feta la trampa

Finalment tenim les balances fiscals, les quals sols sembla que han acaparat portades a Catalunya i han estat rebudes a Espanya amb indiferència generalitzada i ocupant en el telediaris els segons de la brossa.

Aquestes balances solament han fixat la fotografia de l'espoli. Deixant clara una situació què des de Catalunya és denuncia de fa ja massa temps.
Fins a finals del segle XX el motor d'Espanya era Catalunya, però l'estat porta temps decidit a canviar de locomotora i potència a Madrid i frenant a Catalunya de manera deliberada.

Tornant a les Balances: Aquestes per primer cop són dades oficials fetes per l'estat què permeten xifrar aquest dèficit acabant amb la dispersió de les dades abans disponibles: Dels 3300 € per habitant de la Fundació Josep Irlà (ERC), 2700 de la Fundación de cajas de Ahorros conferedadas, 2400 € de la Generalitat, 2160€ del Ministerio d'Economia i 1500€ del BBVA.

Aquestes balances publicades per l'estat, han recollit una sèrie de veritats amanides amb una gran mentida; els resultats de Madrid, inflats.

Primer de Tot en tots els anàlisis del dèficit s'hi han barrejat un munt de dades referents i diverses tipologies de anàlisi, quan internacionalment sols és fan servir els fluxes de caixa. En els casos dels resultats de l'Estat sols és fa servir el 2005 i de la Generalitat una serie d'anys finalitzada el 2005.
La raó és ben simple el any 2006 fou un any record en la recaptació per IVA per les xifres del consum i el 2006 els resultats podem o hem de suposar que haurien estat encarà més exagerats, podent afirmar què haurien estat encarà més d'escàndol d' haver-se conegut.

Segons les balances estatals publicades el major dèficit fiscal és correspon a Madrid. Però Madrid rep el gruix de l'impost de beneficis de les grans empreses què és tributa on les empreses tenen la seu central encarà que aquest és generi en altres Comunitats autònomes. Com el cas d'Endesa a Catalunya i Andalusia on realitza la seva Activitat i tributa a Madrid perquè hi té la seu.

Un altre factor és què no té en compte el grau d'execució. A Catalunya de mitjana s'han executat un 73% de les obres pressupostades mentre que aquesta xifra a Madrid supera el 100%.

I sobretot el gran què; la capitalitat de Madrid. Què fa que s'hi destini gran quantitat de despesa pública d'institucions de l'estat gairebé totes amb seu a Madrid.


Més enllà des les dades aquí és trist comprovar la pobresa de l'anàlisi de les dades.
De les explicacions del secretari d'estat de torn, que no va ni mencionar"solidaritat" en vista de la magnitud de les xifres, va vanagloriar-se de la "redistribució". De la que podem concloure què el dèficit és defensa l'espoli sota de una pretesa normalitat sota aparença de redistribució que un territori en vers els altres. Com afavoriment a les comunitats més pobres.
I és diu que el text no és la base per reclamar més finançament i no complir així una Llei Orgànica aprovada.

Les balances tan sols són un recordatori del cost monetari què té per nosaltres ser espanyols 2400 o 2160 segons la font. I tan l'estat com les comunitats receptores faran el possible per no cedir part de la "solidaritat" que reben de Balears, Catalunya i País València.

Si analitzem també la realitat veiem que les CCAA receptores és mantenen en les mateixes posicions és a dir segueixen ser més les pobres i no convergeixen amb la mitjana de la riquesa espanyola. En canvi Catalunya i Balears i València creixen i convergeixen descendint cap a la mitjana espanyola. Mentre que les comunitats riques com Madrid i Les comunitats forals. si Divergeixen fugint de la convergència en rendes.

Podem afirmar que les ajudes permanents elevades i sense límit perjudiquen a les comunitats riques que passen a disposar de menys recursos, perdent en conseqüència; competitivitat i capacitat de generar riquesa, i no beneficien a les pobres. Com és va demostrar als EUA ja fa 35 anys.
Aquesta continua recepció de Riquesa ens porta a una situació de dependència permanent on els professionals més capaços passen a treballar per gestionar les ajudes en comptes de treballar per crear riquesa. Creant una espiral de la que esdevé impossible sortir de la situació de dependència financera.

A la resta del món desenvolupat ens trobem amb exemples diferents.
Wuttemberg va anar al constitucional Alemany i va guanyar en la seva demanda que va aconseguir que un dèficit de més del 4% fos considerat anticonstitucional. I cap dels Land rics per llei esta obligat a no cedir més d'un 4% als lands pobres com l'Ex-Alemania Oriental.

Cap regió del "motors" Europeus té un dèficit tant elevat com Catalunya. Perquè Estat cap altre estat de la UE tracta a parts del seu territori com a colònia i els hi dóna tracte de colònia.

Podem afirmar què si el nostre dèficit fos de 160€ en comptes de 2160€ encarà seriem "solidaris" i no tindríem aquest gran fre al nostre desenvolupament què és què anualment se'ns manllevi al voltant de una desena part del nostre PIB i desprès de considerar la renda disponible caiguem en el rànquing dels més rics dels 4ts als 9ns de la la classificació en renda disponible i amb unes infraestructures dignes del 3r món.