant la porta als morros els uns als altres. Perquè si del que es tracta és de ser pur, sempre hi haurà algú més pur que tu. Si tu escridasses als impurs, sempre hi haurà algú que es creurà més pur i que t’escridassarà a tu. El catalanisme ha de decidir si vol ser cosa de molts, quants més millor, o si se sent més confortable sent cosa de pocs, quants menys millor. Puríssims, això sí.

de la Fundació Catalunya Oberta.

Vaig parlar fa temps amb un company joventut d'estètica "indepe i neohippie" i a conèixer la meva militància va acabar amb un estèril i estúpid debat sobre els sexe dels àngels la sobre puresa ideològica. Què em va recordar al debat fratricida entre republicans de la guerra civil i una fragmentació que va a portar a 40 anys de dictadura; "Guerra o revolució".

Ell manté les seves idees sobre independència i socialisme real. Jo amb el temps he passat de socialisme però defenso la independència com a millor manera de garantir la pervivència del català i la seva llengua i cultura és tenir un estat propi al igual què per al desenvolupament econòmic és més adequat un model què no vulgui traslladar la locomotora de l'estat a Madrid.

El catalanisme com a inclusiu de diferents tendències en l'eix ideològic. Amb vocació majoritària i de ser atractiu a gent què no tingui un ADN 100% català. Perquè en democràcia les decisions les fa la majoria i aquesta canvia les coses i amb el temps crec més en reformes què en revolucions.

El món de l'independentisme jove radical: No ha quallat més què en una minoria molt activa i alhora fragmentada en associacions i partits condemnats a l'arc extraparlamentari. Però no a empés a grans sectors de gent cap a un independentisme. Perquè sincerament la població no vol un independentisme com a revolta juvenil, si no alternatives serioses en forma de projectes de país què puguin fer sentir còmoda a una majoria capaç de ser un canvi. I diferència d'ell crec què a base d'emprenyar i pintar no crec què ens atorgui res l'estat espanyol i menys la independència.
La seva marca sols és nota en pintades a les parets, massa sovint amb faltes vergonyants pels defensors del català, i bretolades. Ideologia molt pura, sí. i ocupant un segment molt petit de la població, més dedicada a maleir impurs què crear les bases per crear una majoria en un dia pròxim diguí sí a una consulta, del tipus: Esta vostè a Favor de la independència de Catalunya?