dilluns, 26 de novembre de 2007

El radicalisme d'Artur Mas.

Davant les acusacions de radicalitzar convergència feta des del Bloc: PSC, PP, ICV i C's. He d'afirmat una gran realitat. Dubto què cap dels votants típics de CiU s'esverés al discurs d'Artur Mas del 20-N. Al sentir l'ambigua al·lusió, però ben clara, pel dret a decidir. Dubto molt què ni els senyors Ferrer, ni els senyors Pérez s'haguessin sentit incomodes.
L'Artur Mas ha posat una nova pedra en l'edifici de catalanisme, ha mantingut els fonaments de l'edifici i ha dit posem una planta més. I ha fet bé.

Des del bloc: PSC, PP, ICV i C's. S'han cuidat a cridar per espantar sobretot als senyors Pérez. L'Artur Mas ha fet bé no sols de no espantar als senyors Pérez, gent no nascuda a Catalunya però què se sent integrada al País i sol anar al "Pueblo". Si no, què a més, a part a la seva casa gran l'Artur Mas ha cridat als fills dels senyors Ferrer i Pérez, poc disposats i què veien a CiU com els partit dels seus pares però no el seu.

Jordi Pujol va dir: Què el seu projecte, constava sempre de sumar i mai a restar. Amb el Tripartit i la seva visió de la política com a blocs antagònics esquerra-dreta. Semblava disposada a condemnar a la transversal CiU cap al bloc de la dreta on s'hauria erosionat Lluitant per no restar. I L'Artur Mas ha sabut portar hàbilment el timó de una nau aparentment a la deriva. Electoralment no ha anat malament, ha recuperat espai, però el tripartit ha sumat.

L' Artur Mas. Ha demostrat el seu liderat. l'estil és el convergent de sempre: sempre disposat a sumar. Però amb formes i contingut nous i visió de Futur. No sols disposat a mantenir, els Ferrer i els Pérez. Si no a ser atractiu als seus fills. Valentment va parlar i va fer l'aposta pel dret a decidir.
Des de ERC li han demanat què parlés d'Autodeterminació. Una autodeterminació de la qual no parla i li hauria portat a un radicalització. On difícilment sumaria i segurament restaria.
Just en un moment en què una ERC de "pluja fina" l'ha obviat i aquesta autodeterminació sols apareix en les calçotades entre porrons buits de vi.
I encarà més quan ERC, sap què ni l'inquilí actual de la Generalitat. Ni assumirà l'autodeterminació ni els seus caps de Madrid li permetran que ho faci. L' Artur Mas ha decidit deixar de fer pedagogia inútil a Espanya. Cosa què no espanta als senyors Pérez. castellanoparlants d'origen, se'n han fet un tip de fer pedagogia i estan tips. I els seus fills perfectament integrats al país, que viuen en naturalitat ser catalans també ho estan. Volen el seu propi futur diferent del què han tingut els seus pares. I seran els votants del demà i qui demà decideixi majories.

L'Artur Mas amb la seva conferència a fet forts els fonaments perquè els fills dels Ferrer i dels Perez i qui saps si els fills dels Mohammed s'hi puguin encavir-se en aquesta Casa Gran. Però el pis no és farà amb sols amb una conferència, queda molta feina per davant.

2 comentaris:

pEpE ha dit...

Marc! tens un encàrrec al meu bloc. Salutacions!
pEpE

Josep (sl) ha dit...

Hem dic josep. pEpE.