Per una vegada i sense que representi cap precedent –els déus no ho permetin–, aquesta columna deixarà a un costat la ironia que la caracteritza i dignifica, i mirarà de ser estrictament positiva. Sense recels ni antisèptics. El Barça, com a fenomen de masses, va demostrar ahir el seu poder. Immens. Ja ho havia fet altres vegades, però ahir es va desbocar la mida. Milions de persones han venut l’ànima a l’equip tricampió. Sense contrapartides. Però no ha estat només una comunió interna. Hi ha hagut, també, una explosió cap a l’exterior que ha fet més per la imatge pública de Catalunya i la seva capital que cinc segles de diplomàcia frustrada. La premsa italiana es retia ahir sense concessions als catalani.
Des que els Borja van prendre el Vaticà i van fer-ne propietat vitalícia i hereditària, que a Roma aquest país no hi havia obert un forat tan gran. Comentaven uns italians, sorpresos, al costat mateix Coliseu, que allà no hi havia “espanyols”, que tota la marea blaugrana contestava, a qui els preguntava, que era “catalana”. La premsa italiana i la d’arreu del món ha cedit. Contra les inèrcies i davant una allau entusiàsticament nacional. El Barça és més que un club perquè representa un país. Per molt que Esperanza Aguirre brami set vegades la paraula Espanya amb la p més explosiva de la història.
Desclot. Publicat a l'Avui.
Un club d'un país normal
El Barça va aconseguir un fet important a Roma. No s'ha comentat massa però tot va aconseguir la Presència com autoritats amb rang de caps d'Estat dels MH Presidents de la Generalitat i del Parlament de Catalunya i el Català fos llengua oficial a la megafonia de l'estadi. Tot gràcies a la sensibilitat nacional de la junta del club.
Ara l'Esperanza Aguirré ja pot dir i recordar set cops que el Barça és Espanya. Però a Roma el Barça exercia de Club Català, amb la Mateixa normalitat que un club danès o Alemany hauria exercit de tal.
Des que els Borja van prendre el Vaticà i van fer-ne propietat vitalícia i hereditària, que a Roma aquest país no hi havia obert un forat tan gran. Comentaven uns italians, sorpresos, al costat mateix Coliseu, que allà no hi havia “espanyols”, que tota la marea blaugrana contestava, a qui els preguntava, que era “catalana”. La premsa italiana i la d’arreu del món ha cedit. Contra les inèrcies i davant una allau entusiàsticament nacional. El Barça és més que un club perquè representa un país. Per molt que Esperanza Aguirre brami set vegades la paraula Espanya amb la p més explosiva de la història.
Desclot. Publicat a l'Avui.
Un club d'un país normal
El Barça va aconseguir un fet important a Roma. No s'ha comentat massa però tot va aconseguir la Presència com autoritats amb rang de caps d'Estat dels MH Presidents de la Generalitat i del Parlament de Catalunya i el Català fos llengua oficial a la megafonia de l'estadi. Tot gràcies a la sensibilitat nacional de la junta del club.
Ara l'Esperanza Aguirré ja pot dir i recordar set cops que el Barça és Espanya. Però a Roma el Barça exercia de Club Català, amb la Mateixa normalitat que un club danès o Alemany hauria exercit de tal.
9 comentaris:
GRÀCIES BARÇA!
Si la futbol és la religió del sXXI i la religió és l'opi del poble.
Que aquest sobredosi duri molt temps.
Visca el Barça i visca Catalunya lliure!!!
Que gran lo d'aquest any!!!
No hi ha paraules per descriure el que ha fet aquest Barça, és massa!
I no podem oblidar que l'any passat l'equip feia pena i que el 60% dels socis no volien aquesta junta que va acabar dimitint en part, en gran part.
Si vols adrià podem afegir que en gran part dels partits la majoria de titulars de mitjana ( + o - 9) eren els del any passat.
Que gran home del sac ara toca donar continuitat al equip si en Txiqui en Guardiola i la directiva fan bé la feina podem tenir un cicle guanyador durant anys.
mmm no sé Josep si realment la victòria del BARÇA farà alguna cosa per sumar adeptes al catalanisme., em sembla més una eufòria transitòria que d'aquí cuatre dies haurem oblidat, que no pas una cosa sòlida que sumi i sumi adeptes a la causa...en tot cas em sembla que les coses continuaran igual que abans., em sap greu el meu to pessimista però és el que penso...saludus campió!!!
Per sí sola no farà res, però se'ns dubte ha fet pujar l'autoestima al igual que l'efecte moreneta ha fet pujar la autoestima dels aficionats de l'espanyol.
Almenys ara que ens falten agents polítics que motivin el catalanisme, ja ens va bé que el Barça sigui el pal·ladí internacional d'aquest moviment. Jo només espero que els partits catalans i els seus líders es deixin encomanar de la manera de fer de Guardiola i Laporta.
Aprofitem l'alenada d'aire fresc culé per respirar una mica almenys...
Publica un comentari a l'entrada