dilluns, 29 de desembre de 2008

Ciencia ficció: Els joves versió catalana



Ho sé, és una Frikada d'article. No se si coneixeu aquesta mítica sèrie britànica d'humor dels anys 80 en què quatre joves estudiants becaris d'estètica alternativa compartien pis d'estudiants i les intervencions excèntriques del propietari del seu pis del lloguer el Sr Balowski i familia.

Bé la raó d'aquest article és la suma de dades un article de premsa sobre les ajudes al lloguer jove per facilitar la emancipació dels joves. Sumat a un comentari de l'Alfons López Tena en la conferència que la JNC va organitzar a Tarragona amb motiu de la presentació del llibre: Catalunya Sota Espanya. Referit a l'aplicació de les despeses territorialitzables a l'Estat Espanyol. Amb l'exemple posat de les beques universitàries.

El ex-Vocal del CGPJ va posar entre altres un exemple clar de la discriminació que l'Estat Espanyol imposa en termes de despesa pública: Les beques; a Catalunya Hi ha el 14,5% dels universitaris de l'Estat i les beques concedides són un 4% del total. Això és una constant en tots els àmbits en què l'Estat centralitzadament ofereix serveis per norma general en un proporció molt menor a la que pertocaria per població i en què sovint quan traspassa la despesa a Catalunya ho fa sense dotació pressupostària. I aquesta és una de les raons de què entre les polítiques de Joventut en la nostra campanya paral·lela per les eleccions generals la Joventut Nacionalista de Catalunya Reclamés el traspàs de les beques a Catalunya.

La llei d'emancipació, anunciada per la llavors ministra d'habitatge Carmé Chacón com a complement al lloguer jove de fins a 210€. La he denunciat altres cops per populista anteriorment i avui he vist aquestes dades en el diari El Punt d'ahir: "27.746 catalans han sol•licitat enguany aquesta ajuda, dels quals 21.464 han rebut una resposta afirmativa per part del govern, però només 4.865 han cobrat els 210 euros mensuals promesos per la ministra catalana. Un percentatge que suposa el 22,60% dels sol•licitants." per contrast el mateix diari oferia les dades pel conjunt de l'Estat. "la resta de l’estat és del 49,3%". I què Catalunya era el lloc amb menor percentatge de beneficiaris.

D'aquí ve que consideri què uns joves catalans universitaris visquin emancipats de lloguer i estudiant amb una beca Ciència i ficció.
Molts cops s'assegura en tertúlies: que hi ha a Catalunya una obsessió nacional i que realment importa la política social i les persones. De fet sí existeix aquesta obsessió i per una raó simple la qüestió nacional afecta la social. Fins el punt que els països que limiten el discurs a la acció social són els que tenen la qüestió nacional resolta.

4 comentaris:

Noctas ha dit...

Molt bon article Josep., els sociates viuen de prometre fum i tothom s'entusiasma quan ells llencen les seves propostes a l'aire., el meu germà la va sol.licitar i naturalment no ha cobrat un duro., s'hauria de demanar danys i perjudicis perquè demanar l'ajuda és una pèrdua de temps i de diners...saludus company i que tinguis un molt bon any. el país ja se sap va de mal en pitjor!!!!

Josep (sl) ha dit...

Prometré és fàcil, és gratuït, però lo important és avaluar el compliment i és on fallen les promeses.

Dessmond ha dit...

Els joves, mítica sèrie.
A vegades la realitat supera la ficció. Sobre tot quan parlem de patriotisme social.

Josep (sl) ha dit...

Si o de eficiència del sector públic.