dissabte, 10 de novembre de 2007

Sí ministre. Perdó... ministra.

Prenc prestat el nom de la mitica sèrie britànica. Per parlar de les polítiques d'habitatge. Jo volia parlar de les polítiques complementàries als Xecs per les polítiques de lloguer de vivenda. La part què menys titular ha donat i puc dir què la trobo més possitiva i interessant. Després de tant críticar els xecs. He de reconeixer què estic d'acord de la llei després de sumar-hi les ajudes complementàries. Ser crític té aquests dos vessants i un també passa quan el govern ho fa bé dir ho.

També ho faig per coherència, perquè jo vaig defensar aquestes mateixes mesures com a alternatives a la llei catalana d'habitatge. A la pregunta feta per una amiga meva (Emma) que no entenia perquè la JNC s'oposava a la llei catalana d'habitatge i un fil escrit al Blog de l'alejandro Madrid (JSC-PSC). A la pregunta, incomoda, perquè sempre costa argumentar una negativa a una llei de caràcter social. Jo vaig argumentar perquè jo estava en contra, imaginava què la JNC estava en contra del mateix, estava del mateix article la llei catalana d'habitatge. I matissar li què no estava en contra de la llei si no d'un article concret. On es notaven massa prejudicis i perjudicis de certa esquerra.

Trobo molt bé. Què la llei espanyola contempli un seguit de mesures per promouré el lloguer dirigides no sols al llogater, si no també al propietàri. De la mateixa manera vaig dir què la política de xecs i subvencions pels llogaters. La trobava negativa perquè per si sola era inflacionista i perjudicava als llogaters què no és podien beneficiar de les ajudes. I què necessitava d'actuacions a favor d'incrementar la oferta d'habitatge al mercat. Com a la millor manera de baixar el preus dels lloguers.

Doncs bé, davant les mesures cohexitives de la polèmica llei catalana feta pel conseller Baltassar (ICV) què té la percepció erronia de qui té un pis buit, és un especulador, típic argument simplista progre, i per això s'havia d'arribar com a últim recurs a l'expropiació de l'us.
Jo vaig defensar la llibertat de l'individu a disposar de la seva propietat com estudies convenient. I la difícil tasca de possar en aplicació la lleí, per la qual fària falta un exèrcit de funcionaris, i el control dels habitatges buits i com podria aflorar la picaresca.

Celebro les mesures com l'increment de vivenda protegida i què s'otorguin 6000 € per als propietàris dels nous pisos que entrin al mercat de lloguer.
Però sobretot les mesures dedicades a donar garànties als propietaris en els casos següents: Impagament, danys als immobles i facilitar els desnonaments. Perquè molta gent propietària de pisos buits no és especuladora, si no què esta escarmentada de males experiències anteriors.

Recullo la crítica. de què aquesta mesura dóna al qui ja té. Però això ho ha d'explicar el govern. Clar què el govern ja grava un munt d'actes relacionats amb posseir un pis.

2 comentaris:

Artur ha dit...

Correcte: no ens hem d'embadalir pel sempre "trillat" i "magrejat" estil de la subvenció. Intervenir sempre crea problemes. El que cal és fer cumplir la llei existent: si en un contracte, en un pacte entre dues parts, una no cumpleix l'establert, la justícia ha d'actuar ràpid. En el cas dels lloguers, el desnonament.

Si els pisos no es posen en lloguer és per la por a destrosses i més d'un any a recuperar la propietat. Imaginem-nos que lloguem un cotxe i el tornem al cap de mig any: si no em condemnen a pagar, si no em condemnen a pagar les destrosses, m'estan esperonant a que ho torni a fer: a llogar gratuitament un immoble. Existeixen especialistes que fonamenten la seva activitat a viure de franc.

Tot això sembla ser que els polítics no ho saben. La política de xecs escolars em sembla adequada perquè el diner ja es gasta normalment i el que es preten és motivar les escoles i professionals de l'educació: com més "clients" tingui l'escola, més financiació obtindrà. Les escoles de poca qualitat tindran pocs clients. Abreujant, hem d'aplicar l'economia de mercat a les escoles si és que volem millorar el nostre ensenyament.

Finalment, el primer responsable de l'encariment dels pisos és la pròpia administració: Dels ajuntaments depen la qualificació del sòl. Per tant, si fem una volta per la majoria de pobles de Catalunya en tots hi veurem els adosats, la rotonda, la promció en curs, etc. Els ajuntaments s'han finançat amb l'especulació perquè són ells qui determinen qui especula.

Josep (sl) ha dit...

Jo no soc gens sospitós de Socialistofilia. Però, crec què és digne què si un polític té una idea encertada pèl teu punt de vista, i tu hagis defensat la mateixa idea. val la pena recotzar-lo. Encarà que no siguis votant seu.

De fet CiU va defensar mesures similars la anterior campanya electoral.