dilluns, 23 de juny de 2008

Deliris etilics de Madrugada


Aquest del cap de setmana he anat per Barraques a Reus i he quedat sorprès per la gran quantitat de Barraques de grup alternatius de la extrema esquerra i independentista d'extrema esquerra, en les que m'estranyava l'escàs o nul·la diferència ideològica entre aquestes entitats, junt a l'escassetat de gent dintre d'aquestes barraques I la predomini de la estètica Okupa.
En certa manera la seva presència a les barraques és inversament proporcional a la seva presència electoral gairebé nul·la. Tret es clar, de la digna excepció de la CUP en diversos ajuntaments Catalans.

Aquest paisatge de barres decorat de banderes cubanes, veneçolanes, roges, roges amb la falç i el martell, camisetes del Che i estelades (amb l'estrella roja).
Hem va fer pensar i recordar en pensaments etílics de madrugada. Sense saber bé el perquè la escena del circ romà de la vida de Brian. En la qual el En Brian demana ingressar al Front Popular de Judea i els escassos membres del Front popular de Judea començaven a criticar als altres grups similars al crit de Dissidents, fins que quan portaven anomenats uns quants grups un del membres deia:
Stan/(Loretta) - Front popular de Judea, dissidents!
Tots: - dissidents!
Rex: - Un moment, si el Front Popular de Judea som nosaltres!
Stan/Loretta: - Pensava què érem la Unió popular.
Rex: - Som el Front popular!
3r: - Que se'n ha fet de la Unió Popular, Rex.
En Rex, Assenyalant a una persona asseguda a uns bancs de distància diu: És alla.
Tots: Dissident!


He tingut algunes converses amb l'amic, talibà, membre d'algun d'aquests grups que tothom té i sovint deriven en debats-discussions cerveseres quan no li donés la raó o els dius la teva opinió contraria sobre el tema. I he arribat a la conclusió , a part de la seva incapacitat de sortir del guió i deixar de dir i repetir seus lemes i proclames, que no suporten unes poques raons. I què odien perdre quan deixen anar el seu l'odi. I Sí els hi tornen no els agrada gens.
El seu odi per Espanya (i França) sols es veu superar per l'odi als catalanistes què no són com ells. Ja sigui: catalanistes no independentistes, catalanistes no d'esquerres (extrema esquerra) i als altres independentistes de grups majoritaris com la JNC, JERC-ERC, i sobretot UDJ i els "d'americana i corbata" als que critiquen per ser ideològicament impurs.

Ells volen participar de l'enaltiment de la lluita, com a revolta, però sense voluntat clara de com arribar a final de camí o un full de ruta. Tret de l'orgull de dir: Portem 50 anys de lluita i CiU (o ERC) que ha fet? Però no suporten que darrera el missatge grandiloqüent d'aquesta frase el tombi una simple pregunta. Que n'ha tret Catalunya dels vostres 50 anys de lluita? alhora que repliques als seus brams i explicant la acció nacional de govern dels 23 anys de CiU.


Més enllà d'aquí dubto que el seu missatge sigui gaire atractiu pel conjunt del país. Si tenim en compte els resultats electorals D'aquests grups. Un missatge basat en el marxisme, tronat, no és precisament atractiu per qui n'ha vist l'aplicació pràctica. I la seva obsessió en mantenir la puresa ideològica o a no integrar-se en una única organització. Acabes per pensar què no interessa. Perquè al cap i a la fi tothom prefereix ser amo i senyor de la seva parcel·la que aguantar les tensions de viure en comunitat.

5 comentaris:

GukGeuk ha dit...

Hehe, m'ha agradat l'escrit. Vas pensar en fer allò que proposava jo de dir : "sóc estudiant, pagueu-me el beure?" és l'úni que no saben contestar perquè no ve al seu discurs.

Doncs que hi hagi molta gent així és un problema, el cert és que l'únic que cal fer per a que l'espanyolisme guanyi és el que fan ells, no res. Josep, tenim un greu problema!bé, almenys no se'ls-hi pot culpar de la sequera, perquè d'agua no en gasten gaire.

PD: a més a més del r&r, sembla que comparteixo amb tu l'afició per aquestes pel·lis.

Josep (sl) ha dit...

Peli Mítica i molt friki. M'agrada l'humor surrealista dels Monty Python's.
No, el beure me'l vaig pagar jo. Però no hem venc l'anima seguint li la veta a algú per beure gratis.

Josep (sl) ha dit...

En ells hi ha gent capaç. El problema que les seves argumentacions no aguanten el mínim creuament de raons i has de ser molt talibà per creure't ho.

De fet pregonen un tipus d'independència que no és gens atractiva per la gent en general.
però desinhibeixen als joves que tot tenir sentit de país no són ideològicament com ells.

De fet són molt actius a nivell de pintades, proclames a la lluita i la revolució però poc més. Però són un munt d'organitzacions que és barrallen entre i les JERC per un segment petit de joves políticament implicats comunistes i anarquistes.
si hi hagués un referèndum on la opció fos o ells o Espanya no sabria que triar. Perquè a nivell de llibertat seria guanyar la col·lectiva però acabaria duent el país a la misèria. Si ens tenim en compte a l'aplicació pràctica del que defensen.

Tresinores ha dit...

Fa un anys en relació aquest perfil de gent/grup tenia una certa jerarquia. Un Jerki estava a un nivell superior en discurs i era més sòlid. Però des de que patim Tripi i els Jerkis insisteixen en defensar-lo com a gran aposta estratègica de futur... fins i tot la ideologia més friki resulta més consistent i honesta.

Es criticable fer grupets cripto-comunistes, anarko-indepes o qualsevol altre combinació possible? Va . Imaginem-nos que tenim 16-20 anys i ganes de sortir de casa. Imaginem-nos que no volem semblar uns pringats que només saben seure al banc del parc a menjar pipes i mirar les ties com passen. El millor que podem fer es montar un xiringu, dissenyen un parell de banderes noves i diem a tothom que som un partit. Que tenim ideals, que son lluitadors i revolucionaris. Som diferents i anem contracorrent.

El tema mola: ens dona una estètica diferents i sembla que tenim coses a dir. Amb 19 anys et penses que potser així sucaràs més. Jo ja he passat dels 30 i per tant, fa temps que sé que això no serveix per res, ni tan sols per sucar.

Josep (sl) ha dit...

Jo també hi tenia simpatia. Però amb el temps he fet una deriva liberal en el meu pensament econòmic i social i he arribat a la conclusió què igualitarisme porta a la perdua de la llibertat. I els tripis tampoc han estat un motiu d'orgull. La visió i l'objectiu estratègic costa de mantenir en vista dels resultats electorals i com esta ERC avui.

No diria una estètica diferent si no una estètica tribal grupal. Perquè dins l'estètica hi ha uniformitat de tribu urbana. I igualtat en el discurs. No és gaire diferent d'un grup a un altre. He tret les JERCs del munt. Però s'ha de reconèixer que les JERC competeixen pel mateix públic objectiu i tenen un discurs similar. Per això hem va sorprendré la reacció furibunda antiJERC.