Fa poc ha despertat una polèmica entre els socis del Tripartit degut a unes modificacions en el cotxe oficial A8 limusina del president del Parlament Esnest Benach. Gran part del cost de 110000€ del vehicle recau en la seguretat i el blindatge.
Per una banda Considero que el President del Parlament, en tant que la segona més alta autoritat del país, ha de disposar de les eines necessàries per a exercir de les seves funcions. De fet a no crec què a ningú li agradés què el president de la Generalitat fes els viatges oficials amb low cost, Això vol dir uns mitjans preparats per a poder exercir el seu càrrec, un vehicle de representació per poder assistir als actes als què ha d'assistir en virtut del seu càrrec i un compte de despeses que li permeti fer aquells viatges o els obsequis institucionals que per raó del càrrec hagi de fer.
Un altre cas és si els desplaçaments del vehicle són per us privat o si el límit de les despeses de representació o els seu us és l'idoni o exagerat. Fet què no s'ha provat. Tot i què ara no tocava degut a la crisi i la imatge d'austeritat què govern vol donar amb els últims pressupostos. Aquest ha rebut una personalització per valor de més de 9000€ en accessoris. Els quals, són serveixi la redundància; accessoris sota el meu punt de vista prescindibles. Descartant la taula de treball què permet realitzar tasques camí i tornant de la feina i és podria justificar la seva instal·lació.
I què entrés a reconèixer-ho i demanar disculpes, no ajuda a justificar-se si no què dóna la raó els que li han fet crítica; com l'ABC i la Razon. Sincerament ha fet el préssec. Què dubto què haguessin fet els seus antecessors en el càrrec.
No obstant, el renovament del seu cotxe oficial havia estat aprovat per la mesa del parlament per tant era de coneixement públic. I no difereix gaire del cotxe oficial del President del Govern.
L’afer del cotxe de Benach ha servit per mostrar el sectarisme imperant on el mateix fet, on tot té una gravetat relativa; el què depèn del qui. Demostrant com alguns periodistes i polítics fan servir dos jocs de mesures del tot diferents, segons si jutgen amics o enemics. Hem vist com disculpaven en Benach, polítics d’Esquerra, que en el seu moment han actuat com a veritables inquisidors en afers menors que afectaven membres d’altres partits. I hem vist actuar ara com a inquisidors a gent d’altres partits. Del mateix govern! que disculpaven amb màniga ampla als seus en afers més rellevants, ells i de gent del seu partit. I amb un protagonisme estelar; ficant-se al costat de l'ABC i la Razon, un polític què passara amb més pena què gloria pel seu actual càrrec i l'unic bo que deixarà al seu substitut serà un despatx Feng Shui.
Encara és viva la vella tradició mediterrània què defensa afavorir sempre als amics i tenir los aprop i amunt, però que no facin ombra i putejar sistemàticament els enemics per qualsevol busca a l'ull sense preocupar-se si en el seu ull hi ha una viga.
5 comentaris:
No es pot permetre que un president es gasti més de vint milions en cotxe. El blindatge és una excuisa. No pot ser Josep. Bé que pot anar amb un Ottavia en comptes d'un Audi A8. nO HI HA EXCUSA. sENTO SER TANT RADICAL PERÒ EL HORNO NO ESTÁ PARA BOYOS...SALUDUS
És una guerra bruta. Tanmateix el problema no radica en un televisor o en 9000 euros d'accessoris. El problema és la manca de transparència. Qualsevol organització, en el moment que comença a moure quantitats importants de diner, s'ha de controlar. Això és l'auditoria.
Els ciutadans, com a "accionistes obligats" d'aquesta empresa que es diu "estat" (m'és indiferent que sigui Estat central, Generalitat, Ajuntaments, etc...) tenim també el dret i l'obligació de vetllar pels nostres interessos i a tal fi l'auditoria verifica que els comptes, les inversions, les despeses, s'hagin fet de forma adient.
El tribunal de comptes és un invent dins dels formalisme legalista de "tapar l'expedient" de la transparència.
Una recomanació: el llibre de Xavier Roig "La Dictadura de la Incompetència" és un manual bàsic per a saber com funciona el país. La depressió, després de la seva lectura, és una possibilitat no molt llunyana. Val la pena.
No vull ser tant radical. Aquesta és una guerra bruta de desgast a les institucions catalanes.
La transparència és una de les mancances de les administracions. Agrairia sempre una auditoria als comptes de les administracions com a "usuari" d'aquestes. Perquè si fos un accionista; no hi posaria als diners en una empresa que no audites.
kaixo,
jo és que no sé ben bé a què ve tanta polèmica. L'emprenyament és normal, però el Benach no ha fet res pitjor que el Saura i sembla que els votants no el castiguin per això. A més a més, com diu el Cesc al seu bloc, Espanya té tants cotxes oficials com els EUA. No está el horno para bollos, és cert, però no veig res de nou sobre la cap del cel. Salutacions
De fet No és cap gran escàndol. Jo trobo més escandalós que el govern amb els pressupostos prevegi la incorporació de 6 nous alts càrrecs.
Publica un comentari a l'entrada