Vui agrair a l'Artur comentar la figura del senyor Antonio Bolaño, mà dreta del molt honorable president José Montilla Aguilera.
Jo me consideró defensor de la llibertat d'expressió inclús quan prové de certa caverna mediàtica de la qual no comparteixo ni el missatge ni les formes. En el món Occidental i sobretot en els Païssos Anglosaxons la llibertat de premsa i expressió són i sempre han estat pilars del seu sístema de govern.
Alli la libertat de Premsa és envejable inclús a fet caure al President cap d'Estat i de Govern de la major superpotència del món (Nixon 1974) arran del cas Watergate. O de possar en Perill el mandat d'altres dos presidents Reagan (el 1986, per l'Iran-Contra) i Clinton (el 1998-1999 pel cas Lewinsky).
Qui hagi anat a Londres segurament ho haurà vist, cada diumenge al matí un pot passejar-se per Hyde park i anar a Speakers corner agafar una caixa de fusta i deixar anar el discurs què vulgui sobre el tema què dessitgi i ja ho pot fer bé perquè el públic respon als oradors. Quan hi han eleccions i els diaris fan anàlisi dels programes, es pot donar el que va passar lés últimes eleccions, què el Times, conservador per excel·lència va donar suport al programa de Tony blair.
En canvi a casa nostra tenim a sobre què el poder ha domat la premsa i el quart poder, com se l'anomenà al al païssos anglosaxons, Viu sota el sèver anàlisi del cap de premsa del govern.
El periodico, el més llegit a Catalunya. S'ha convertit en un BOGC, de fet sempre ha donat suport al PSC. Els diaris opositors estan collats l'Avui perquè la generalitat el participa i té menys marge de maniobra i la Vanguardia sobretot. Les paraules de l'Antonio Bolaño dirigides a en Jordí Barbeta de "Tú eres hombre muerto" Deuen Haver fet efecte perquè en la nova Vanguardia ell esta on era quan als altres els han ascendit.
Un altre periodista del grup Godó què ha estat pressionat és en Francesc Marc Àlvaro.
Segons S'ha comentat molt en mitjans de premsa electrònica el Comte de Godó hauria rebut un targeta del president de la Generalitat amb transcripcions dels seus articles marcades amb retulador vermell. Després ho hem pogut notar en els seus articles què eren de lo milloret de la Vanguardia pel què no callava ja no són el què eren.
Jo sentó vergonya d'un país on és què pressumeix democràtic un President gossi fer arribar la seva targeta com un vulgar capo de la Camorra fer fer callar un periodista incomodé. Perquè quan la llibertat de expressió desapereix cau un dels pilars de la democràcia.
Sobretot els primer interessats són els mitjans, perquè el peridico, El més llegit a Catalunya, és qui més lectors perd cap la premsa gratuïta i La Vanguardia també perd lectors.
RAC1 és la tercera emissora de Catalunya gràcies sobretot als periodistes que hi van anar a parar quan la Senyora Minobís va anar a cauré a Catalunya Radio.
Israel nunca fue víctima
Fa 1 mes
2 comentaris:
Josep,
A Anglaterra la darrera guerra civil fou a meitats del s.XVII i en aquest mateix periode Locke escriu els fonaments del que serà la nostra societat democràtica i moderna. Els EEUU es constitueixen a partir dels valors incipients de la Il.lustració (i dels primers liberals). Holanda, no cal parlar-ne.
Aquí què tenim? Una història curulla de règims despòtics, dictadures militars i guerres civils. No tenim cap mena de tradició en el respecte, la tolerància i la democràcia. Ja ho veus, parles de l'estatut i els militars comencen a cridar. Parles de financiació i et diuen que ets un expoliador. Parles de més autonomia i et diuen que ets separatista.
Aquesta tradició fa que els polítics socialistes mediocres retornin al passat fent servir les eines de la màfia calabresa.
Voldria recordar el cas del director del Bé Negre, revista de l'època de la república que tenia per costum criticar-ho tot. El periodista en qüestió fou assassinat (en diuen executat) pels anarquistes. Això va passar perquè va gosar criticar-los.
Ja veiem com les "gasten" aquestes tribus: si no els agrada el que dius d'ell: al paredon. El general Franco feia el mateix i també el Che Guevara. Bolaño és l'evidència objectiva de la nafra que és per Catalunya el govern tripartit.
Gràcies per mencionar Holanda. El segle XVII va viure la seva era d'or Gràcies a la tolerància que feu què acollís gent perseguida per les seves idees, Spinoza per exemple, fos la nació més intel·lectualment més rica del moment.
Podem dir què l'estat espanyol és una democràcia jove des de el 1977 fins ara és el moment democràtic més llarg què a tingut.
Tampoc es una democràcia per vocació si no perquè el règim va adonar-se què no és podria mantenir, Per això certs sectors pròxims a l'ancien regime diuen: No remoguem el passat què ens farem mal.
A Dreta i Esquerra trobem vicis del passat i institucions amb nul respecte a la voluntat popular com el tribunal suprem.
L'afer Bolaño és el meu greu què tènim a casa nostra avui i és greu perquè afecta a la llibertat d'expressió i premsa i al dret d'informació dels ciutadans.
3 pilars per la democràcia.
Publica un comentari a l'entrada