diumenge, 6 de setembre de 2009

Quebec i Arenys




Entre Canada (amb Quebec) i Espanya (Amb Catalunya) hi ha un oceà de distància i no solament física. Si no de tradició democràtica i actituds sobre el dret a decidir del pobles. Però tenen una situació en comú un problema. Un territori amb particularitats diferenciades on la via secessionista guanya pes.
Tenint en compte què cap dels dos Estats vol a perdre la seva sobirania sobre territoris que actualment en formen part. Hem de constatar què hi han grans diferències entre les maneres de fer de l'estat Federal Canadenc i l'Estat unitari Espanyol.

Davant la consulta del Quebec l'actitud del govern del Canada fou de seduir i mirar d'esdevenir un Estat Federal i encaixar-hi el Quebec com a membre de ple dret i declarant "Québécois as a nation within a united Canada." "Nació dintre d'un Canada unit". I durant les consulta d'independència de 1980 i 1995 participant els partits d'àmbit canadenc com a part activa en la consulta a favor del no. Però, sense evitar ni impedir el joc democràtic. I amb una justícia imparcial que va reconèixer el dret del Poble Quebequès a decidir sobre el seu futur.

A Espanya la reacció dels governs espanyols davant la possibilitat de secessió democràtica. Sempre ha estat de negar que l'autodeterminació és un dret i oposar-se a fer referèndums. A Euskadi la excusa era la violència.
Ara a Arenys de Munt és fa una una consulta no vinculant de "fireta", suposadament intranscendent, però democràticament legitima. La reacció de l'Estat Espanyol i del nacionalisme espanyol en general ha estat de ha estat de sarsuela i vodevil.
Seguint les següents fases: 1r) Ignorar-la i silenciar la consulta, 2n) Voler ridiculitzar-la i 3r) Voler la impedir. Fent servir la justícia com a Escut per evitar-la adhuint una suposada inconstitucionalitat.

Paradoxal és la reacció dels defensors (suposats) del no. Perquè ni Falangistes, Populars, ciutadanos, UPYD ni socialistes defensaran el no. Tots ells defensen que el referèndum és il·legal i prou i no faran campanya pel no, no voldran seduir els Arenyencs per voler que decideixin continuar sent espanyols. I callen davant els feixistes que amenacen els organitzadors i volen sabotejar la opció de poder exercir un dret reconegut en la declaració universal dels drets humans i en la carta de les nacions unides i ratificat per Espanya.

Aquestes reaccions primàries no tenen cabuda en el què hauria de ser un Estat de Dret. I quan mirem al món veiem les mancances democràtiques de l'Estat Espanyol.
Ningú dubta que el Regne Unit, Bèlgica o el Canada s'oposarien a una escissió de part del seu territori. Però indubtablement ho farien en mesura que la població d'aquells territoris defenses la unió i no s'oposarien al dret d'aquests dels ciutadans a decidir.

7 comentaris:

L'home del sac ha dit...

Doncs sí, com ja he dit al meu bloc, Espanya no és un estat realment democràtic. Utilitzen la paraula per enganyar-nos i prou.

Josep (sl) ha dit...

Qui defensi que Espanya és un Estat plenament democràtic i compari amb les actuacions dels altres països desenvolupats occidentals.
I segueixi defensant el mateix a no ser què argumenti molt bé. Té un problema o és un cínic.

Miquel ha dit...

Jo també tenia pensat fer una comparativa entre Canadà i Espanya arran d'un interessant article que vaig trobar a la xarxa. Quan els termes "referèndum" i "il·legal" s'ajunten s'evidencia que la voluntat democràtica deixa molt que desitjar.

Josep (sl) ha dit...

La comparativa és podria titular. La diferència entre una democràcia madura i el què sembla una democràcia.

Índia ha dit...

El pensament espanyol és decimonònic, retrògrad i lluny, molt lluny, del què hauria de ser una democràcia moderna...Simplificant molt, aquest és un dels motius pels quals Espanya està sempre a la cua dels indicadors sòcio-econòmics, culturals, educatius, etc.

Aquest diumenge els d'Arenys iniciem el camí per demostrar que a Catalunya som diferents!

Artur ha dit...

Espanya no té tradició d'Estat de Dret. Espanya té tradició de monarquies i dictadors militars. Amb aquest currículum no es pot anar gaire lluny

Josep (sl) ha dit...

índia bona sort dintré el possible. Espero què podeu fer valer la democràcia.

Artur: El currículum espanyol no permet treure gaire el pit ni donar les lliçons de democràcia que no han practicat.