Per un Cop i sense què serveixi de precedent estic d'acord amb el Conseller Ernest Maragall. A qui abans havia suspès per la imposició de la tercera hora de castellà, què va estar apunt de fer nos empassar. Amb el suport dels seus socis però al final CiU + ERC van evitar a costa què ERC acceptés la invasiva llei de dependència. Però tornem al tema educatiu.
Davant els varis informes educatius independents adversos pel nivell de l'educació. El conseller del Ram Ernest Maragall. Defensa el retorn a les notes clares i objectives i passar de l'asèptic i eufemístic: Necessita Millorar al clar insuficient. D'Igual manera també proposa passar del Progressa adequadament a una escala de valors més clara i objectiva: de l'insuficient a l' excel·lent.
I a Batxillerat el retorn a les notes numèriques de 0 a 10. Cosa què quan tothom a l'OCDE ja va camí d'abandonar d'aquest model igualitari, que va implantar la LOGSE amb l'objectiu què els alumnes allarguessin la escolaritat fins als 16 anys. Aquí massa gent encara ho veuen malament i ho consideren de dretes i antiquat primar l'esforç. Per això, sortim com sempre en aquest país, amb retràs respecte la resta de la OCDE.
Jo, ho trobo un pas positiu, podem comparar el descens del nivell ha estat apreciable, en la proporció que a primària s'ha tendit a igualar els resultats i de retruc al cursos superiors pel baix nivell inicial dels nens: O necessita millorar o un progressa adequadament. Aquest igualitarisme és desincentivador pels alumnes ja que si el resultat és el mateix per fer el mínim necessari per aprovar o la nota màxima, sent sincers, amb igualtat de resultats la gent fa el mínim per aprovar ja que no té més incentiu què el propi Ego per treure un millor resultat.
Un increment la competitivitat sempre porta a una millora del nivell mitja, ja que qui estudia veu al reconegut al paper el resultat del del seu esforç. Alhora l'obertura del sistema de notes permet als nens "competir" amb els altres nens i amb si mateixos, reforça el paper del mestre perquè l'obliga a avaluar l'assoliment dels objectius i facilita als pares i als alumnes la comparació del resultats i l'avaluació del compliment.
Per als què vulguin fer un símil econòmic o Històric seria comparar un mercat tancat fortament intervingut per l'estat (RDA). Amb un mercat obert amb lliure competència (RFA). En quin d'aquests models amb les seves imperfeccions voldrieu habitar d'haver d'escollir?
Al senyor conseller li trec: El Necessita millorar i li poso un bé. És un primer pas i calen més mesures: com dotar de més autoritat als professors, a tall d'exemple. Però jo me'n torno a estudiar.
Israel nunca fue víctima
Fa 2 mesos
6 comentaris:
Josep,
Més que el retorn a les antigues notes (tot i que ho aplaudeixo), el problema està en el fracàs del sistemna educatiu de la LOGSE.
Tens un encàrrec al meu bloc,
Salutacions
PosSar nota? No seràs del Baix Llobregat?
Mea culpa. un descuit.
El que és penós és que diguin que recuperen les notes per fomentar la cultura de l'esforç. I fina ara què feien?
Més autoritat i més respecte pels professors, i més educació dels pares, i més recursos, i més...
Bon Nadal a tots.
Em quedo amb la resposta de 'reflexions en català'.
PD. La teva ressenya autobiogràfica m'encanta, sobretot pel toc Springsteenià.
;)
El problema és de fons, de la LOGSE. La LOGSE ha té moltes mancances. al voler universalitzar l'educció fins als 16 anys es va fer a costa del nivell de l'educació. També ha contribuït el fet de la inestabilitat en les lleis de educació on a cada canvi de govern és canvia la llei.
El problema és què el debat educatiu es planteja sobre eixos secundaris com les hores de religió i no a restaurar una cultura de l'esforç o recuperació de la figura de la autoritat.
Gràcies Guillem. Que té sembla l'últim àlbum del Boss? Jo el trobo molt bo però per mi el millor segueix sent Born to Run.
Publica un comentari a l'entrada