Agustí Bordas (Canadà)
Heu d’anar a la manifestació Montilla afirma que està “emprenyat”. Iceta compara les propostes d’Artur Mas amb els fets del 6 d’octubre de 1934. Teresa Cunillera, diputada del PSC a Madrid es dedica a fer panegírics de la Ministra Álvarez.
El President Rodríguez “promet” noves inversions per a Catalunya. El Periódico de Catalunya es dedica a desencoratjar la manifestació de dissabte. La Fundació del BBVA publica un estudi sobre les balances fiscals amb una metodologia que pretén maquillar el dèficit fiscal català.
Conclusió: el PSC (marca del PSOE a Catalunya) està molt nerviós.L’acte d’aquest dissabte a les 17:00 a la Plaça de Catalunya pot ser la primera visualització d’una nova manera d’entendre el catalanisme: votants en blanc, catalans veritablement emprenyats, membres d’ERC, simpatitzants de CiU, militants d’IC-V i ex-votants catalanistes del PSC, tots units per defensar la dignitat d’un País.
Ha arribat el moment de dir prou. Catalunya ha de decidir la gestió de les infraestructures indispensables pel progrés del País i, a més, cal que ho pugui fer amb els recursos financers necessaris. La gent està cansada de talls en el subministrament elèctric, de no trobar vols intercontinentals directes i sense parades des de Barcelona, de patir una xarxa de rodalies patètica i de finançar autovies fora del nostre territori, mentre nosaltres paguem peatges. Espanya ens menysprea, relativitza el nostre esforç fiscal i, per a més INRI, ens caracteritza com a ploraners i garrepes. Ha arribat el moment de dir, clar i català, que nosaltres volem ser amos i mestresses del nostre destí; sense interferències, sense boicots, sense imposicions per part d’Espanya.
Feu-nos un favor a tots els catalans que ens trobarem fora del nostre País i que no podrem ser a Barcelona aquest dissabte: aneu a la manifestació i defenseu el nostre País. Us ho demanem de tot cor.
Israel nunca fue víctima
Fa 1 mes
3 comentaris:
Bones. Sóc el Josep M.Agell i Simal, militant de la JNC. M'expresso per a tal de posicionar-me a favor de la manifestació i per reclamar de que un sector com és el dels sindicats no hi sigui present. Malgrat aixó, tampoc hi podré se jo per motius personals. Donat aixó us delego la meva força i molta sort!!
Aquest tiu, americanes apart, és tot un crack. I és bo que algú comenci a desfer tots aquells mites que deien que “no és possible” i que només tenen per objectiu que ens rendim.
Tens tota la raó i cal trencar mites, parlem i exposem amb la raó. Cal convencer què què les idees políticament incorrectes són perfectament bones.
Publica un comentari a l'entrada