dimarts, 22 de desembre de 2009

Trossos


Trossos


Vicenç Villatoro
Periodista

Cinc de sis; sis de sis; guanyar

Cinc de sis

Sóc un barcelonista clàssic, a l’antiga. Quan faltaven cinc minuts perquè s’acabés el partit amb l’Estudiantes de La Plata, ja m’anava imaginant com començaria el meu article. Arribar a sis finals i guanyar-ne cinc és un percentatge excel·lent, un gran èxit. I més encara perdent aquesta amb una sensació d’absoluta superioritat, davant d’un equip tancat darrere, duríssim i mimat per l’arbitratge. Sempre és bo que quedi algun objectiu encara no assolit per a l’any vinent, perquè si aquest any ho guanyem tot, què ens quedarà per somiar de cara al futur? Del que es tracta ara és de posar-s’hi amb força per tornar-hi l’any vinent.

Sis de sis
Però va marcar Pedro i ja es va veure que el partit i el Mundial de Clubs serien per al Barça. I llavors em vaig adonar que tot i que durant més de quaranta minuts m’havia estat empescant arguments raonables i plausibles sobre les virtuts de perdre amb dignitat, resultava molt millor encara guanyar amb dignitat. Que bona part dels arguments que m’anava injectant una estona enrere eren sobretot consolatoris: analgèsics per substituir la victòria i poder pair la derrota. No dic que fossin arguments falsos, al contrari. Però el fet de guanyar els escombrava tots. I el resultat anímic era molt millor.

Guanyar
Potser aquesta és la millor contribució a l’esperit col·lectiu dels catalans que ha fet el nou Barça i molt particularment el d’aquest any fantàstic: el plaer de guanyar amb dignitat. No ens enganyem, l’objectiu de l’esport –i d’altres coses– és guanyar. I guanyar sent el que ets, el que tu mateix has decidit que vols ser, amb el teu estil i la teva identitat. El Barça de Guardiola ha ensenyat això a un país que històricament ha estat més acostumat a tornar a començar admirablement després de perdre i a trobar justificacions raonables a les derrotes, que no pas a celebrar amb naturalitat les victòries.

Diari avui. 21/12/2009.

2 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Ai, aquests culers pessimistes! La veritat és que vam patir com mai! I la tasca que aquest Barça ha dut a terme en reforçar la moral del nostre país és impagable. Sort El Barça més català és alhora el més universal i el més guanyador. Una gran lliçó.

Josep (sl) ha dit...

De fet el Barça ha estat exemple de com fer les coses. I de valors a seguir.