dimarts, 9 de juny de 2009

La ressaca de les Europees

Cap elecció s'assembla a un altra tot què inevitablement no podem estar de fer comparacions. En els últims anys les eleccions ha donat la sensació de ser les conseqüència de les anteriors i primàries de les següents.

Un factor què explica a les Europees és la escassa participació a nivell de la UE i el poc interès que generen. Ja sigui per la llunyania i un desconeixement de què és Europa i el seu parlament.
En el cas Català s'hi suma un abstencionisme superior a la mitjana Espanyola a Causa de la infrarepresentació i la no representació de Catalunya com a ens diferenciat que provoca un plus d'abstencionsime entre amplis sectors del catalanisme.
Com a conseqüència l'abstenció ha estat majoritària amb un 62% d'abstenció a Catalunya.

L'únic interès què enguany ha tingut les eleccions ha estat de ser primàries encobertes on PP i PSOE han polaritzat la campanya a Espanya i l'han convertit en una campanya on Europa i la UE
amb prou feines ha estat un complement al seu cos a cos particular.
I com és normal en un moment de crisi el govern ha estat castigat electoralment i el PP ha obtingut una victoria.

A Catalunya la campanya també tenia aires de primàries. Tot i tenir un missatge més Europeu i no seguir temes tan barroerament de política local.

1 - A Catalunya l'interès passava per la irrupció de la Casa Gran a la Campanya i el canvi de perfil del candidat de CiU que presentava una cara nova i un perfil nacionalment molt més ambiciós què el candidat de 2004.
L'Aposta dretadecidirista ha sortit reforçada al Guanyar en vot relatiu i sent la única força què guanya en vot absolut a Catalunya. Amb el mèrit de Guanyar lo en una campanya plantejada en clau Espanyola per PP i PSOE on el vot europeu en clau catalana esta infrarepresentat. Obtenint recuperar la segona plaça desprès de perdre-la el 2004 a mans del PP.
Pot ser, en una part l'increment de vot ha vingut de vot de castig d'Ex-votats del Tripartit i en força el perfil del candidat els ha ajudat a fer el pas respirant o tapant se menys el nas. No obstant la millora és venint del pitjor resultat històric de CiU el 2004, per tant caldria matissar-la. Cal ser prudents i seguir treballant, recorrent el camí a passa a passa.

2 - El govern català també surt debilitat: Els PSC, tot teòricament ser el guanyador, perd més de 200000 vots i és clau negativament en la derrota del PSOE. ICV i ERC també surten castigades perdent més de 100000 vots entre els 2. La seva campanya continuació de la feta a les Espanyoles de "negre-negre" demostra que: "El mentres coli" té data de caducitat i a diferència de Europa on els partits més a la esquerra no recullen el vots perduts pels partits socialdemocràtes. Teòricament tindrien avui una majoria absoluta mínima però han perdut gairebé tota la renta què havien obtingut el 2004. El discurs d'en José Montilla així ho demostra, pels socialistes. No era una simple elecció Europea i apart de la victoria del PSOE a Espanya per ells eren primaries a Catalunya, tant com per CiU.
Els resultats del PSC són una victoria pírrica, però encarà treuen 262000 vots a CiU treien a algú com Maria Badia què és a en Tremosa. La mateixa comparació Mas a Montilla, no hi ha color.

3- El PPC ha devorat el ultraespanyolisme En Vidal-Cuadras és el candidat ideal per això però no pot anar cap al centre o el catalanisme "moderat". A causa d'això l'exit relatiu de Rosa Diez a Espanya a Catalunya queda en no res. I torna al seu paper de tercera força Catalana.

4- ERC, salva la papereta i evita una castanya més contundent i cau a nivells de 1999 tot i tenir un candidat no cremat i un discurs basat en el què va portar a uns resultats records a Catalunya el 2003.

ICV: s'inverteix el patro habitual on el IU salvava el diputat Gràcies a ICV. Ha estat al reves i la amla gestió en la Generalitat ha estat un castig electoral dur per ICV i Raül Romeva anira a Brussel·les gràcies als votants d'IU.

5- II, Acosegueix desgastar alguns vots a ERC i ICV però no arriba a nivells d'Euskadi. És demostra la Utilitat de la llei de partits desgastant a partits nacionalistes, i no obtenint representació.

6- A nivell Europeu la socialdemocràcia s'enfonsa. I els conservadors obtenen una majoria més comoda al parlament Europeu. Els socialdemocrates han quedat ideologicament orfes desprès que tots els governs Europeus independentment del color plantegessin solucions a la crisi pròximes a la socialdemocràcia.

7- Creixen els partits Extremistes, verds i Euroescèptics al llarg d'Europa.


Conclusió: Totes les eleccions són diferents, els resultats de Diumenge, poden no ser determinants per les eleccions futures. Però, no obstant confirmen les tendències què de lluny és venien observant. I seria un bon indicador què el canvi de cicle polític a Catalunya. No deixa de ser una llavor de canvi que cal regar i no caure en l'autocomplaença de confiar què la natura farà la feina que nosaltres tenim al davant.
Tot el camí esta encarà per fer però la meta de Catalunya a l'abast i és possible arribar-hi.

7 comentaris:

Adrià Izard ha dit...

Els resultats de diumenge són importants i haurien de preocupar als socialistes. La pèrdua d'un munt de vots ja és important de per si però si van al màxim rival i t'arrebata la meitat de les capitals és, si més no, un toc d'atenció. El tripartit ha sortit molt debilitat ja que tots han perdut vots, pèrdues més que merescudes per altre banda.
Respecte la UE crec que s'hauria d'endurir qui en forma part perquè no pot haver-hi gent que remi a contracorrent. Així de clar, els euroescèptics fora!

Josep (sl) ha dit...

jo faig un doble analisí perquè CiU tampoc ha millorat els resultats prou per dir tot va vent en popa.

Josep (sl) ha dit...

Les eleccions demostren que CiU va a l'alça i el tripartit a la baixa.

Adrià Izard ha dit...

i s'ha de continuar treballant dur perquè d'aquí a un any poguem parlar del tripartit com el passat.

L'home del sac ha dit...

Encara que ciu vagi a l'alça, ha quedat a 12 punts del psoe... Això mai és una bona notícia... jo no sé que vota la gent d'aquest país...

Miquel ha dit...

Totes les eleccions són diferents però queda clar que fins a cert punt marquen tendències orientatives sobre la intenció de vot. El que mai de la via es pot esperar és que amb una campanya tan patéticament salvatge i directmanet subnormal, com la que ha fet el PPSOE s'esperin índexs de participació més elevats.
Jo penso que tothom hauria d'anar a votar perquè és una responsabilitat, però no ofereixen els més mínims incentius per que l'electorat es motivi.

Josep (sl) ha dit...

Home del sac quedar a 12 punts del PSOE no és bo, però confirma una bona tendència a l'alça. En cada elecció tries coses diferents. però de cara les Europees de 2014 és millor el punt de partida d'enguany que el de 2004. Sí Catalunya té demarcació propia el 2014 hi haurà més proximitat i impressió que el propi vot compta més i millorarà la participació.

Miquel: Les Europees han estat preses com a primàries. Alguns de manera descarada en clau espanyola i altres en clau catalana amb propostes Europees. Votar com a sobiranista és una obligació perquè és un deure que ningú farà per nosaltres. I la abstenció catalanista no serveix mai per res. No obstant, tens raó una cosa abstracta i llunyana com és la UE no incentiva el vot.