divendres, 22 de maig de 2009

Ara Tremosa


"Vaig a Estrasburg a defensar interessos locals”
Ramon Tremosa entrev260
"Vaig a Estrasburg a defensar interessos locals”
Carles Bellsolà
L’economista Ramon Tremosa havia estat molt de temps fent propostes, des dels seus llibres i articles d’opinió, sobre la seva especialitat, les infraestructures i la logística com a oportunitat per al creixement econòmic de Catalunya. Ara, després d’un més que polèmic fitxatge per part de CiU, pot tenir l’oportunitat de dur aquestes propostes al Parlament europeu. Entremig, Tremosa ha rebut crítiques de tot arreu: tant de part de qui considera excessiu el seu perfil sobiranista com de qui, tot el contrari, creu que l’ha amansit des que és candidat.

Què destacaria de la seva candidatura?
Vaig al Parlament Europeu com si fos un eurodiputat danès. Què vol dir això? Que vull ser com si fos d’un país normal i fer com fan ells: defensar directament interessos locals.

Això és el que es fa a Estrasburg?
Així és com es construeix Europa. Ningú no sacrifica interessos locals, perquè, si no, la construcció europea no interessa. I què hi fa, al Parlament Europeu, un danès, que hi fa un alemany, que hi fa un grec o què hi fa un aragonès? Defensar el que és seu. Hi ha algunes excepcions, que podem comentar després. Ramon Tremosa aspira a defensar interessos locals catalans al Parlament Europeu. Per exemple, els dels pescadors del Serrallo, dels empresaris càrnics d’Osona, dels regants del canal Segarra-Garrigues o dels viticultors del Penedès. Aspiro a representar directament aquests interessos, que depenen de directives europees. També intentarem superar el model franquista de llengües, plenament acceptat per l’Espanya democràtica, entre cometes, de PP i PSOE, que diu que fora d’Espanya no existeix res més que el castellà. Intentarem esmenar aquesta rèmora franquista, en ple segle XXI.

Quines són aquestes excepcions que dèieu?
Alguns eurodiputats van subordinats a Brussel·les. Per exemple, jo m’apuntaré a la comissió de transports, que és la que ha de decidir per on entrarà el primer tren europeu de mercaderies, que baixarà per Hamburg i Bremen, seguirà per Colònia i Düsseldorf, i per Lió i Marsella. Jo defensaré que passi pels ports catalans i valencians fins a Algesires, perquè això articularà ferroviàriament els Països Catalans. El PSOE té una altra proposta, que és la “travesía central de los Pirineos”, entrant per Lourdes, baixant fins a Saragossa, i d’allà a Madrid i Algesires. Jo li dic a la Maria Badia, candidata socialista: “Apunta’t a la comissió de transports, no m’hi deixis sol, defensem junts el tren que ens pot convertir en l’Holanda del Sud”. I em diu que no, que a la comissió de transports ja hi ha la Inés Ayala, del PSOE aragonès, número 9 de la llista i la Magdalena Alvarez, número 3, i que ella va a la comissió de cultura. No som un país acabat, necessitem la infraestructura per defensar la nostra cultura. Sense creació de riquesa no podrem mantenir ni l’estat del benestar ni la identitat nacional i cultural. El PSC, com que a Madrid no defensa interessos de Catalunya, a Brussel•les, tampoc.

Vosté sempre parla d’infraestructures i de logística. Fa poc va dir: “Com més logístics més lliures”. Tan important és la logística per a Catalunya?
Ensenya Catalunya a un americà. Què li ensenyaràs? Romànic i modernisme. Perquè hi ha romànic? Perquè es va fer una revolució comercial, és a dir, econòmica. Per què hi ha modernisme? Perquè es va fer una revolució industrial. Quina revolució trobem al Segle XXI? La logística. Catalunya porta d’Europa, la millor porta d’Europa. Àsia, la fàbrica; Europa, el mercat; el mediterrani, el mar més important del món en volum de comerç. I d’Alacant a Palamós, la millor platja portuària. Això farà de Catalunya l’Holanda del Sud, un país de primer nivell econòmicament parlant. I, per tant, també lingüísticament, culturalment o arquitectònicament. Només si som potents econòmicament tenim futur com a estat del benestar i com a país diferenciat. Qui ens escanya per les infraestructures i amb el finançament autonòmic què et penses que fa? Liquidar-nos com a país. Per què a Catalunya no hi ha barroc?

