dissabte, 30 d’agost de 2008

ES socialista. CAT liberal. I Madrid?

Penjo aquest interessant article del Periodista Francesc Puigpelat, membre de la FCO aparegut a l'Avui i recollit per l'Indigenes i l'hora és el que opino en el context social, no territorial perquè jo defenso la separació amistosa Catalunya Espanya.

ES socialista. CAT liberal. I Madrid?


ES socialista. El nou finançament planteja una qüestió ideològica de gran abast. És el camp de batalla on lluiten dues maneres d’enfocar la qüestió territorial d’Espanya: una de socialista i una altra de liberal. M’explicaré. El model que s’ha instaurat els darrers 25 anys d’autonomisme ha estat socialista. Amb governs del PP o del PSOE, tant li fa. Es tracta d’un model socialista perquè penalitza i escanya els més rics, mentre subvenciona i malacostuma els més pobres. És un sistema que prima la cohesió, la redistribució i la igualtat. I és per la seva base socialista que s’ha fet un ús i abús vergonyós de la paraula solidaritat. El sistema s’ha mostrat molt poc eficaç: ha frenat el creixement dels rics, però no ha fet més productius els pobres. Un cas com el d’Itàlia.

CAT liberal. Els darrers anys, ha quallat a Catalunya una altra concepció de les relacions entre territoris, de caràcter liberal. De la mateixa manera que els liberals clàssics reclamen que els rics no pateixin una pressió fiscal asfixiant que acabi desincentivant-los de treballar, els liberals territorials de Catalunya reclamen que l’aportació dels rics a la caixa comuna de l’Estat no els faci menys productius. Reclamen un sistema en què la solidaritat estigui limitada. A més, creuen que la funció dels rics no és subvencionar els pobres sinó enriquir-se més i que, en enriquir-se, facin de locomotora per al conjunt del país. Els liberals territorials posen, per damunt de les nocions de cohesió i d’igualtat, les d’eficàcia i de productivitat.

I Madrid? Tot això genera paradoxes. Per exemple, que el model territorial Aznar va ser exactament igual de socialista que el de Felipe González o Zapatero. I una altra paradoxa: que Montilla i Saura, abanderats de l’esquerra tradicional, són, pel que fa al model territorial, dos perfectes liberals. Són paradoxes interessants i, si no se’n parla més, és pel fàstic visceral i ridícul que la paraula liberal suscita a la societat catalana. Ah! I un detall per acabar. El PP i el PSOE són socialistes quant al territori, però amb una notòria excepció: Madrid. Madrid ja és riquíssima i és locomotora, però ho ha de ser més. Pel PP i el PSOE, Madrid ha de ser la rutilant i multimilionària excepció d’un país igualat, cohesionat i uniforme. Socialista, vaja.