Alguns analistes de Madrid van estar venent desprès del resultat de les eleccions catalanes com un enfonsament de l'independentisme. O exclusivament en clau espanyola.
Anàlisi, del qual no estic d'acord.
No estic d'acord; Perquè jo opino que en tot cas seria al reves, una victòria dels partits d'àmbit d'obediència catalana. Primer; l'independentisme i les pèrdues de votants d'Esquerra (11) s'han repartit en 4+1 si Solidaritat i Reagrupament haguessin anat junts, els sis restants, han anat a l'abstenció i a CiU.
CiU: (+ 14 i + 260000 vots), que ha incrementat el to nacional, ha aconseguit un 38,47% del vot el més alt des de 1999. (37,7%). No per deixar de votar a ERC els ex-votants no han deixat de ser independentistes. Han castigat el mal govern i en Mas ho ha llegit bé dient què es depositari i no propietari de els nous escons aconseguits. Tant el nou votant, el votant abstencionista, el votant retornat, el votant catalanista d'altres formacions i el votant útil no adscrit. Obligaran a Mas a ser ferm i capaç si vol, no sols fer créixer, si no mantenir els seus vots actuals.
Desprès: El creixement del PP és veu magnificat per la caiguda del PSC-PSOE perquè els seus +4 escons representen amb valor absoluts un increment del 1,69% dels vots.
Si parlem de la coalició de forces i la seva evolució, per exemple: l'Economist fa referència a que la majoria de diputats són de partits no espanyols i què Mas té un programa sobiranista: basat per una banda en l'economia i per altra més l'autonomia fiscal. Jaume Clotet a l'Avui fa un anàlisi molt similar i molt interessant sobre la correlació de forces segons l'obediència dels partits.
"Maragall va ser el cap de llista socialista, la qual cosa de fet reforça el nucli d'aquest article. Fem un repàs. En les nou eleccions que s'han celebrat des del 1980 els diputats nacionals han estat 82, 83, 84, 88, 84, 71, 78, 84 i 89. De la mateixa manera, els diputats estatals o de matriu espanyola han estat 53, 52, 51, 47, 51, 64, 57, 51 i 46. Els comicis de diumenge passat van establir la màxima distància entre uns i altres: 43 escons de diferència."
Jo havia fet el càlcul per: CiU + ERC des de 1999: 69, 69, 69, 76* (incloc SI 4). Incloent els resultats de ICV i C's partir de 2006 dóna aquests resultats i compte en el mínim de 1999 ICV anava fora de Barcelona coaligada al PSC. PD: En Jaume Clotet inclou a C's de partits catalans a la llista i ho argumenta.
Dit d'aquesta manera i a diferència dels anàlisis fets per per mitjans espanyols i en clau espanyola. Fent referència exclusivament al mapa de partits catalans Els electors catalans es mouen a les seves eleccions; les catalanes. Amb paràmetres, no espanyols i de clau catalana.
Segons l'estudi universitari: La quarta onada. Aquesta és una condició indispensable per a un procés d'independència. I La caiguda dels votants d'ERC té més a veure amb el Tripartit 2 i un càstig per que a una reculada de l'independentisme. El qual en tot cas esdevé transversal i no representat en un(s) únic(s) partit(s).
7 comentaris:
Totalment d'acord. El que ha disminuït no és l'independentisme, són els vots els que han disminuït.
Fals. La participació ha pujat un 3%.
De vots independentistes n'hi ha més que mai, però repartits. L'independentisme no és patrimoni de ningú, però cal que els partits siguin conscients del perfil de votant que tenen.
Error fatal a la primera premissa:
Convergència i Unió és un partit d'estricta obediència estatal.
Per què als anys 80 va trencar amb ERC?
Per què als 90 va subscriure el Pacte dels Editors per mantenir Felipe al poder?
Per què va anar a Madrid a fer fora Vidal Quadras?
Per què va anar a Madrid a demanar permís per tirar endavant la reforma de l'Estatut?
Per què va anar a Madrid a fer fora Maragall?
Per què va acceptar les 62 esmenes a l'Estatut del PSOE a Madrid?
