dimarts, 27 d’octubre del 2009

Persecució


El tripartit tremola i les enquestes fan què no sumin i tres persones els treuen la son i el ciment de la cadira: L'un és l'Artur Mas en les enquestes CiU amenaça perquè en totes les enquestes puja i aquesta és la tendència: A causa de la situació econòmica i social, mala gestió, incompliments sistemàtics de ZP.
Paradoxalment PSC és l'únic partit del Govern què es manté i els seus socis s'enfonsen i inclús perilla la alcaldia de Barcelona què per primer cop en 32 anys d'ajuntaments democràtics pot abandonar les mans socialistes.

Apart hi ha dos outsiders: El Reagrupament dirigit per Joan Carretero i el Probable salt de Joan Laporta a la política. Que el tripartit considerà una amenaça política greu. Perquè poden contribuir a l'enfonsament de aquesta nau a la deriva que ha estat el govern de Catalunya els últims anys.

La resposta del govern ha estat llençar la inquisició Espanyola a la carrega amb mètodes que ja estem acostumats a veure dintre el més profund de la Península, incloent les filtracions dels sumaris judicials.

El linxament per part dels mitjans afins i públics s'ha semblat una mena d'esport de buscar el disbarat més gros mai escrit. va començar per dinamitar i atacar a Joan Laporta i Reagrupament.

Ara la gran oportunitat d'evitar la debacle i aferrar-se a una cortina de fum l'ha donada el cas Millet i on els mitjans han mirat de convertir en el cas CiU. Per atacar a Artur Mas. Les aportacions fetes per ell a la Fundació Trias Fargas a traves de convenis amb el Palau. Legals, però dubtosament ètiques; perquè de cas contrari a hores d'ara ja ens ho haurien dit. Al igual que el Tripartit mateix, legal però èticament molt dubtós d'aprovar o el propi finançament públic (per part d'administracions socialistes i de l'obra social de Caixa Catalunya) de la Fundació del PSC-PSOE.
No obstant aquests són una petita part dels fons malversats.

Dia a dia continua el linxament i la acció inquisitorial i propagandística dirigida i magnificada a traves dels mitjans i els professionals dels mitjans públics què eufòrics s'han apuntat a la croada propagandística per a desgastar a CiU. Irònicament venint d'un govern que deia què "despolítitzaria els mitjans públics".
Pel què és veu ells saben que no poden guanyar votants, perquè ho fan bé i què els voten com a vot de càstig per tant la seva tàctica; passa per a desmobilitzar els votants de CiU a veure si així poden sumar. Com diria Alfonso Guerra: "Mejor perder con los nuestros que ganar con los suyos".

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Cada cop hi ha més indicis que s'acava el cicle polític a Catalunya i l'entrada de nous agents pot ser determinant per decantar la balança lluny del socialisme.

Aquest clip és mot bò!

Josep (sl) ha dit...

Els indicis de canvi existeixen i ni les males pràctiques poden canviar-los.