dijous, 17 de setembre de 2009

Independència i Convergència

INDEPENDÈNCIA I CONVERGÈNCIA

"Ara correspon al Consell Nacional de CDC determinar si, d’una vegada, s’adopta de forma explícita la recepta “gradualista” de Morin; de no ser així, CDC corre el risc de veure com molts votants catalans es reagrupen dins d’opcions polítiques alternatives"

Agustí Bordas

El concepte d’Étapisme (o “gradualisme” si em permeten una traducció catalana poc ortodoxa), fou elaborat pel polític quebequès Claude Morin a mitjan anys setanta. En essència, Morin – membre del nacionalista Bloc Quebequès – va proposar un sistema gradual per aconseguir la independència d’aquesta nació francòfona. Primerament, calia aconseguir formar un govern nacionalista per demostrar la capacitat de gestió del Bloc. En segon lloc, era necessari fer una proposta de sobirania/associació amb Canadà a la ciutadania quebequesa per, un cop acceptada en referèndum, començar una negociació bilateral amb Ottawa. Finalment, en cas que aquestes negociacions fracassessin, s’entraria en una tercera i última fase, la proclamació unilateral d’independència del Quebec. Hom coneix els fiascos dels nacionalistes quebequesos en els referèndums de 1980 i 1995, però també és cert que aquests intents van inspirar la lògica d’altres nacionalismes occidentals, com ara els propis d’Escòcia i Catalunya. Així doncs i segons diversos politicòlegs, la sobirania plena per ambdues nacions europees consistiria, en aquest segle XXI, en una Escòcia i una Catalunya independents i integrades a la Unió Europea. Malgrat la dificultat d’establir paral•lelismes amb l’evolució del nacionalisme català – tant per la impossibilitat d’organitzar referèndums sense l’autorització de la metròpoli espanyola com per la manca de concreció de l’objectiu polític final dels governs Pujol – es podria afirmar que Catalunya ha viscut dues de les etapes proposades per Morin. Primerament, els governs de CiU van demostrar la capacitat dels executius nacionalistes per governar amb efectivitat. Segonament, el procés estatutari iniciat l’any 2003 ha certificat la impossibilitat d’aconseguir un estatus de sobirania/associació amb l’Estat espanyol. Així doncs i seguint la lògica del “gradualisme”, un cop constatada la submissió forçada de Catalunya en el context espanyol, és absolutament lògic iniciar el procés per proclamar, de forma unilateral, la nostra independència. El títol preliminar dels Estatuts de Convergència estableix, de forma nítida, el mandat sobiranista del partit: “Convergència manté com a objectiu el ple reconeixement nacional de la plena sobirania de Catalunya.” Així doncs, no ens haurien d’estranyar les recents declaracions d’Artur Mas (“personalment, votaria sí a la consulta [sobre la independència] d’Arenys de Munt”) o bé les de Xavier Trias (“Jo estic a favor que un dia Catalunya sigui independent”). Ara correspon al Consell Nacional de CDC determinar si, d’una vegada, s’adopta de forma explícita la recepta “gradualista” de Morin; de no ser així, CDC corre el risc de veure com molts votants catalans es reagrupen dins d’opcions polítiques alternatives.

Publicat al Singular digital.

La lectura feta per Arenys de molts polítolegs i CDC que no Unió és què la voluntat de crear un estat, o impedir-ho en l'eix espanyolista, serà un eix en la centralitat del catalanisme què anirà substituint gradualment l'autonomisme. Davant aquesta evolució de la societat CDC no hauria de quedar al marge per no perdre en l'eix nacional la centralitat què té en l'eix esquerra-dreta.

2 comentaris:

L'home del sac ha dit...

Aquest sembla el partit on tothom està a favor de que "algun dia ho sigui", però si no ho hem de fer nantros millor.

Josep (sl) ha dit...

Llavors no t'has llegit tot el text. CDC ha llegit el procés d'Arenys com un esgotament de l'autonomisme. D'igual manera com ha passat al Quebec els què no han fet el pas gradual han acabat esdevenint minoritaris en el mapa electoral i el pes del sentiment quebequès l'ha acabat aglutinant electoral el Partit Quebecois que si aspira a convertit el Quebec en estat.