Perquè estàvem en època de decadència econòmica?
I per què en canvi a Sevilla hi ha el millor Barroc d’Espanya? Perquè els ports de Cadis i de Sevilla eren l’única entrada d’Amèrica. Com arrenca la Revolució Industrial catalana? Quan Carles III, a finals del segle XVIII, autoritza els ports catalans a comerciar amb Amèrica. Catalunya porta d’Europa. Quin eslògan mes bonic, no?

Llavors la idea és que el port de Barcelona es convertís en el port més important del Sud d’Europa?
No, el port més important, saps quin és? Les cases d’Alcanar

És una 'boutade', això?
No. Si llegeixes el meu llibre ‘Catalunya emergent’, que ara el traduirà a l’anglès Paul Preston, veuràs que no és una boutade. El port de Barcelona és un port de creuers. Tindrà contenidors, però la seva vocació són els creuers. Si vas a nova York sense passar per Madrid es gràcies als creuers. És el primer port europeu i el quart del mon en trànsit de creuers. I per on entrem els contenidors? Per Tarragona. Hi ha un pla d’ampliació mar endins brutal, però serà insuficient. I el tercer port? Alcanar. Què hi ha al seu darrere? Un polígon potencial de 800 Ha, brutal. Petroli pur en el segle XXI. El primer polígon holandès d’Europa. I Tortosa i la vall de l’Ebre, la zona més rica de Catalunya en el segle XXI.

Entrin els contenidors per Barcelona, per Tarragona o per Alcanar, la idea seria competir directament amb el port de Rotterdam?
Sí, perquè si has d’anar de la Xina a Munic, ara entres a la mediterrània pel canal de Suez, però com que els ports catalans i valencians no tenen tren de mercaderies cal pujar fins a Rotterdam i anar des d’allà al centre d’Europa. Cosa que no passaria amb el tren de mercaderies.

Llavors, aquest tren de mercaderies fins als ports catalans beneficiaria econòmicament l’Estat Espanyol?
Sí, però els funcionaris de l’Estat prefereixen una Espanya pobre a una Espanya prospera la prosperitat de la qual entrés per ports valencians i catalans. Això, et faries creus de la gent ‘no nacionalista’ que ho ha dit i ho ha subscrit. És així de bèstia.

Això no es habitual que es digui obertament
Jo sí que t’ho dic obertament

Què cal fer amb els aeroports de Catalunya?
Independència de gestió. Que és un 30% de la independència de Catalunya. La independència de l’aeroport de Girona és un 5%. A veure quin dia es munta una mani per la independència de l’aeroport de Girona. Per exemple aquest 11 de setembre. Hi posaries 10.000 persones al carrer dient: “Conseller Nadal, el Zapatero ha d’aprovar un pressupost, demana-li la independència de l’aeroport de Girona”. Precisament per això no te la donen, perquè els espanyols si que saben que això és independència de Catalunya

I quins beneficis econòmics aportaria gestionar els aeroports?
Un festival, com els que fa el Barça. A Lleida hi ha un empresari que fa unes cireres úniques al món, que les ven a 50 euros. Està esperant amb candeletes l’aeroport d’Alguaire. Perquè, si el gestiona Abertis, podrà enviar-les directament d’Alguaire a Lutton, que el gestiona també Abertis. Harrod’s, tota la seva logística de mercaderies, l’entra per Lutton. Ara ha d’enviar-les per camió a Barcelona, esperar-s’hi hores, anar a un altre aeroport i d’allà a Londres. En els països normals i on funcionen els incentius de mercat, els aeroports son una multiplicació infinita de les oportunitats de negoci. I de projectes industrials i comercials. I només si el país és ric podem finançar la llengua, la cultura i les polítiques de benestar social. Ara imagina’t això d’Alguaire, i aplica-ho, multiplicat, a Barcelona.