A Catalunya hi ha un partit d'estricta obediència espanyola que es diu Convergència i Unió.
A Catalunya hi ha un partit que garanteix com cap altre a tota Espanya la Indissoluble Unitat de la Nació Espanyola i aquest es diu Convergència i Unió.
Ara, que alguns de vosaltres us feu palles mentals pensant que CiU és sobiranista (JUAS JUAS JUAS) per mirar de consolar-vos, doncs mira, més vam perdre a Cuba i varem tornar xiulant.
Si fins i tot el Barça és el gran referent de la millor selecció espanyola de la història!!
I és que Catalunya és Espanya, la més espanyola de totes.
I és que Catalunya és Espanya, la més espanyola de totes.
I és que Catalunya és Espanya, la més espanyola de totes.
I és que Catalunya és Espanya, la més espanyola de totes.
Home estic d'acord amb el teu comentari. Crec que els monopolis ideològics no existeixen. I ni SI ni ERC ja tenen el monopoli de l'independentisme. Què és el millor que pot passar al país.
Anònim gràcies per la teva aportació/acusació.
No es cap error la primera premissa. Estic segur que si hagués de seguir el teu criteri de qui no es pur, acabaria arribant a la conclusió que tots són "espanyolistes botiflers".
I què tots són els garants de la unitat d'Espanya amb raons i arguments difícilment agafables ni amb pinces.
Si no estas d'acord amb el criteri de l'Economist et pots dirigir a ells.
De fet, jo he fet una classificació amplia sense intenció de fer sang ni ferides. I parlo de partits d'obediència catalana. Excloent els partits d'àmbit Espanyol, tot i ser innegable que C's sigui espanyolista.
"Per què als anys 80 va trencar amb ERC?"
Si suposes què és perquè ERC va abraçar l'independentisme, et falla la cronologia. Ja el que el trencament és anterior a la arribada a la direcció De'n Colom. 88 i 90/91 si no m'equivoco.
"Per què als 90 va subscriure el Pacte dels Editors per mantenir Felipe al poder?" Per les contraprestacions com recaptar un 15% de l'IRPF, entre altres.
"Per què va anar a Madrid a fer fora Vidal Quadras?"
Bàsicament, perquè el PPC, on té la seu és al carrer Gènova. I té un autonomia molt menor que el PSC. Qualsevol tema i pacte amb el PPC passa per Gènova.
I perquè la seu central va decidir sacrificar a Vidal Cuadras, que millors resultats els havia donat fins a aquell moment, per a signar el pacte del Majèstic.
"Per què va acceptar les 62 esmenes a l'Estatut del PSOE a Madrid?"
Fem una suposició a l'absurd: que tu tinguis raó. Llavors perquè no hauria sortit aprovat molt abans i per què li hauria fet un recurs el defensor del pueblo (PSOE).
"Per què va anar a Madrid a demanar permís per tirar endavant la reforma de l'Estatut?"
Pensava que era el PSC, encoratjat per les paraules de Zapatero? En tot cas la voluntat de'n Maragall era passar a l'historia i l'estatut va ser la seva maragallada.
"Per què va anar a Madrid a fer fora Maragall?"
Estas segur que no era ZP qui va donar defenestrar a Maragall perquè estava cremat. i alhora donava munició al PP. I que amb el Maragall podrien perdre les generals.
Sobre la resta, la part d'onanisme mental, si vols vomitar bilis gratuïtament ves a un altra banda.
El votant de CiU d'ara no és el amteix que el de fa 20 anys. Com tampoc ho és el d'Iniciativa i fins i tot un part del Psc-PSOE. Ja els agradaria a ells que l'independentisme baixés! Intenten transmetre una falsa realitat per provar de provocar el nostre desànim. Nosaltres, ni cas. A seguir treballant i, quan menys s'ho esperin, ja haurem fotut el camp!
Si tant creguessin el que diuen no sentiríem les Bajanades de Bono. I Ep, que li va anar d'un pèl de ser el Primer secretari del PSOE.
Publica un comentari a l'entrada