Front Popular de Catalunya... o era de Judea?

Reg: Mira si realment Vols unir-te al Front Popular de Judea, has d'odiar de veritat als romans.
Brian: Els odio.
R: Ah si? Quant?
B: Molt.
R: D'acord, acceptat. Mira als únics que realment odiem més que als romans són els malparits dels Front Popular del poble Judaic.
FPJ:Sí!
Judith: Dissidents!
Francis: Sí i els del Front judaic popular.
FPJ: Sí, dissidents!
Stan/loretta: I els del Front Popular de Judea!
FPJ: Sí, dissidents!
R: Qui?
Loretta: Front Popular de Judea. Dissidents!
R: El FPJ som nosaltres.
L: Jo pensava que érem la Unió Popular de Judea.
R: Unió popular, Per favor!
F: Que se'n ha fet de l'Unió popular, Reg?
R:És allà.
FPJ: Dissident!

Si hagués d'oferir una bibliografia de l'independentisme català entenedora per a un estranger li diria què és mires La vida de Brian; dels Monty Pythons. La actual tempesta interna a ERC amb la marxa de membres d'un sector crític encapçalat per Joan Carretero. M'han recordat del factor autodestructiu del catalanisme sobretot independentista extraparlamentari. I si en Carretero forma el seu propi partit encara atomitzarà més l'espai catalanista a pesar meu i de segur seu afavorint al PSC.

Aquest dialeg de la pelicula reflexa molt bé la sensació, sovint existent, que els catalanistes sovint s'odien més entre ells del que ho fan a Espanya (que constí que no és el meu cas). L'atomització i els projectes, sovint molt similars, però una sensació, no sols de divergència, si no de exclusió entre els grups. són una debilitat del catalanisme i aquesta és demostra a l'onze de setembre on sempre és habitual la tradició de trobar militants xiulant als nacionalistes espanyols i catalans als que ells no els troben prou catalanistes, oblidant que la seva puresa ha fet i fa que siguin pocs, però molt purs, i a nivell de reprensentativitat la seva presencia com a molt sigui anecdòtica.

En canvi en el espanyolisme no trobes aquesta divergència quan cal més Espanya, Populars i Socialistes s'entenen quan convé pel bé d'Espanya. Ja sigui perquè el Lehendakari passi a ser socialista, desvancant la força més votada. O defensa mantingui el castell de Montjuich o TV3 és deixi de veure al País Valencià.

Per sort avui en dia davant la desintegració de ERC què la direcció esta disposada a purgar als crítics per ser pocs, ells pocs, però ideològicament molt purs. Contrasta amb un fenomen invers en el catalanisme recent. On per sort, també trobem un catalanisme incloent que entén el valor de sumar amb projectes com la Casa gran del Catalanisme impulsada per CDC què esta sent un factor d'atracció de catalanistes de diferents tendències com a modernització i substitució del pal de Paller què és va situar al voltant del President.
I destaco també les CUP que a nivell local com a unió d'un catalanisme independentista a l'esquerra de Esquerra (exERC). On els seus components difícilment sols haurien sumat prou per tenir un regidor propi per separat, i que ha substituït a ERC com a segona força del catalanisme a diversos ajuntaments i Ha estat decisiva per l'existència de canvis de govern en ajuntaments històrics del socialisme com Cerdanyola i Vilafranca del Penedès.
I la manifestació dels deumil a Brussel·les què va tenir una amplia participació transversal i que ara esta treballant per una ILP que permeti convocar un referèndum d'autodeterminació.

Que aquest fenomen inclusiu sigui un canvi de tendència, no ho se, però ho espero. Però davant d'un Estat Espanyol què es sent fort. I ens preparà una retallada del autogovern i el finançament, mentre aquest estat dilapida diners i manté un model insular d'infraestructures radial amb centre a Madrid. caldrà què el catalanisme sumi per dir no i/o plantegi un projecte realista i alternatiu a l'actual des de una perspectiva democràtica.

la feria

Quan és parla de subvencions culturals sovint és critica que són molt "provincianes", massa cops aquestes critiques obvien que l'acte "cultural" més subvencionat és la Feria d'Abril i en part s'entén la major part del votant del partit que controla el 95% dels pressupostos públics a Catalunya s'identifica molt més amb la "cosmopolita" feria d'abril i no amb provincianes ballades de sardanes, cap grossos i gegants i jornades castelleres.

Aquesta fira rep subvencions directes per valor per sobre 220000€ de Generalitat, diputació i Ajuntament a més la cessió de l'espai condicionat i altres subvencions indirectes. Cal afegir que la meva oposició no és la feria en sí, si no al finançament públic d'aquesta i encarà més quan aquesta ha demostrat ser administrada opacament i amb continus escàndols per irregularitats i ha estat i esta sent investigada per la sindicatura de comptes.

És i a més trobo del tot lícit què el ciutadà critiqui l'us què es dóna al diner públic; En la conjuntura actual amb les administracions amb problemes de finançament i fent uns discurs de "paraules i no fets" d'austeritat . I crec què seria just que els ciutadans diguéssim no a finançar un entitat tan opaca que ni sabem la xifra d'assistents.

Com a iniciativa privada què és la feria i si em de fer cas al immens nombre d'assistents (segons la organització) jo recomanaria una guixeta i cobrar una petita entrada, així sols pagaria l'usuari i l'estalvi de la administració podria destinar-se a altres necessitats més immediates pel conjunt de la població.