I que es pot o no es pot fer des d’Europa per afavorir això?
L’expresident d’Estònia, ara comissari europeu, em va dir un dia que l’any 90 ningú no els va ajudar. La independència i la sortida de la fallida comunista la van haver de fer ells sols. Això m’ho deia a mi com a català. Em deia: “Però saber cap a on havíem d’anar va ser fonamental per salvar-nos”. I deia que Europa era un espai de llibertat, de progrés, de competència i d’eficiència. I això va ser vital per als estonians per avançar. I Estònia figura en els 10 primers llocs del mon en molts rànkings de competitivitat, per davant d’Alemanya i França i, no diguem, d’Espanya. Hi ha feines que els catalans hem de fer a casa. Europa és model de bones pràctiques per accentuar la nostra pressió en contra del centralisme espanyol. Per exemple en independència de gestió aeroportuària. Per exemple en federalisme fiscal, en independència de gestió dels ports i trens. Llavors, a mi Europa em carrega d’arguments cada dia que hi vaig per denunciar amb més virulència el centralisme que ens vol liquidar com a país.

Però ni el Parlament Europeu ni la Comissió Europea tenen gaire res a dir en tot això
És clar, perquè els Estats no volen donar més competències al Parlament Europeu, perquè hi ha un procés de frenada. Però les dinàmiques que ha iniciar Europa són imparables. Tu vas al Prat i pots agafar un pont aeri Barcelona-Madrid pagant 300 euros. Al costat hi ha el mostrador d’EasyJet, que és fantàstic, que per 40 euros te’n pots anar a Londres. Qui ha impulsat la liberalització del mercat aeri europeu? El Parlament Europeu. Ha trencat, per tant, el ‘corralito’ d’Iberia a Espanya, d’Air France a França, o de British Airways a Anglaterra. Com més Europa tinguem, més llibertat. Com més logístics, més lliures. Ara ve la liberalització ferroviària. Qui s’hi oposa? Renfe. Els catalans en sortiríem beneficiats? I tant. L’esperem amb candeletes. Intentarem precipitar com més mercats únics millor. Mercat energètic, de serveis avançats, d’ensenyament superior, de sanitat, de l’aigua... Catalunya pateix de barreres ideològiques.

Aquestes decisions, tant logístiques com d’infraestructures, per no parlar de la demanda que el català sigui oficial a Europa, es prenen des de l’Estat espanyol. Es podrien aconseguir sense la independència?
Quan tinguem la independència dels aeroports catalans, un finançament federal i una selecció de futbol, llavors posarem la teulada a l’edifici. Però ara tenim només els fonaments. Ens agradi o no, en l’Europa actual, amb la potència dels estats actuals, per a mi és més factible un procés gradual. Amb l’Estatut hem sortit a camp obert i la golejada ha estat de cinc a zero. Llavors, queda la guerra de guerrilles. Si avui convoques una manifestació a Girona per la independència tindràs un públic. Si el convoques per la independència de l’aeroport tindràs molt més públic. Ho diuen totes les enquestes. Parlo de ‘La Vanguardia’; “creu vostè que Catalunya és una nació?”: 56%; “està d’acord vostè que els aeroports catalans siguin gestionats des de la Generlaitat?”: 86%. Hem de ser astuts i hàbils a l’hora de canalitzar la majoria social en favor nostre. Per mi la independència és un procés gradual. Fonaments, que és el mínim autogovern que ara tenim; primer pis: aeroport; segons pis: finançament; tercer pis: seleccions. I teulada, que corona l’edifici. Fins ara la identitat econòmica, lingüística i nacional de Catalunya s’ha pogut mantenir sense estat propi. Però amb el perfil que estant adoptant els estats, sobretot l’espanyol, el que diré és que si l’Estat actual no ens és propici els catalans hauríem de començar a pensar en l’Estat propi.

