Solidaritat, Drets Humans i hipocrèsia

Fa dos dies vam veure l'espectacle de l'expulsió de Cuba de unes militants de CDC i les JNC, per solidaritzar-se amb las damas de blanco, una organització de familiars de represaliats pèl Règim cubà.

Després de participar en un acte de la damas de blanco, juntament amb altres dones i noies europees del LYMEC, joventuts liberals Europees i unes peruanes, mostrant i fotografiar-se amb unes pancartes a favor de la democràcia, dret de expressió i de defensa els drets humans. Foren detingudes al arribar al seu hotel i retingudes en arrest a les seves habitacions amb el pretext: Què amb un visat de turista sols és pot fer de turista. I no es pot protestar contra el Règim.

Per això se'ls va intervenir tant la documentació i els bitllets i se les va retenir durant un dia a les seves habitacions fins la seva expulsió de l'illa.

Sobta, la terriblement bona consideració, per no dir fascinació, de la que disfruta el règim cubà a casa nostra. Intelectuals, defensors de totes les causes nobles, com Rosa Regàs. defensen el Règim i fan omissió deliberada de la manca de llibertat a l'illa. Molts líders polítics comenten amb orgull els seus visites a l'illa. Ignorant voluntàriament o no què el paradís del socialisme i la llibertat, és un estat policial i els cubans viuen en llibertat vigilada. I què molts dels seus ciutadans han arriscat o arrisquen la vida per abandonar lo.

Molts comentaris fets, des de la malícia, en altres blogs i articles de noticies a internet s'han dedicat a no parlar ne, ni de drets humans, ni del fet què per expressar te en contra del Règim pot ser detingut, ni de la Protesta en sí, si no, en desautoritzar el viatge de les noies. Comentaris com: A altres llocs estan pitjor, atacs personals a les noies, sou uns peons de la CIA, han anat a provocar, volien que les expulsessin, d'on han sortit els diners del viatge, estaven en un hotel de luxe, Si sabien que t'expulsen per fer actes com aquests per què ho feien? o que així paguen anar invitades pel règim.

Estem en el país del pitjor bonisme, el pitjor progressisme i la pitjor ingenuïtat ben intencionada.
Ho dic amb total seguretat si s'hagués fet la mateixa protesta en contra d'un Règim de dreta. Com les ja desaparegudes dictadures del Con Sud. Haurien hagut moltíssims comentaris elogiosos del seu acte i no hi haurien hagut aquestes crítiques. I els mateixos intel·lectuals què alaben a Castro farien córrer rius de tinta en defensa de las damas de blanco, com ho van fer amb las madres i abuelas de la Plaza de Mayo. Dintré l' hipocresia i la dictadura del políticament correcte. L'adjectiu esdevé més important què el nom i és relativitza en un funció de l'adjectiu.