Castració física o química

Aquest article el vaig escriure l'any passat per una publicació de la JNC on deixava clar que opinava . Per desgràcia en el temps transcorregut des de llavors l'article segueix sent vigent. I com que sembla que la sentència sortirà aquest abril... I possiblement no vagi gens desencaminat. Perquè el resultat final més provable per les filtracions indica que seria una combinació entre la retallada literal del text o l'artifici de una interpretació a la baixa.

Aviat s’acostarà la sentència final sobre l’Estatut desprès de tres anys i la certesa que tenim; serà què no agradarà a ningú. L’Estatut serà retallat parcialment en el seu contingut i s’aigualirà en la seva interpretació; com diu l’Alfons López Tena citant l’advocat de l’Estat: “la competencia estatutaria sólo podrá desplegarse, ejercerse o tener eficacia real en la medida que respete o no sobrepase las limitaciones establecidas o que vengan a establecerse por la legislación del Estado.”. Acabant la feina què ni José Montilla, en nom del PSOE, ni Alfonso Guerra van acabar “amb el seu ribot”.

Sigui la sentència massa lleu per uns i massa poc rigorosa per els altres.

La sentència genera un precedent: On el poder Judicial lamina una llei orgànica; aprovada per les corts i referendada pel poble en Referèndum. I aquest estament modifica una llei Orgànica que tan sols pot ser modificada per concurs del Parlament de Catalunya i per ser ratificades aprovades per referèndum i tota modificació posterior necessita d’una aprovació via referèndum. Citant de nou a López Tena: “l’aprovat per referèndum, que és l’únic vàlid segons l’article 152.2 de la Constitució; i les nul·litats que dicti el Tribunal Constitucional, que els espanyols imposaran incomplint la seva pròpia Constitució. Anul·laran així l’únic tret de sobirania catalana reconegut, modificant l’Estatut sense referèndum. És inconstitucional, però per això l’Estat és seu. Se’n diu manar.”

Aquesta retallada posa sostre al nostre autogovern, i es més, dóna peu a què és pugui bloquejar qualsevol llei catalana deixant-la sine die recorreguda i sense efecte en el TC. Ens trobarem que se’ns voldrà vendre com a bona una castració del text perquè serà química i no mecànica a l’antiga, pot ser fins i tot una combinació de ambdues en la forma d’una higiènica vasectomia. Però no deixa de ser una castració de la sobirania del poble català.

Des de Espanya el Constitucional és saltarà les regles de joc, perquè són les seves “l’Estat és el seu”.I no ha de ser vàlid ni acceptar-se un retallada que passi per sobre del parlament de Catalunya i del poble de Catalunya. La resposta a la sentència hauria ser aplicant la legalitat via una consulta popular: votar NO i tombar el nou text modificat en text i esperit.

Hi ha una sortida a aquesta situació de tenir a sobre el seu Estat, No. Tret de començar el camí per construir el Nostre Estat. Qualsevol altre intent de fer pedagogia a Espanya per millorar la situació de Catalunya o demanar un tracte més equànime. Acaba resumida en la frase que un cop va dir Manuel Fraga a Jordi Pujol: “Teniu tota la raó, però a nosaltres ja ens esta bé”.