dijous, 28 d’octubre de 2010

Independentisme immadur



L'actual guerra civil dintre del Cercle Català de Negocis ens ha de fer pensar en la immaduresa de l' independentisme més messiànic i com espatlla tot el que toca. Aquesta confederació empresarial què tan bona tasca ha fet per difondré la causa de la independència econòmica, avui es troba partida entre partidaris dels dos partits independentistes novells. Una metafora còmica podria ser la batussa entre jueus davant la cambra de la dona de Pilat a La vida de Brian.

Com bé fa notar el periodista Jaume clotet. El problema de la institució és què alguns han volgut i han aconseguit; deixar què fos un lobby empresarial, per convertir-la en una plataforma de suport. Un simple Altaveu polític i no una plataforma empresarial transversal què va aconseguir participar i donar una bona sorpresa a la cambra de comerç de Barcelona.
De la lluita entre RCAT i SCI pel control del Cercle. Sols en sortirà perdedor el Cercle Català de Negocis amb la total pèrdua de la seva credibilitat, solvència i independència.

No obstant, en les confederacions empresarials alguna cosa és mou: Femcat va contestar per primer cop a l'establishment econòmic a Foment del Treball i va obtenir una gens menyspreable tercera part dels vots.

Aquesta és una de les causes per les què no canviaré el meu vot a les eleccions nacionals catalanes respecte el 2006. Ni el vell ni el nou independentisme explicit han demostrat tenir prou maduresa per fer un full de ruta seriós; què no sols tingui una tàctica a curt i mig termini i no d'un full de ruta estratègic. Per arribar al final del procés. De fet les propostes de RCAT i SCI han estat bàsicament saltar de cap al procés què CiU comença a encetar. RCAT semblava una canvi esperançador un bri de maduresa en la permanent adolescència política de l'independentisme; fins al seu esperpèntic congrés i la no concreció d'una aliança Electoral amb SCI.

Aquests esperpents continus i delirants propostes preelectorals i "futures promeses de tretes de pit postelectorals" em desmotiven, ho sento, ja ho sentit abans a Esquerra i se com han acabat.
La conclusió ha estat desactivar gran part del votant independentista i que gran part d'aquest votant doni la seva confiança (amb nas tapat o no) a les eleccions per un partit què no és independentista explicit.

3 comentaris:

L'home del sac ha dit...

Doncs espero que el teu vot a CiU serveixi d'alguna cosa. A poc a poc, però es van movent. A veure que faran quan els diguin que no al concert econòmic o cada cop que l'estat, sigui directament el govern o els tribunals, ens vagin fent a miques l'autonomia que tenim i accelerin la destrucció de la llengua catalana.

Albert B. i R. ha dit...

Doncs el meu vot anirà a parar a un d'aquests "immadurs". CiU ben poca canviarà. La seva proposta de "nou pacte fiscal" (no en diuen ni concert perquè resulta que aquests "immadurs" van deixar al descobert que en el marc de la Constitución era impossible) no convenç. Per començar, no la prposarà fins el 2012. I què faran fins llavors? Romandre igual? De debò es pensen que PSOE i PP cediran en res? Si després del "no" al "pacte fiscal" CiU convoca un referèndum (que tampoc és consitutcional, resulta) sobre aquest tema me'ls començaré a creure. Per ara, no.

Josep (sl) ha dit...

Home: Se i conec aquests dubtes. Cal saber com actuar i quant. El govern espanyol sols ha cedit en moments de debilitat o si pot "fotre" a algun rival sense embrutar-se les mans. Sobre els atacs de la maquinària estatal. Ara la solució és complicada, Pot ser la reacció (almenys fins al dia de la independència) passi per Estrasburg.

Albert: Crec poc sòlid i per això he dit "immadur" defensar un sobiranisme no pragmàtic. De puresa i marcar paquet n'em vist massa. En paraules d'Alfons López Tena: L'independentisme necessita: "Vista al frente, paso corto y mala leche".

Dir què un procés complex és pot simplificar amb un únic moviment. I més amb els precedents de Esquerra. Ho trobo aixeca-camises i em sento escarmentat.
Al igual que trobo Agosarat dir què condicionaran: Ja sigui Esquerra, SCI o RCAT al futur Govern i que imposaran la seva opció nacional.

El "pacte físcal" o concert és una situació seriosa, on s'ha de planificar molt bé i el que no pot fallar és què fer un cop s'aconsegueixi o no és s'aconsegueixi. Perquè amb l'Estatut i el Govern amic ja em vist el preu de fer-ho malament. I quines complicitats té la resposta ja sigui positiva o negativa i quines sinergies exteriors es poden aconseguir.

PD: Canàries; No té concert i un pacte fiscal diferenciat, sent de regim comú. I en la constitució no enumera les comunitats que poden tenir concert o no.
La sentència de l'Estatut és política per tant la modificació depèn de la situació política.

Qui ho va posar al descobert va ser el CCN i el CCN és part i no un jutge imparcial.