PD: afeixo un enllaç que indica d'on surten els diners.

casualitat?

http://www.america.gov/un-declaration.html


M'ha arribat un link que he penjat aquí dalt de la web del Departament d'Estat dels EUA (ministeri d'exteriors) amb la què celebra el 60 aniversari de la declaració universal dels drets humans. i on s'explica la tan la historia i el seu compliment. Sobta la segona bandera d'abaix des de la dreta.

Casualitat o declaració d'intencions?

Pot ser ho sigui, Historicàment, seria plausible ja què els EUA han donat suport a tots els processos d'independència a Europa. I un país com els EUA cuida molt la seva política exterior i presta molta atenció als detalls.

De moment esperem que aquesta foto arribi a mans de la Brunete mediàtica per riure una estona amb les reaccions primaries que pot haver.

La JNC exigeix a CDC expulsar Guardans

A pesar de les opinions miops de l'inefable Joan Ferran sobre la marxa de Ignasí Guardans a Madrid, com a una suposada pèrdua de la "moderació" de CDC s'equivoca la moderació esta present perquè CiU i CDC en particular són forces centrals que fan frontera i no oblidi la gent què fa el camí invers del PSC cap la Casa Gran del Catalanisme com l'economista Germà Bel.

El nostre posicionament donat a conèixer en declaracions a TV3: Per boca del president de la Joventut Nacionalista de Catalunya. Gerard Figueres, ha criticat la incompatibilitat entre el càrrec que ostenta a Europa Ignasi Guardans, amb el seu nou càrrec de secretari general de una ministra del PSOE "defensora de la llengua comuna" i d'un govern Socialista que és incapaç de complir amb Catalunya i els seus propis coreligionaris de casa nostra.

Considerem aquest càrrec incompatible amb el projecte nacional de país que com organització tenim i què és compartit per CDC. Motiu pel qual en Paraules de Gerard Figueres: "Per dignitat hauria de marxar-se i no té espai en el projecte de CDC" i ho ha demostrat en la seva actuació posterior al canvi de candidat Europeu.
No obstant, mantindrem sempre el respecte cap a la decisió de Guardans. Però trobem incompatible en un projecte nacional català amb una visió Europea i global.

Si per ell els límits on Catalunya ha de tenir veu s'acaben en el Pirineu, entre altres declaracions desafortunades des de que no va ser triat com a candidat, pot ser s'ha equivocat de partit.

La fí del Tunel (de la discordia)

Per fi s'ha inaugurat l'obra que va dinamitar el primer Govern Tripartit, inclús abans del viatge a Perpinyà, i va fer que és fes les la primera de les grans picabaralles entre socis del Govern, posicionats a favor i en contra de l'obra. com vull què us feu la vostra pròpia opinió us penjo una entrevista a 3 persones amb diferents punts de vista.

El resultat d'aquesta obra s'en ha parlat molt i sobretot dels seus costos sobretot ambientals, que té qualsevol actuació en el territori, i aquest cost mediambiental sol ser la principal raó per justificar la oposició al projecte.
Avui hi ha a casa nostra sobretot a l'esquerra ultraconservadora. Que orfé de projecte polític transformador de la societat després de l'esfondrament de la URSS va trobar una nova causa en el mediambient. Enarborant com a projecte una cultura del no. Molts cops justa i racional i d'altres del tot irracional del no per el no.

Ho poden vendré i ho saben vendre molt bé el no a determinades infraestructures. A ningú li agrada que li construeixin una línia d'alta tensió al costat de casa. Si de cas el què mai expliquen és el cost d'oportunitat; que des de l'oposició a aquests projectes no és planteja mai, quin cost té no fer res?

Però i els beneficis? Tota obra pública què és fa té com a objectiu crear un benefici per al territori a llarg termini, en aquest cas aquesta via va ser plantejada pel Govern del president Pujol (CiU) el 1998 amb l'objectiu local de Comunicar Vic i Olot i global de comunicar Vic amb Figueres i la Frontera Francesa.
Resultant aquest en un benefici de reduir els temps de trajecte en 30 minuts i el recorregut en 19 kms. I sobretot ha ajuntat dos territoris històricament mal comunicats.

Desgraciadament les picabaralles del Govern han reduït el pes del projecte, han allargat l'obra i han incrementat el cost de 187 m€ pressupostats a 300 m€.

I em sembla bé que és parli de respecte al medi ambient i ningú nega que un paisatge ben gestionat és també font de riquesa, però perquè sigui font de riquesa ha d'estar ben comunicat per a poder atreure visitants i no aïllat. Però seria un error subordinar la imprescindible protecció d'aquest medi ambient sobre el benestar de les persones i les seves possibilitats de desenvolupament econòmic i social.
Igualment el progrés tècnic ha dut a un menor cost ambiental de l'obra pública i no és el mateix l'impacte de fer l'obra avui de fa trenta anys.

Com diu en Ramon Tremosa Catalunya té al seu davant un futur brillant i hi han oportunitats que no s'han de deixar escapar.

Atabalat

Estic atabalat per qüestions de feina tindré el blog en suspens durant uns dies fins que acabi Setmana Santa i pugui reemprendre la activitat normal del blog.