dijous, 11 de juny del 2009

Plan E(stafa).

El plan E ja supera els 100 dies de gràcia i podem fer un balanç inicial. I aquest per desgràcia és desolador.

Cap de les 4 àrees de treball ha assolit els seus objectius: Famílies, empreses, ocupació i financeres. Hi una una cinquena àrea però seria injust que la critiques perquè és de objectius a llarg termini i no es veuran resultats en els cent dies de gràcia.

Financeres: Han consistit a incrementar el Fons de Garantia de dipòsit per imitació dels països de l'entorn. Va intranquil·litzar a la gent amb una dosí de fatxenderia innecessària sobre la fortalesa del sistema financer espanyol primer i als pocs dies començar a incrementar els fons de garantia de dipòsit, igualant i fins i tot superant els plans realitzats pels països Europeus. Ara s'ha vist amb la caiguda de CCMA que tal fortalesa no era tal.

A l'Agost CiU ja va demanar al Congreso què és realitzessin operacions de mercat monetari per capitalitzar els mercats financers. El executiu va aprovar a l'octubre injectar 100.000m€.
Doncs al Gener sols havien sortit a subhasta 10.000m€, i sent la primera subhasta un fiasco, i des de llavors les subhastes han anat amb comptagotes. Com pot ser?
Ja què el mercat monetari és el sistema més ràpid i eficaç en sistema financer occidental de drenar o injectar diners de sistema és ràpid i eficaç. Fins al punt que ni els neokeynessians neguen la importància de les operacions en el mercat monetari com les més àgils.

Plans d'ajut a les empreses: Els fons ICO per a ajudar les empreses amb crèdits tous han estat ineficaços el sistema és massa lent, burocràtic i encarcarat per ser eficaç. Què s'ha fet bé els fons ICO s'han ampliat per poder finançar les operacions de circulant i no solament les operacions inversió. Però el sistema no és prou agil per compensar el tancament de la aixeta per part dels bancs com denúncia la patronal.
Sumat a una total falta de flexibilitat que els sindicats havien acceptat per part dun Zapatero que ha decidit posar al davant la política social i la protecció social a combatre la crisi; ha dificultat la supervivència a moltes empreses.

Suport a les Famílies: És van fer plans i anunciar a Bombo i plateret, que les famílies que quedessin a l'atur podrien posposar entre altres el pagament de la hipoteca durant 2 anys. Els bancs no han aplicat la mesura i ni els bancs ni el públic sabia mesos després de l'entrada en vigor com és podia aplicar la mesura.

Foment de l'ocupació: Aquesta part és sens dubte la que menys m'agradava del pla i més dubtes em generava. Perquè per desgràcia no era segons el meu criteri una manera allargar artificialment la entrada a l'atur de treballadors dels sectors afectats pel desinflament de la bombolla immobiliària. Alhora aquest plans funcionaven amb el copagament per part dels ajuntaments i molts ajuntaments com el de Salou estan financerament amb l'aigua al coll.

Els diners haurien estat millor usats en comptes de en fer rases en agilitzar els punts de suport a les famílies i suport a les empreses.

Així doncs no considero positiu el plan E, a priori les actuacions semblaven correctes i en el bon sentit. Desgraciadament el problema ha estat d'eficàcia en la seva aplicació què ha estat inadequada i lenta. Pot ser els fruits acaben de veure's d'aquí uns mesos i he d'escriure rectificant el meu escrit. I tot que m'agradarà fer ho si es dona el cas. Per desgràcia no crec què això passi.

5 comentaris:

Adrià Izard ha dit...

Uns exemples del Plan Estafa_:
1-Al meu poble hi ha un cartell i no hi fan res.
2- A La Vanguardia va sortir una foto de una subvenció de 2000€ el que vol dir que és més car el cartell que la subvenció i AIXÒ ÉS INTOLERABLE.

Noctas ha dit...

En fi, promeses i més promeses que després queden en res...ja n'hi ha prou...

Deyza ha dit...

Les inversions en obres públiques als petits ajuntaments són més aviat intensives en capital que no pas en mà d'obra.

El tema cartells és una manera tan descarada de fer-se publicitat! A Girona van posar un d'aquests enormes i caríssims per arreglar un semàfor.
Interessant el blog, després d'una bru ullada de curiositat.

Salut

Miquel ha dit...

Ah! Però que algú s'esperava que funcionés? En teoria el Estado Español tenia un sistema financer i bancari fort i preparat per fer front a la crisi, i ara, en canvi, competim a Europa pels pitjors indicadors macroeconòmics. Almenys que amb tota aquesta misèria ens desampalleguem de Montillas, ZPs, Blancos i tota quanta crosta socialista.

Josep (sl) ha dit...

Noctas i Adrià: Per desgràcia la visualitzaió en els cartells és de que fem algo. La part visible ha estat la part d'ocupació del pla. Que se'ns dubte era la més visible. El problema és què es destrueixen per contagi ocupació fora de la construcció.

Miquel: Jo sí en teoria el pla era correcte i adequat. El problema ha estat la rigidesa d'aquest.

Deyza: Gràcies pel comentari. Els petits ajuntaments ara fan obres de petita volada perquè són les que és poden permetre ja què paguen el 50%. Tenen la pressió dels votants què per una banda volen què és facin obres i és vegi que és fa alguna cosa. I els propis batlles que volen poder fer obres i el migrat del pressupost què fa que els batlles no puguin fer obres intensives en mà d'obra o capital.