divendres, 18 de gener de 2008

Amb la llengua no és juga

Amb la llengua no és juga.


Davant el fet què el PP al ser la 4a força política és un partit minoritari a Catalunya. El PP, la quarta força política al parlament, esta intentant créixer desesperadament. Per augmentar la seva bossa de votants, el comença a sent un problema greu per al PP. El PP ho esta transformant per a convertir-ho en un problema greu per a Catalunya. El PP no sols esta fent seu el pitjor paper de forma interessada buscant el vot més vidalquadrista perdut. Amb la impresentable tergiversació de la situació lingüística, buscant presentar una imatge de persecució del castellà, arribant a amenaçar la coexistència i la cohesió social del país amb mostrés del pitjor irresponsabilitat política buscant el retorn al lerrouxisme. I intentant basquitzar la societat catalana en fronts enfrontats nacionalistes catalans contra nacionalistes Espanyols sols per treure'n rèdit electoral i ficar-se en primera línia com defensors "de los valores patrios". El vídeo de precampanya. Aquesta campanya brutal dirigida a captar el vot més espanyolista, no va dirigida ni contra CiU ni contra a ERC.

Si no que Campanya va dirigida a atacar la mateixa legitimitat decisòria i executiva de la Generalitat i la esència mateixa de les polítiques impulsades en 23 anys de govern Catalanista, que va fer un gran esforç de integració i per evitar una ghetització de la immigració espanyola arribada des de els 50s als 70s. Basant-se en una suposada discriminació dels castellano parlants i una vulneració dels drets lingüístics. És troba a faltar una resposta institucional forta, simètricament contundent. Per què ni el conseller Maragall, el president Montilla o el vicepresident Carod, més sent filòleg, no han respost amb contundència? Tanta por els fa defensar obertament la llengua catalana i les polítiques de normalització lingüística fetes pels Govern de CiU?

6 comentaris:

Guillem Casas ha dit...

Josep! No voldria que et prenguessis malament les meves paraules sobre l'abstenció. És obvi que encara que vot´s només una persona,a questa persona decidiria però el que jo vinc a defendre és quelcom molt diferent. El que jo defenc és el meu dret a escollir entre votar o no i els motius que m'hi empenyen. No veig perquè he de tenir una obligació moral a votar si verdaderament no hi ha res ni ningú a qui vulgui votar. La classe política s'ha relaxat en un moment en el que, especialment a Catalunya, no ens podem permetre adormir-nos. Votar a algú simplement perquè és el millor del pitjor, no em va, ho sento.

El teu comentari de 'que t'ho passis bé per Venècia' m'ha sonat un xic com enfadat i la meva intenció no era pas aquesta. Comprenc els teus motius per defendre el fet d'anar a votar però no les comparteixo en absolut i crec que els meus motius no són pas desencertats.

Continuarem reflexionant i debatent!

Salut!

Josep (sl) ha dit...

El tema de l'escrit no és aquest, si no l'us partidista de crear un enfrontament, per treure'n rèdit electoral.

No m'ho pres malament, ans al contrari és la teva decisió i la respecto. Jo pot ser marxi també, però en aquest cas votaré per correu.
Però el què diu en Moré de què els partits canviaran amb una abstenció del 80%. No cola, ho sento però no és creïble.

Reflexions en català (marc) ha dit...

No sé si ho sabeu, però el PP ha obert una web perquè puguem explicar-hi les nostres experiències com a discriminats en matèria lingüística:

http://www.sidiguim.com

Bombardegem-los.

Passa-ho.

Josep (sl) ha dit...

Sempre podem preguntar per què puc consultar les webs d'organismes públics en anglès, però no en qualsevol altre llengua de la península Ibèrica tret del castellà?

Artur ha dit...

La dispersió de vots sempre és perjudicial. Per tant, cal reconduir l'anticatalanisme cap el PP perquè el veritable contrincant del PP és, ara per ara, Ciutadans.

Evidentment que existeix un petit percentatge de vot català que podria alternar entre una dreta europea moderada menys catalanista i una dreta moderada catalanista, però això en aquests moments és molt difícil.

La incorporació del lerrouxisme és nefast per a un partit que es vol dir "liberal" i que té en el liberalisme el seu maquillatge prefereit.

Val a dir també que el PSOE canvia de discurs segons bufa el vent electoral. Zapatero no pot arribar als graus d'anticatalanisme del PP o Ciutadans perquè el factor que decanta la victòria socialista està entre Catalunya i Andalusia.

Conquerir Catalunya és fàcil: estimant la seva llengua. Mentre això no sigui així els problemes d'identificació, d'identitat i de "dret a decidir" seguirant existint.

Josep (sl) ha dit...

Diguem que el vot de Ciutadans i el vot més espanyolista del PSOE és l'únic espai electoral nou al què el PP pot accedir. El problema és el grau de danys col·laterals als que el PP no li importar incórrer, per assolir aquell espai.