Superar la crisi, aixecar Catalunya

Superar la crisi, aixecar Catalunya

Dilluns passat vaig tenir ocasió de seguir per la xarxa (en diferit) conferència d’Artur Mas “Superar la crisi, aixecar Catalunya”. Sentint-lo, en el mateix escenari, el Palau de Congressos, on el 2006 va iniciar el projecte de la Casa Gran.

La conferència d’Artur Mas va ser en certa manera com quan en un partit de futbol en el moment de baix nivell d'ànim surt al camp un jugador revulsiu i agafa les regnes de l'equip i se'l posa tot a l'esquena.
Lamentablement va haver de fer el paper de President, amb propostes concretes, clares i valentes fetes des de l’oposició i explicant la veritat i fent un anàlisi sincer de la situació, té el gran defecte què s'és referent moral i prou. No va ser el discurs tàctic, si no de país, valent i reivindicant-se com a cap del govern què la aritmètica parlamentaria no li va permetre exercir. Donant un alè d'esperança als que no volem un país: Gris, burocràtitzats i una societat endormiscada i resignada.

La conferència va ser feta sobre la base dels valors: de l' Esforç, treball i sacrifici. Aquesta va ser la base de la seva conferència. No com a govern si no com a consciència ciutadana i de país, valors que són realment l'únic què han explicat comi perquè Catalunya va ser fruït de la seva gent; que va construir un país de la desfeta. Davant una societat civil què és desperta del endormiscament dels últims anys i què ha esta constatant la fi del miratge del Govern com a solució dels seus problemes. Esforç, treball i sacrifici com a constatació què el camí és dur; un "sang, suor, llagrimes i Esforç" i que necessiten un lideratge com catalitzador i l'actual desgovern no l'inspira.

Davant el desgovern; un Govern que no governa i un País sense rumb, unit per la capacitat d'exercir i mantenir-se el poder; però mancat d'ació de govern i molt inestable. I què ha fet molts que veiem el primer tripartit com una alternança democràtica ara la idea de tripartit la veiem com un govern "ultraconservador" i anacrònic. Catalunya es mereix molt més que un govern feble i desorientat, que no té cap més proposta que no sigui a curt termini i basada en què tingui el mínim cost electoral. Per això, ens hem trobat amb les dures reaccions al seu discurs on el govern ha fet oposició de la oposició. Tot i les evidents semblances o més ben dit coincidències amb el discurs del MH sr Montilla.

Peròs del discurs: Un: Un discurs molt més socialdemocrata i intervencionista del que inicialment em pensava trobar. No estic d'acord amb algunes de les propostes, esperava que fosin menys intervencionisme. Sols em faltava que després la Camats em sortis dient que el discurs era de dretes.
Dos: Un discurs regeneracionista, tot i què és pot vincular a la tipologia autotoctona de la crisi, amb massa propostes de regenerar Espanya, en comptes de seguir la linea de la seva conferència de la Casa Gran on apostava per obrir els límits mentals o obrir Catalunya al món.