dimarts, 28 d’abril de 2009

Front Popular de Catalunya... o era de Judea?



Reg: Mira si realment Vols unir-te al Front Popular de Judea, has d'odiar de veritat als romans.
Brian: Els odio.
R: Ah si? Quant?
B: Molt.
R: D'acord, acceptat. Mira als únics que realment odiem més que als romans són els malparits dels Front Popular del poble Judaic.
FPJ:Sí!
Judith: Dissidents!
Francis: Sí i els del Front judaic popular.
FPJ: Sí, dissidents!
Stan/loretta: I els del Front Popular de Judea!
FPJ: Sí, dissidents!
R: Qui?
Loretta: Front Popular de Judea. Dissidents!
R: El FPJ som nosaltres.
L: Jo pensava que érem la Unió Popular de Judea.
R: Unió popular, Per favor!
F: Que se'n ha fet de l'Unió popular, Reg?
R:És allà.
FPJ: Dissident!

Si hagués d'oferir una bibliografia de l'independentisme català entenedora per a un estranger li diria què és mires La vida de Brian; dels Monty Pythons. La actual tempesta interna a ERC amb la marxa de membres d'un sector crític encapçalat per Joan Carretero. M'han recordat del factor autodestructiu del catalanisme sobretot independentista extraparlamentari. I si en Carretero forma el seu propi partit encara atomitzarà més l'espai catalanista a pesar meu i de segur seu afavorint al PSC.

Aquest dialeg de la pelicula reflexa molt bé la sensació, sovint existent, que els catalanistes sovint s'odien més entre ells del que ho fan a Espanya (que constí que no és el meu cas). L'atomització i els projectes, sovint molt similars, però una sensació, no sols de divergència, si no de exclusió entre els grups. són una debilitat del catalanisme i aquesta és demostra a l'onze de setembre on sempre és habitual la tradició de trobar militants xiulant als nacionalistes espanyols i catalans als que ells no els troben prou catalanistes, oblidant que la seva puresa ha fet i fa que siguin pocs, però molt purs, i a nivell de reprensentativitat la seva presencia com a molt sigui anecdòtica.

En canvi en el espanyolisme no trobes aquesta divergència quan cal més Espanya, Populars i Socialistes s'entenen quan convé pel bé d'Espanya. Ja sigui perquè el Lehendakari passi a ser socialista, desvancant la força més votada. O defensa mantingui el castell de Montjuich o TV3 és deixi de veure al País Valencià.

Per sort avui en dia davant la desintegració de ERC què la direcció esta disposada a purgar als crítics per ser pocs, ells pocs, però ideològicament molt purs. Contrasta amb un fenomen invers en el catalanisme recent. On per sort, també trobem un catalanisme incloent que entén el valor de sumar amb projectes com la Casa gran del Catalanisme impulsada per CDC què esta sent un factor d'atracció de catalanistes de diferents tendències com a modernització i substitució del pal de Paller què és va situar al voltant del President.
I destaco també les CUP que a nivell local com a unió d'un catalanisme independentista a l'esquerra de Esquerra (exERC). On els seus components difícilment sols haurien sumat prou per tenir un regidor propi per separat, i que ha substituït a ERC com a segona força del catalanisme a diversos ajuntaments i Ha estat decisiva per l'existència de canvis de govern en ajuntaments històrics del socialisme com Cerdanyola i Vilafranca del Penedès.
I la manifestació dels deumil a Brussel·les què va tenir una amplia participació transversal i que ara esta treballant per una ILP que permeti convocar un referèndum d'autodeterminació.

Que aquest fenomen inclusiu sigui un canvi de tendència, no ho se, però ho espero. Però davant d'un Estat Espanyol què es sent fort. I ens preparà una retallada del autogovern i el finançament, mentre aquest estat dilapida diners i manté un model insular d'infraestructures radial amb centre a Madrid. caldrà què el catalanisme sumi per dir no i/o plantegi un projecte realista i alternatiu a l'actual des de una perspectiva democràtica.



4 comentaris:

Adrià Izard ha dit...

Jo crec que el primer que hem de fer és saber qui és catalanista de debò i no nomès de"boquilla. Per exemple: gent d'ERC com el Carotis o el Puigcercós no són catalanistes,diuen que són catalanistes però després pacten amb el PSC. Un cop trobem als catalanistes de debó, ens hem d'unir i fer sentir la nostra veu i les nostres reivindicacions.

L'home del sac ha dit...

Molt bona la comparació. M'encanta la vida de Brian!!
Just ara que surt un que diu que hem d'anar tots junts i que s'ha de fer una candidatura transversal, li diuen dissident i el foten fora.

Josep (sl) ha dit...

Adrià: tothom coneix quin paper fa. Esquerra paga i pagarà electoralment i internament la opció que ha triat de ser un partit d'esquerres més.
Per un error estratègic.

Esquerra ha pecat de desvirtuar i prostituir la paraula independentisme i ser el contrari al que predicava.
Retòricament independentista i regionalista de fet.

Josep (sl) ha dit...

Home del sac: La Vida de Brian és una gran pel·licula. Esquerra és un cas únic en la política catalana a nivell parlamentari. CiU (CDC) amb la Casa Gran del Catalanisme s'obre a sectors nous que fan frontera amb l'espai tradicional de CDC.

El PSC s'ha inventat com a recció a la CGC un causa comuna amb voluntat de fagocitar l'espai de l'esquerra.

I Esquerra Parla de l'Àgora de les Esquerres no Sucursalistes. Però a l'hora de la veritat amb una implosió redueix l'espai electoral foragitant a l'electorat independentista menys d'esquerres (i liberal d'Esquerres) com Carretero.

Quan les eleccions vols sumar normalment has de incrementar l'espai electoral i fidelitzar els teus. ERC no fa ni l'un ni l'altre.