divendres, 30 d’abril del 2010

Una via a la independència

SI ES POT CONSULTAR SOBRE LA DIAGONAL ES POT CONSULTAR SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

Una via a la independència

Alfons López Tena / Notari. President del Cercle d'Estudis Sobiranistes

GUILLEM CIFRÉ

L'alcalde Hereu és hereu de l'anterior alcalde Clos, com aquest fou hereu de l'anterior alcalde Maragall, i aquest va ser hereu de l'anterior alcalde Serra: només Narciso Serra (nom amb què signava lleis i decrets quan era ministre de Defensa i jo feia forçat la mili) ha estat els darrers trenta anys elegit pel poble no sent alcalde hereu; tots els altres van heretar el càrrec i des del càrrec van presentar-se per primera vegada a les eleccions. L'alcalde hereu Hereu ha convocat un referèndum sobre la Diagonal perquè els votants escullin una de tres opcions, dues consistents a fer passar un tramvia i eixamplar voreres per una banda o altra, i la tercera a no fer-ho. No consta que hagi demanat ni obtingut el permís de l'Estat que preceptua la Constitució espanyola. L'eufemisme de dir-ne consulta del que és un referèndum no l'allibera d'aquesta obligació, segons va dir el Tribunal Constitucional espanyol quan va anul·lar la convocatòria aprovada pel Parlament basc (sentència 11-setembre-2008): "El referéndum es, por tanto, una especie del género 'consulta popular' con la que no se recaba la opinión de cualquier colectivo sobre cualesquiera asuntos de interés público a través de cualesquiera procedimientos, sino aquella consulta cuyo objeto se refiere estrictamente al parecer del cuerpo electoral conformado y exteriorizado a través de un procedimiento electoral, esto es, basado en el censo, gestionado por la Administración electoral y asegurado con garantías jurisdiccionales específicas, siempre en relación con los asuntos públicos cuya gestión, directa o indirecta, mediante el ejercicio del poder político por parte de los ciudadanos constituye el objeto del derecho fundamental reconocido por la Constitución en el art. 23. Para calificar una consulta como referéndum o, más precisamente, para determinar si una consulta popular se verifica "por vía de referéndum" (art. 149.1.32 CE) y su convocatoria requiere entonces de una autorización reservada al Estado, ha de atenderse a la identidad del sujeto consultado, de manera que siempre que éste sea el cuerpo electoral, cuya vía de manifestación propia es la de los distintos procedimientos electorales, con sus correspondientes garantías, estaremos ante una consulta referendaria".

SI MODIFICANT EL CENS ELECTORAL, com ara estenent dret a vot a les persones entre 16 i 18 anys i estrangers empadronats, n'hi ha prou per obviar la necessitat de permís de l'Estat, en prendrem bona nota. Si fent-ho així no cal el permís de l'Estat per consultar sobre la Diagonal, és que no cal el seu permís per consultar cap altra cosa, com ara la independència de Catalunya. Sobta, però, perquè el PSC votà al Parlament amb ERC, IC, PP i C's en contra d'una proposta de CiU que establia precisament que la Generalitat pot convocar consultes sense autorització de l'Estat, sempre que el cos electoral fos diferent de l'inclòs al cens electoral, i en canvi el PSC fa ara exactament el que no fa ni dos mesos va refusar perquè era, deia llavors, inconstitucional. Si el govern, els partits, els fiscals i els jutges espanyols no impedeixen la consulta sobre la Diagonal, tant la Generalitat com els Ajuntaments catalans podran convocar consultes sobre la independència, sempre que les persones amb dret a vot no siguin les mateixes que les del cens electoral: per exemple, incloent-hi estrangers o menors d'edat, o excloent-ne els residents recents. Centenars de comissions ciutadanes arreu de Catalunya hem organitzat i organitzem referèndums sobre la independència sense intervenció de les administracions públiques precisament per ser dins de la legalitat malgrat no tenir permís de l'Estat, però si l'Estat no impedeix per il·legal el referèndum de l'alcalde hereu Hereu sobre la Diagonal tindrem una nova escletxa legal espanyola per aprofitar. Ho farem.

NOSALTRES, PERÒ, ORGANITZEM REFERÈNDUMS amb plenes garanties, a diferència de l'alcalde hereu Hereu: al nostres referèndums els votants s'han d'identificar amb documents oficials i el vot és presencial i es pot comprovar; al de l'alcalde hereu Hereu el vot és informàtic, no se sap si qui vota és el titular del document informàtic o una altra persona que el suplanta, i no es pot comprovar que el vot emès no es manipula informàticament, perquè no deixa rastre ni existeix en paper sinó només en els ordinadors del mateix alcalde hereu Hereu; en els nostres els votants han d'acreditar el seu empadronament, en el del alcalde hereu Hereu és el mateix Ajuntament qui diu que aquella persona està empadronada, fent servir les dades del padró per a una finalitat no prevista legalment i vulnerant, sembla, la llei de protecció de dades; en els nostres tots els partits tenen dret a nomenar interventors i apoderats que controlen la votació i el recompte, en el de l'alcalde hereu Hereu no; en els nostres tots els mitjans de comunicació poden ser presents a la votació i al recompte, en el de l'alcalde hereu Hereu no; en els nostres hi treballen voluntaris, en el de l'alcalde hereu Hereu hi treballen funcionaris obligats en horari laboral; els nostres es financen amb aportacions de persones que no n'obtenen cap benefici, el de l'alcalde hereu Hereu, amb diners dels impostos (confessa haver ja gastat 2 milions d'euros) i d'empreses privades beneficiàries de les obres, que paguen la publicitat de les opcions que les afavoreixen i amaguen la del que no els donarà negoci; nosaltres no promovem ni desqualifiquem cap opció perquè com a organitzadors ens mantenim neutrals, l'alcalde hereu Hereu és jutge i part perquè promou les opcions del tramvia i desqualifica i amaga la que no inclou el tramvia.

UNA DE DUES: O AQUESTA CONSULTA sense permís de l'Estat és il·legal, pel fet d'utilitzar el padró, organitzar-la i finançar-la una administració pública i treballar-hi funcionaris; o aquesta consulta és legal, perquè incloent-hi votants menors i estrangers, modificant el cens electoral, n'hi ha prou perquè no calgui permís de l'Estat. Bona cosa és aprendre'n, i si la consulta de la Diagonal es fa, també se'n faran sobre la independència sense permís de l'Estat, utilitzant el padró, treballant-hi funcionaris, i organitzant-les i pagant-les administracions públiques, com ara la Generalitat, les diputacions, els consells comarcals o els ajuntaments. La llei és igual per a tothom, oi?

2 comentaris:

L'home del sac ha dit...

En López Tena és de les ments jurídiques més agudes que tenim el luxe de tenir en aquest país.
Sempre a punt per desenmascarar les trampes dels espanyols.
Si hem d'encetar un procés d'independència el voldria a dalt de tot. Si per mi fos el nomenaria "conseller de la independència". Espero que en Mas en prengui nota, quan s'hagin carregat l'estatutet i ja no hi hagi cap altra sortida.

Josep (sl) ha dit...

En López Tena es un jurista sobretot intel·ligent, intel·ligible i a més valent.

En les pròximes eleccions aquesta serà una de les grans qüestions: Junt a la sentència de l'Estatut o si el tripartit no suma, etc. Fins a quin punt el sobiranisme creix i influeix dintre de Convergència i també a Unió. I si existeix un govern nacionalista a la Generalitat quin és el pes específic dels independentistes declarats; Com Quico Homs. Per cert m'encantaria en López Tena com a conseller de Justícia.