Dissabte a la nit em va sobtar un soroll. més què un soroll; un bram d'ase xenòfob provinent del públic del Bernabeu. En la forma de: "Polaco el que no bote". Que va repetir-se contínuament abans de començar el partit. Aquest Bram d'ase col·lectiu va aturar-se durant un minut en motiu del minut de silenci pels morts en el accident aeri de Smolensk en el què mort una part important de la elit polonesa. Entre ells el president polonès Lech Kaczynski, quan es dirigia a Honorar els oficials polonesos assassinats per ordre d'Stalin en el setantè aniversari de la Massacre de Katyn. Doncs, bé immediatament després de la finalització d'aquest minut de silenci. Van tornar els mateixos brams amb el tan suat: "Polaco el que no bote".
Com és pot ser col·lectivament tan estúpid com la gent que estava aplegada a les grades del Santiago Bernabeu? A cas podien haver triat moment pitjor.
A cas podien fer servir el cap i no les visceres?
Per tota la resta queda el Futbol i un 0-2 per emmarcar que deixa la lliga a l'Abast del Barça. I gaudir d'un canvi de cicle esportiu si no l'espatllem nosaltres mateixos. I que també és una faula de com fer bé les coses ben fetes i del xoc de dos models antagònics.
Se que en els estadis de futbol es deixen anar sovint barbaritats per l'estil i més quan la rivalitat va més enllà de l'àmbit esportiu, però dubto que mai s'hagin deixat pogut deixar anar amb tan poca fortuna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada