dissabte, 22 de novembre del 2008

Servidors públics

Servidors públics

Públicat a la secció Engrunes de l'Avui.
Joan Oliver


Servidors públics

Les llistes d'espera de la sanitat pública fan que molts contractem una mútua privada i acabem pagant dos cops. Semblaria lògic que les quotes que paguem a les mútues ens les descomptessin del que paguem a la Seguretat Social, ja que al cap i a la fi estem estalviant diners a la sanitat pública i contribuïm a fer que disminueixin les llistes d'espera. Temps era temps, si pagaves una mútua tenies dret a una certa bonificació fiscal, però això es va acabar, ja que es veu que no era ni progressista ni solidari. No era progressista ni solidari quan ho feia un treballador normal i corrent, però, en canvi, deu ser la mar de progressista i solidari utilitzar les mútues si s'és funcionari. Una de les aberracions més bèsties del sistema públic de sanitat que patim és que tothom que vol ser assistit per una mútua s'ho ha de pagar. Tothom, menys els funcionaris. Aquests tenen un règim especial que els permet ser assistits per la sanitat privada a càrrec dels fons públics. Els servidors públics de l'Estat són els únics a qui l'Estat paga l'assistència privada. Més coherència impossible!

Serveis privats

Hi ha una cosa que es diu Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado (Muface) que agrupa tots els funcionaris no militars de l'administració central. Segons expliquen els seus propis papers, Muface "presta la Asistencia Médico-Quirúrgica por un sistema de gestión indirecta, a través de Conciertos con Entidades tanto privadas como públicas, si bien en ambos casos la asistencia se dispensa con el mismo alcance y extensión que la que, en cada momento, se preste por la Red Sanitaria del Régimen General de la Seguridad Social. Este sistema dual de conciertos se mantiene en la actualidad, habiendo elegido el 86% del colectivo recibir la Asistencia Médico-Quirúrgica a través de Entidades privadas y el 14% por la Red Sanitaria Pública". La cosa queda clara. Mentre nosaltres paguem dos cops, els funcionaris paguen una sola vegada i poden triar entre l'assistència pública i la privada. Lògicament, la immensa majoria trien la privada. Algú em sabria explicar per què els funcionaris tenen dret a triar i la resta de ciutadans no? Per què nosaltres hem de pagar dues vegades i ells només una? Per què el sistema de Muface no es pot estendre a tota la població i acabar d'una vegada amb les llistes d'espera?

1 comentari:

Irene Adler ha dit...

Bon post.
Sí, he llegit Maus....genial. A més, un dels pocs textos que se'n recorda dels pogroms post-Shoá a Polònia.
L'article del Villatoro es va publicar a El Periódico, i s'ha penjat a molst blocs.
Salutacions