dimarts, 24 de febrer de 2009

TRIPARTIT, FASE TERMINAL

Felicitats per aquest gran article. Reflexa la meva impressió i la de molta gent sobre el govern de Catalunya. 6 Anys després del primer tripartit amb 3 anys de segon tripartit. Sembla el govern encarà dóna impressió als ciutadans de temps perdut. El nostre és un govern inestable i tan mancat de cohesió com un castell de cartes. Nacionalment la meva impressió és de retrocés.

TRIPARTIT, FASE TERMINAL

"Com deia el pastoret andalús, calen fets i no paraules: són indispensables unes eleccions anticipades"

Agustí Bordas
Pansits, desbordats i desmotivats, els integrants del govern Tripartit estan prenent consciència del final del seu experiment. Afrontar la defunció de la coalició dels perdedors és quelcom dur per a ells i, sis anys després del Pacte del Tinell, les reunions del govern al Saló Tàpies han adquirit el to d’un funeral.

Només cal que comprovin les fotografies de la trobada del govern d’aquesta setmana passada; semblava que tots plegats acabessin de veure el tercer acte de Madama Butterfly. On són ara els il•lusos de la “Catalunya Optimista”?

Han hagut de passar sis anys, més d’un lustre, per començar a fer balanç del llegat tripartit: dos presidents mediocres; un primer eixelebrat, caracteritzat pels estirabots i les excentricitats i, l’altre, representant de l’aparell espanyolista baixllobregatí. Sense cap dubte, ambdós han fet minvar el prestigi de la Generalitat.

Més greu encara, d’ençà que el fill d’Iznájar va esdevenir President, la Generalitat ha estat incapaç de plantar cara a Madrid: ni s’ha resolt el traspàs de l’aeroport del Prat, ni s’ha aconseguit el traspàs de rodalies RENFE, ni tampoc – malgrat les patètiques advertències de Miquel Iceta a la resta del PSOE– han aconseguit tancar un acord de finançament compatible amb les previsions estatutàries. No deien que si guanyava Zapatero, guanyava Catalunya?

Segons m’expliquen, la conselleria d’Economia viu un veritable pànic davant l’explosió del dèficit i el deute de la Generalitat. La fugida de càrrecs de confiança i la constatació de l’absència d’un pla per ajudar a afrontar la crisi, fan innecessàries les enquestes: el canvi és inevitable.

Comprenguin que no predico un triomfalisme primerenc, sinó una dolorosa constatació. Els sis anys de tripartit han estat sis anys perduts. El procés d’espanyolització de la nostra societat –començant per TV3– ha estat indubtable i, per culpa de la nostrada esquerra tronada, l’economia catalana no ha pogut posicionar-se estratègicament per fer front a la crisi global. Com deia el pastoret andalús, calen fets i no paraules: són indispensables unes eleccions anticipades.

Aparegut al singular digital. Agustí Bordas.

2 comentaris:

Efrem ha dit...

Una crítica molt mordaç, però merescuda, encara que només sigui pel fet de deixar que un Montilla ens representi als catalans, un Montilla que ja em diran què en te de català. Esperem que Esquerra n'hagi tret alguna cosa per la seva rejovenida i amnèsica cultura política.

Josep (sl) ha dit...

No crec que la crítica hagi ser sobre que té de català, a nivell ètnic, la crítica que jo subscric és a nivell de representació, no és sent català i representa un partit supeditat al PSOE i a nivell personal és el responsable de la gran retallada de l'Estatut.
Per a no perjudicar al "gobierno amigo" de "los compañeros" del PSOE.
Jo sempre l'he criticat per ser incompetent i tan mancat de tota mostra de carisma i lideratge.

Esquerra, mirant la hemeroteca, ha triat el tripartit 3 i s'ha lligat més al PSOE.