dimarts, 15 de gener de 2008

Agredits i enganyats


logo ciu peremacias
Pere Macias (CiU)

Agredits i enganyats

La legislatura que avui s’acaba, amb la dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions generals pel proper nou de març, ha tingut un argument principal que és Catalunya. O si voleu, i ja em perdonareu la llicència, com fotre a Catalunya. I dos protagonistes implicats en la facècia: en Rodriguez Zapatero i el PP.

Un partit popular que les ha fetes de l’alçada d’un campanar: la seva recollida de signatures contra l’Estatut i, ben explicitament anticatalana: “Es aqui donde hay que firmar contra esos j... catalanes”, la seva participació en el boicot a les empreses del nostre país, i les seves mil i una iniciatives parlamentàries i mediatiques contra tot intent de normalització d’una llengua tant amenaçada com el català, que voldrien veure desaparèixer ben aviat. El PP ha fet de l’agressió a Catalunya un dels seus principals arguments polítics. No els ho podem perdonar. No ho podem oblidar.

L’altre protagonista de l’argument utilitza una eina diferent: l’engany. Es un autèntic artista de les falses promeses, un engalipador que té prou audàcia per aparèixer com el nostre amic: “apoyaré el Estatut que el Parlament apruebe” o la més recent trola ferroviària: “antes del uno de enero ( del 2008) traspasaré Cercanías a la Generalitat”.Té uns encobridors perfectes, els del tripartit, que li toleren tots els enganys i li riuen les gràcies una i altre vegada.

La víctima d’uns i altres es Catalunya. Som els catalans. Uns ens agredeixen directament i sense ni tant sols dissimular-ho, l’altre es més sibil•lí, però molt més perillós. A mi em recorda allò de “sin que se note el cuidado”.

Les properes eleccions, en aquest argument, apareixen com la gran oportunitat de donar-los-hi la resposta que es mereixen. Han de respectar Catalunya. Han d’entendre que no se’ns pot agredir ni enganyar a benefici d’inventari. Han d’entendre que hi ha prou dignitat al nostre país per passar plana i per passar d’uns i altres: torna a ser l’hora de proclamar: Ni PSOE, ni PP, Catalunya!

Pere Macias i Arau

6 comentaris:

Moré ha dit...

Catalunya vui passa per enviar a pastar fang les eleccions.

Guillem Casas ha dit...

Per això jo no voto. Abstenció! Participació del 20% és el què mereixen!

Josep (sl) ha dit...

El que dieu és respectable i inútil. Sí voleu podeu dir què és masoquisme èpic, queda molt progre però no serveix per res.
I encarà menys perquè l'abstenció tothom se la cuina al seu gust. I li troba la explicació que més li convé. Però no serveix ni per defensar la aconseguir la unitat d'acció ni res de les moltes excuses i justificacions que he sentit en els últims dies.

Tresinores ha dit...

Molt encertat. Hi ha una clara dicotomia: O españa o Catalunya. O dit d'altre manera: PP+PSOE vs CIU+ERC.

No votar és regalar el poder polític per que puguin continuar fent i desfent com vulguin. I desferan compatriotes, desfaran tot el que puguin. Estèticament molt bonic, però totalment intil.

Si sou nacionalistes cal el vostre vot. Entenc que potser cap opció nacional us agrada prou, però cal votar ni que sigui tapant-se el nas. Si som un país ocupat ens cal actuar, tenir les màximes quotes de poder i una veu forta i clara. No votar ( o fer-ho en blanc) es abandonar el país, regalar-lo als partits apsñols i per tant, a españa.

Si sou nacionalistes, aneu a promoure el bot en blanc o l'abstenció als “feudos” españols que tenim a casa.

Guillem Casas ha dit...

Ho sento, però discrepo. Votar al partit 'que menys mal fa' o el partit que s'acosta més al meu ideari tot i que estigui a anys llum és, simplement, d'idiotes. (Amb o sense perdó).

Em direu que no votar és donar poder a aquell qui rep més vots i bla, bla, bla... I què? Arreglarà en alguna cosa el fet de que jo no tinc cap força política que em convenci? Tinc tot el dret a no votar si no em sento identificat amb ningú i penso aplicar aquest dret al peu de la lletra. I si tots féssim el mateix, la classe política es replantejaria algunes coses. Aquest debat PP/PSOE per acabar veient que els dos donen pel cul de la mateixa manera, de què coi em serveix? Enviar a Durán i que pugui fer (amb una sort del 100000%) de ministre, de què em serveix? Votar en blanc, de què em serveix? Per demostrar que no m'agrada res? No els demostro una merda! Als partits polítics només els preocupa una cosa: el poder. Si l'abstenció és excessivament elevada, els vots en blanc son paper per eixugar-se el paner e havent visitat en Roca. Punt i final.

Article del Terrat.

Josep (sl) ha dit...

Les eleccions no les invalida l'abstenció, encarà que voti el 20 el 20% decideix. I com menys gent voti més decidiran el mateixos.