Volia parlar del mateix tema. amb el mateix enfocament. La portada de l'aigua dels aqüífers tarragonins cap a Barcelona amb el risc de salinització dels primers.
Trobo de molt mal gust s'hagi manllevat l'aigua estalviada pels habitants del Camp al llarg dels últims anys. I que l'aigua què era per garantir el subministrament humà acabi sent feta servir per omplir piscines i regar jardins a l'àrea metropolitana. Quan pobles de l'interior del Camp de Tarragona han de dependré de cubes d'aigua per abastir-se per les necessitats d'aigua i no poden regar els camps.
Sí la situació ha millorat a l'àrea de Barcelona el millor que poden fer és deixar de portar l'aigua de Tarragona un comptes d'aixecar les restriccions. Perquè la sensació què tinc compartida amb molta gent és: A la província de Tarragona... "Cornuts i a pagar el beure".
Iu Forn
De Tarragona ha vingut un barco...
Amb la música de Bienvenido Mister Marshall, va, cantem tots: “Tarragonins, rebem la vostra aigua amb alegria, olé el vaixell, la canonada i la companyia”... la companyia que la transporta, esclar.
Cent mitjans de comunicació, alguns d’estrangers, van cobrir ahir la gran notícia: de Tarragona ha vingut un barco, carregat de?... concretament d’aigua. Just el dia que anuncien que ja podem regar plantes i omplir piscines (jo no tinc piscina, però estic per construir-me’n una al balcó per aprofitar que ja podem fer despesa) el senyor Aigua diu que aquesta que porten ara és més bona que la del Llobregat. És l’oportunitat d’agafar cinc o sis d’aquests cuiners famosos perquè facin veure que preparen uns plats i, au, reunim tres mil persones de la societat civil per fer la presentació oficial de la nova línia d’aigua de boca Tarragona’s Aqüífer. Bé, per ser més concrets, Aigua de Boca Tarragona’s Sostenible Aqüífer. La festa, evidentment, seria a la bodega del vaixell transportador... buida, esclar, que tampoc és qüestió d’ofegar la poca societat civil que ens queda, oi?
I durant la vetllada presentaríem la gran idea que se m’ha acudit i que regalo desinteressadament al nostre govern. L’anomeno Projecte Gran Pantà i està basada en l’observació. ¿Oi que estem farts d’escoltar l’expressió “Vaja, aquest cop tampoc no ha plogut a les capçaleres dels rius”? ¿Oi que en aquest país, quan plou, l’aigua cau sempre en això que ara anomenen litoral i prelitoral? Coi, doncs construïm una xarxa de pantans al litoral i al prelitoral. ¿Per què esperar que algun dia plogui on no plou? Entre urbanització il·legal i urbanització il·legal encara queden petits espais de terreny per fer-hi embassaments. I, a més, matem dos ocells d’un tret: 1. Seria obra pública que donaria feina als aturats de la construcció. I 2. Potser foradant resulta que trobem algun aqüífer autòcton i no cal omplir vaixells buidant els de Tarragona.
I condemno la última mort feta per la banda terrorista ETA.
2 comentaris:
Molt bona la idea de la cançó, Josep! Molt ocorrent i molt addient (per als de la 'big city', és clar).
Ja ens veigs a tots a l'Oliva a buscar aigua... 20 MEURS al mes que costen els barquitos aquests! És una autèntica vergonya... Però què hi podem fer? Ja està fet. Ens podem queixar, sí, però de què serveix? De que ens diguin que controlaran la salinització dels pous. I punt. Però no ho pararan. 20 MEUR són una bona raó.
En quant a l'atemptat, condemna a l'atemptat i a ETA!
Bé, la cançó no és meva l'article és de l'Iu Forn en la seva columna de l'Avui d'avui valgui la redundància. Meu és el primer paràgraf.
Publica un comentari a l'entrada