divendres, 25 de setembre de 2009

Fes - me un informe, amor.

Fes-me un informe, amor
"I la resposta va sola: Aquest el vols pel Palau o per Palau?"
Francesc-Marc Álvaro

“No s’ha detectat cap il·legalitat o irregularitat que hagi de ser objecte de cap actuació administrativa o penal” Antoni Castells, conseller d’Economia Tinc un enorme respecte per la preparació intel·lectual i tècnica del conseller Antoni Castells. Però en començo a tenir una mica menys per la seva actuació política. Durant anys, ha jugat a ser la veu crítica i més catalanista del PSC, tot i que – a l’hora de la veritat - mai no ha acabat de plantar cara als que porten l’aparell. Fa poc va tenir un gran moment – just és remarcar-ho – quan va dir en veu alta que Zapatero no tenia política contra la crisi. Va ser una veu sincera enmig de la propaganda. Vaig felicitar-lo llavors i ho torno a fer ara. Però, pel que fa als interessos de Catalunya, Castells ha fet darrerament dos paperots molt tristos. Abans de l’estiu, Castells va ser la figura que va dedicar-se a vendre’ns les bondats de l’acord del nou finançament autonòmic, tapant amb la seva ciència agafada pels pèls l’evidència de la colossal ensarronada ordida pel govern central i el PSOE. Que un savi de l’economia del país acabi així indica com de pobra pot ser, a voltes, la política. Ara, a propòsit de l’escàndol dels informes de faramalla encarregats per les conselleries del tripartit i pagats amb diners de tots, Castells ha sortit a parar el cop amb una auditoria que només admet petites anomalies. Montilla ha posat el catedràtic a salvar els trastos. Però no cola. Fes-me un informe, amor. I l’amic, conegut o saludat del director general de torn confegia uns quants folis amb algunes consideracions generals sobre l’assumpte que fos (potser extretes de la Viquipèdia o inspirades en uns fascicles del quiosc) i, després, passava a cobrar amb un somriure d’orella a orella. Entre aquests materials tant interessants, hi ha, fins i tot, un estudi sobre què pensem del tripartit aquells que ens dediquem a opinar als mitjans, un misteri que – com tothom sap – reclama grans i acurades recerques científiques. Segons PSC, ERC i ICV no hi ha res que ens hagi d’amoïnar, i les petites incidències detectades seran corregides mitjançant els procediments ordinaris. Castells, en funció de parafangs, ha certificat la validesa del simulacre. En una altra vinyeta d’aquest tebeo pregunten a Castells (a Tresserras, a Vilajoana, a Hereu, a Trias, a Saura) com és que ningú no va adonar-se de la continuada rapinya de Fèlix Millet. Aleshores, hom sap que la resposta no s’ha de cercar en el passat sinó en el present. Allí on el peix encara belluga. La resposta és en les inèrcies, actituds i rutines que llueixen als aparadors dels nostres petits poders. Si una cosa no té importància, l’altra tampoc. Fot-li i calla. Només cal controlar els excessos (de temps i de xifres): aquest ha estat el punt feble de Millet. Fes-me un informe, amor. I la resposta va sola: Aquest el vols pel Palau o per Palau?