Ensenyament i llibertat

Quan parlem de Educació liberals i socialdemòcrates coincidim en considerar què és feina de la administració garantir i finançar una educació gratuïta d’abast universal.

En Paraules del gran economista liberal Milton Friedman va afirmar de manera rotunda: El estat ha de finançar la educació perquè l’educació Genera una externalitat positiva. va afirmar de manera rotunda per aquesta mateixa raó ningú exclou els nens immigrants de l’educació si estan empadronats (igualment passa amb la sanitat).

D’aquesta manera el sistema educatiu ha permès i permet que milions de fills i nets de la immigració arribada d’ençà dels anys 50s s’integrin en un país bilingüe amb igualtat d’oportunitats, oferint una immersió lingüística en Català. Per evitar la existència de Guetos Lingüístics on la educació ha anat facilitant la integració en un únic país de les diferents comunitats lingüístiques. A diferència de l’ ocorregut en el Franquisme.

Amb un bon percentatge de èxit, Tant que tots els partits consideren positiu a nivell Espanyol una educació universal i en la llengua pròpia del país d’ acollida.

I en el Nivell Català? Sorprenentment No. Hi ha partits catalans han fet bandera de la defensa de un suposat dret superior al de rebré una educació: Que els pares puguin escollir la llengua de la educació del seus fills. Han retorçat el principi liberal de la llibertat d’escollir per a avant-posar - ho al principi d’igualtat d’oportunitats.

Estrany dret... Que no existeix en cap altre país per llarga tradició liberal que tingui. Al Regne Unit o Als EUA els pares no poden triar escolaritzar els seus fills en altra llengua diferent de l’anglès, a Holanda diferent del neerlandès, a França, Alemanya o Itàlia no diguem. En els estats federals com el Canada és obligatori conèixer ambdues llengües oficials i per tant els pares no poden escollir si els seus fills n’aprenen una o cap d’aquestes... I perquè no Hebreu, àrab, suec o Portuguès a la resta d’Espanya.

Sorprenentment a Catalunya els pares tampoc podrien escollir escolaritzar els fills en Suec, Finès o àrab o Hebreu. Si no si ho volen fer en Català o Castellà, O de manera negativa a no voler escolaritzar els fills en una determinada llengua. És a dir els pares tampoc tindrien llibertat d’elecció total. Amb efecte de reduir les oportunitats de la seva prole d'accedir a feines en què calgués el domini de les dos llengües o d' aprendré una tercera perquè els bilingües naturals, tenen més facilitats d'aprendre terceres llengües.

Llavors... Per què? Perquè políticament és rentable per això PP i C’s. N'han fet bandera com a Paladins dels drets dels pares. Hi ha una Espanya sociològica. Què no entén com pot existir en l’ Estat Espanyol una realitat i una cultura no “Espanyola”. O n’és hostil a la simple existència d’aquesta"anormalitat" i per tant el seu atac és rentable políticament.

Si hem de veure en la historia a que pot portar això els últims anys a la civilitzada Europa hi ha exemples, sobretot en els Balcans han demostrat què Pot passar si la convivència és trenca. Un exemple del què pot passar és Bòsnia, un l’altre Montenegro i el tercer Kosovo. I jo prefereixo el segon. I fora Rwanda i Burundi, què són encarà exemples pitjors.