Fonts: Eldebat.cat
obtingut de: Cimeraextra.blogspot.com

12 comentaris:

Adrià Izard ha dit...

Que gran!
Aquí deixo les frases que més m'han agradat (ficant algunes als cartells electorals: pallissa):
1-Quan tinguem la independència dels aeroports catalans, un finançament federal i una selecció de futbol, llavors posarem la teulada a l’edifici.

2-Ensenya Catalunya a un americà. Què li ensenyaràs? Romànic i modernisme. Perquè hi ha romànic? Perquè es va fer una revolució comercial, és a dir, econòmica. Per què hi ha modernisme? Perquè es va fer una revolució industrial. Quina revolució trobem al Segle XXI? La logística. Catalunya porta d’Europa, la millor porta d’Europa. Àsia, la fàbrica; Europa, el mercat; el mediterrani, el mar més important del món en volum de comerç. I d’Alacant a Palamós, la millor platja portuària.

He de dir que també he trobat encertadíssima l'argumentació, com quan diu perquè el port d'Alcanar. Així a simple vista pot semblar una bogeria però si escoltes l'argumentació veus que té la seva raó.
ARA TREMOSA, ARA CATALUNYA.

Higini Herrero ha dit...

Gràcies pel comentari, Josep. Si visites el web Parlorama.eu podràs comparar la dedicació dels eurodiputats espanyols amb els de la resta d'europa.

Ens anem llegint ;)

L'home del sac ha dit...

Doncs sí, sembla el millor representant que podem tenir ara mateix a Europa.
Llàstima que molts tornaran a votar als socieates i seran representats pels enemics de Catalunya.

Adrià Izard ha dit...

Aquells qui voten sociates, voten a la Maleni i votar a la Maleni és un crim!

Higini ha dit...

Si vols, pots llegir l'anàlisi de la campanya socialista que acabao de publicar al meu bloc.

Josep (sl) ha dit...

Hola a tots: En Tremosa és un molt bon candidat. El únic però que li puc trobar és què és molt tècnic i acadèmic i sovint sembla que fagi més una classe magistral què un míting. Però bé és pot pulir.
Si què és un crim votar la Maleni, per això la amaguen, per això s'ha d'estirar la manta.

T'aniré llegint Higini. Bon article sobre la campanya del PSC-PSOE local. T'he enllaçat.

L'Home del sac: La campanya del PSOE és molt baixa i toca molt més la fibra sensible que la dels altres partits. També nosaltres fem campanya quan defensem un candidat. I dir i defensar que la campanya del PSOE és fàl·laç esta a la nostra mà. Quan som creadors d'opinió.

Miquel ha dit...

Genial aquesta entrevista. Sincerament, amb el temps que corren, prefereixo escoltar un economista que fa política i que diu les coses clares com en Tremosa, que un polític que intenta fer economía i l'únic que fa és enredar-te encara més.

Josep (sl) ha dit...

Jo també em fio més d'un economista professional què és dediqui a la política que d'un polític professional que dirigeixi la economia.

Digueu-me capitalista.

L'home del sac ha dit...

També cal dir que ja era hora que una persona que ha triomfat o almenys ha destacat força en el seu camp professional es passi a la política. Cada vegada més la política està plena de vividors que han començat de jovenets a les joventuts del partit i anar pujant sense fer res, a base de llepar culs.

Josep (sl) ha dit...

L'Artur Mas és un exemple de persona que va entrar a la política provinent de l'empresa privada. Un altre exemple seria en Josep Piqué, dels altres caps de llista les formacions polítiques a les últimes eleccions catalanes no et ser dir. Amb l'excepció de Montilla que sempre ha estat dintre l'administració.

L'home del sac ha dit...

Crec que això dels vividors de la política està més arrelat a les files sociates. Només cal veure Montillas i Patxis...
No sé exactament el que han fet, però almenys en Saura crec que és Químic i té un màster en una universitat important (cosa que els d'ICV sempre han amagat perquè deu quedar massa burgès) i en Carod és filòleg...

Noctas ha dit...

mmmm interessant la entrevista...saludus