dilluns, 15 d’octubre del 2007

L'exèrcit Català

Trànquils no us espanteu l'article no l'He tret de www.unitat.org/ Sols vui Ressenyar un llibre que vaig llegir fa poc coincidint amb l'onze de setembre.

Títol: els exèrcits de Catalunya (1713-1714).
de F.Xavier Hernàndez i Francesc Riart.
Rafael Dalmau, editor.

Aquest llibre és dedica a trencar tòpics sobre l'exèrcit català de la última fase de la Guerra de Successió a la Corona hispanica. Des de la retirada de l'exèrcit imperial fins a la capitulació de Barcelona i Cardona.

Tot la seva creació apressurada, no era una força improvitzada de pàtriotes mal armats, equipats i guiats, ni la coronela era un element de lluita important tret de la última hora del setge de Barcelona, ni exclusivament catalana ni tan sols exclusivament de la Corona d'Aragó en els rangs si no era multicultural, primant entre els extrangers els alemanys i italians, tot i què en la seva oficialitat en gran part era catalana, formada en les guerres de finals del segle XVII entre Espanya i França i les fases prèvies de la guerra de Successió, equipada per una poderosa industria de guerra afincada al país i la col·laboració de la burgesia disposada a treuren pròfit econòmic de la participació de l'esforç de guerra.
I com van enfocar la defensa els catalans del moment I de la manera com és va crear, organitzar, equipar, entrenar un exèrcit que va fer front amb força exit a les forces combinades de les dues corones al llarg de 14 messos, fent us de Barcelona com a plaça d'armes.

El llibre en si a part de la historia bèl·lica en sí. se centra en l'organització, equipament i uniformitat i banderes, sobretot de les forces regulars al servei de la Generalitat, de Cavalleria, infanteria de linia i de fusellers de muntanya i artilleria i ingeniers. Recupera el vocabulari militar català del segle XVIII.

Pèls amants de la historia és una lectura amena què no esdevé pesada i tracta de la part de la historia menys estudiada de la Guerra de Successió. En gran part per la historiogràfia esquerrana i el pacifisme militant què no li interessava aquesta visió de la campanya catalana.

1 comentari:

Gerard Castells ha dit...

Hola Josep,

gràcies per enllaçar-me, espero compartir idees i debat