Qualitat democràtica?

Com qualificaríeu la qualitat democràtica d'un estat X, m'inventaria un nom perquè X fa lleig. Aquest Estat X: Que 1) amagues dades objectives sobre la aplicació de la inversió pública (el càlcul del dèficit fiscal amb enfocament monetari); 2) actuessin deliberadament les autoritats del centrals: Organismes judicials, polítics i culturals de forma contrària a les minories nacionals ; 3) perpetues unes estructures de poder injustes; 4) escampa fal•làcies i menyspreu emprant els seus mitjans de comunicació; 5) no comparteix una apreciació per la pluralitat nacional i cultural; i, finalment 6) no intenta bastir ponts de diàleg efectius i sincers amb Cap de les seves minories nacionals i la majoria; 7) els alts òrgans judicials nacionals fossin usats i pervertits per lluites atroces entre govern i oposició; 8) l'oposició per interessos electorals, busques convertir el debat territorial en arma electoral; 9) El govern Envaeix constantment les competències completament cedides a les seves divisions administratives amb caràcter legislatiu.

Massa bé no. Amb tota seguretat qualificaríeu de dolenta la qualitat democràtica.

Doncs Espanya fa això: Espanya, descaradament, ha esdevingut l'únic Estat de la unió Europea de estructura descentralitzada que: 1) amaga dades objectives (el càlcul del dèficit fiscal amb enfocament monetari). A més: 2) actua de forma contrària als nostres interessos; entre els nombrosos exemples tindríem: el repartiment de pistes de l'aeroport del prat, el Instituto Cervantes, és un bon exemple o l'us de les llengües no nacionals en la justícia, cambres de representants o webs d'organismes públics; 3) perpetua unes estructures de poder injustes: Com per posar un exemple els nombrosos dèficits als que Catalunya esta sotmesa; fiscal i d'inversió pública o la concepció radial de les infraestructures; 4) Es permet què escampi fal•làcies i menyspreu emprant els seus mitjans de comunicació; 5) no comparteix una apreciació per la pluralitat nacional i cultural; i, finalment 6) no intenta bastir ponts de diàleg efectius i sincers amb Catalunya, 7) Partit Popular ha convertit el debat territorial en una eina de desgast al govern, 8) els alts òrgans judicials com el TC fan sentir vergonya; 9) Invasions de competències què més dir.


Durant anys, els catalanisme majoritari va defensar la col•laboració amb la resta de l’Estat mitjançant l’afirmació dels nostres drets i la cooperació amb el govern de torn a Madrid. A canvi de contraprestacions, Actualment la situació ha canviat ja que la col•laboració no pot arribar ni a compromís satisfactori per als interessos catalans (com es veurà amb el properament difunt Estatut) sinó que ha passat directament a l’àmbit de la competició, amb una demostrada mala fe i gassivèria (garreperia) per part dels governs centrals a l'hora de donar qualsevol servei o recursos per exercir-lo, què en el passat ha fet que competències pròpies no s'hagin pogut exercir o què s'hagin exercit a costa dels recursos dels ciutadans catalans què han finançat els serveis propis i els estatals.
Ja no es pot defensar la complementarietat entre Madrid i Catalunya, amb els termes de la transició. Sinó que, de forma dolorosa i evident, ha quedat clar que cal bastir una estructura estatal pròpia per poder defensar de forma efectiva els nostres interessos.


Ha arribat el moment d’exercir el nostre dret de decidir per nosaltres mateixos, ja que no som propietat de ningú. Tampoc de l’Estat espanyol. A no ser què nosaltres ho decidim així; però això ho podríem considerar de forma pura i dura com a masoquisme col·lectiu.