dimarts, 20 de gener del 2009

Ridículs



Els Governs han donar una imatge de cara a l'exterior, mostrant una imatge de dignitat. El govern Català porta temps fent el ridícul en política exterior.

No em remeto, només, a la carta oberta del Ambaixador d'Israel Raphael Schultz. De la què podem discutir, i molt, què la forma fos l'apropiada. Si no, al reguitzell constant de fotudes de pota monumentals que comencen els 2003 amb el tancament de les oficines de la Generalitat a L'exterior i un viatge a Perpinya. Acabant de moment "el via crucis" amb els imperatius "morals" i les "Performances" en una manifestació on el govern és manifestà contra ell mateix i els insults dedicats per Joan a Saura a Israel comparant-lo amb una organització terrorista. El seu segon en Joan boada; també va insultar a Berrusconi i la Generalitat hagué de demanar disculpes al govern Italià.

Israel té en aquest article un pes particular. Gràcies a una corona d'Espines i la mala reacció del "Divo" català de no voler fer la ofrena Floral a Ysaac Rabin perquè onejava la bandera espanyola.
Bandera sota la que el nostre "Divo" feu tot el viatge oficial a l'Índia el 2007. O la discutida elecció a dit del seu germà pel càrrec d'Ambaixador a Paris.

El president Montilla tampoc és salva: Amb el seu viatge a Lisboa, per a assistir a un reunió de cap de governs regionals de la UE amb "Low cost" per donar una imatge d'austeritat, que ben aviat són d'un ridícul del tot innecessari.

Arribant, fins la carta a resposta a l'article de l'Economist. Mereixedora d'un article per si mateixa. Perquè el periodista que redactava l'article no va ser rebut per cap representant de "exteriors", ni el "Divo", ni el Montilla el van poder rebre, sort que ho va fer el conseller Castells.

Sempre havia anat amb pel món afirmant la meva catalanitat. I s'ha d'agrair el prestigi internacional aconseguit pel president Pujol a base de seriositat al llarg de 23 anys. Com en tot patrimoni familiar acumulat en molts anys d'esforç no hi res per esgotar-lo com un hereu "tonto". Per sort he d'agrair al Barça per estalviar-nos o dissimular els ridículs de la Generalitat. Si em pregunten: Where are you from? Ho tinc clar: - I'm from Barça.

7 comentaris:

Noctas ha dit...

Ja ho vaig dir un dia., a vegades penso que és millor que el ridícul català estigui camuflat pel ridicul d'Espanya., amb el tripartit governant és preferible que Catalunya no sigui mai independent., el ridícul seria espantós....saludus crack

Josep (sl) ha dit...

Crec que pel nivell de diferència, ens podem arriscar... Com et vaig replicar, no hi ha res com la responsabilitat quan t'independitzes per madurar.

Anònim ha dit...

Gran post. I gran resposta, sí, jo també ho diré si em veig apurat en algun moment.

L'home del sac ha dit...

Home, doncs jo no veig pas tant ridícul viatjar amb un avió de baix cost... si després les coses es fan bé, això només és una anècdota sense importància. Ja està bé que viatgin en baix cost, però més important és que facin la resta de coses bé.

Josep (sl) ha dit...

TRes: Gràcies, però esta demostrat.

Home de del Sac. De'n Montilla no he criticat el viatge al Japó i tampoc volia. Perquè desprès què el Ministre d'Indústria anés a Paris i deixes amb el cul a l'aire als treballadors de Nissan poc podia fer.
Jo trobo que una persona amb un càrrec oficial que vagi en viatge oficial, s'ha de comportar i moure amb respecte al seu càrrec.
Per això em vaig posicionar en contra del linxament al President del Parlament.

Artur ha dit...

Molt bon article. Jo també em sento avergonyit dels meus governants, però no sóc molt "futbolero"...

Josep (sl) ha dit...

Gràcies Artur.