dijous, 16 d’octubre de 2008

Però sense cabra...

L'ultim i avorrit diumenge vaig dedicar-me a fer zapping, fins que va caure a les meves mans el DVD dels Joves, mentre hem recuperava d'una nit de festa per Salou incloent el "conyàs" de desfilada, per un cop estic d'acord amb en Rajoy, cabra inclosa.
L'escrit té l'origen d'una conversa amb en Joel del petit liberal .

Si passegeu per la vostra ciutat veureu un gran nombre de pintades amb les paraules: Lluita, combat, resistència, revolta, etcètera.
Totes amb connotacions d'us de la força i la violència (la legitimat de l'us d'aquesta queda a disposició del lector).

En canvi si parleu amb els autors del delicte (de les pintades) se us farà evident la idea utòpica i idealitzada de país i el poc amor a les formes d'autoritat com la policia que voldrien eliminar del seu paradís del socialisme (sustentat en els casos reals per una policia i exèrcit hiperdimensionats per mantenir el control total del país i la gent). la paradoxa; el seu antimilitarisme militant que contrasta amb l'elogi de la violència de les seves pintades. Quan encarà no tenia clar si era independentista o no. En una ocasió en una conversa de bar i birra vaig provocar algun atac epilèptic amb la pregunta: I els països catalans independents hauran de tenir exèrcit, no?

Perquè, tampoc és certa la imatge venuda dels catalans com a poble pacífic perquè com tot territori feréstec i pobre de frontera sempre ha donat bons soldats (sobretot d'infanteria lleugera irregular). Passant de Guerrers ibers a Miquelets o partides de carlins passant pels almogàvers.*

Jo penso què la voluntat de construir un estat no implica el desig de la construcció d'un estat ideal si no la creació un estat real. Com tots els estats reals de la UE dels 27 i gairebé tots participen en organitzacions de defensa col·lectiva i tots aquests disposen de política de defensa (inclosa Malta 400000 habitants). Hi han estats al món sense exèrcit: com Costa Rica*, Islandia, Monaco, Andorra, San Marino o Vaticà. La majoria de casos són microestats què depenen de la garantia de 3s i de la bona voluntat de tercers per defensar la seva sobirania i independència, per això les neutral Suïssa i Suècia segueixen la política del "Si vis pacem para Bellum". EUA, FRA/ESP, FRA, IT.

Un a cop assolida la independència democràticament. Ens haurem de treure del cap la imatge de l'Exèrcit Espanyol com a "opressor" i pensar que serà necessari disposar de una política de defensa pròpia i coordinada amb els països de la UE, amb temes com la coordinació de sistemes.
On ens trobarem tanta i inclús més resistència a la que ens hem trobat per disposar de policia pròpia. Perquè hi ha gent que encarà no ha entès que amb l'estat de dret la policia pot fer servir la porra per garantir la llibertat i la seguretat de les persones.

A més tampoc cal què és parli de una força gran, què no és necessària si no és vol per amenaçar els veïns o per controlar els súbdits, ni amb molt material, perquè la geografia catalana tampoc és adequada pel desplegament de grans forces blindades, la què seria raonable entrenar, equipar, desplegar i mantenir amb un pressupost raonable. Tampoc descuidant la projecció exterior en missions de pau.

* He remeto: Als quatre volums: Història militar de catalunya de F Xavier Hernández, ed Rafel Dalmau.
** en canvi té guàrdia nacional.