dilluns, 8 de desembre de 2008

Impost revolucionari "Biopijoprogre".



Fa uns dies és va anunciar en la forma de globus sonda un futur impost per a gravar el consum de les bosses de plàstic. Davant les reaccions adverses ICV fou deixada sola pels seus socis de Govern es van despenjar de la mesura a l'últim moment. I ICV és va quedar a soles defensant la mesura i revent en solitari tota la allau d' impopularitat fragmentant un cop més l'acció de govern.

Al final na Dolors Camats, portaveu d'ICV, va justificar "el coitus interruptus" ecologista i va dir què el cost de les bosses s'hauria de reflectir als tiquets de compra, tot i què no és descartava cobrar les bosses en el futur.

Iniciativa i en el seu conjunt la totalitat de l'esquerra té el gran defecte de creure que el home és bo per naturalesa però pervertit per la societat.
Des de Plató a Marx, passant per Rousseau i Hegel. Aquest és el discurs filosòfic què ens han venut.
"Nosaltres som dolents, pervertits per la nostra societat, i ens hem de redimir per tornar a ser l'home nou en una societat nova per tornar al nostre estat de puresa original".

Així doncs, l'estat com a bon pare ens ha de renyar i corregir el que fem malament. Com què no correm, no malgastem aigua. Aquest intervencionisme en la vida privada del ciutadà és una estupidesa. Les intencions són bones, redimir-nos dels nostres pecats deguts a la nostra societat malvada.
Però una societat crítica ha de poder distingir entre resultats i bones intencions.
Sobretot quant les previsions es basen en "càlculs i simulacions", per tant, els assoliments d'aquestes campanyes freguen el ridícul; com si de plans quinquennals és tractes: anar a 80 kms/h ens duu a un 4% de disminució en la emissió de gasos en comptes del 20% previst, les reduccions del consum domèstic d'aigua; el consum domèstic és un 4% del consum total d'aigua així doncs tota reducció del consum domèstic tindrà un efecte pràcticament nul sobre el total de l'aigua.

Doncs bé, amb aquesta arbitrarietat és suposa que, ara, en un context de crisi hauria de cobrar arbitràriament l'impost revolucionari sobre tota bossa de plàstic pel bé del mediambient o reduir jo el meu marge, total per ells com a empresari soc malvat, cobrant el mateix perquè el consumidor no noti els efectes. Jo se quan i com he de dur el meu negoci i si he de cobrar o no per les bosses de plàstic; les quals són una despesa per mi i jo ja se quin criteri seguir per reduir el seu consum, traslladar el preu al consumidor, i segueixo un sistema racional sobre si cobro o no Valorant factors racionals: de pes, volum i quantitat de producte.
A l'igual que la decisió de disposar de Bosses biodegradables fou basada en una decisió racional.

Aquest intervencionisme per mi com a liberal, ja frega la paranoia, i comença a ser molt preocupant. Tant que gent no liberal m'ho esta comentant. Tot té un límit, i cal la gent s’adoni que aquesta arbitrarietat sobre el comportament de la gent és contrari a la mateixa idea de democràcia.

6 comentaris:

Morgana LeFay ha dit...

quina vergonya...
Salutacions

Noctas ha dit...

Són comunistes Josep. No hi ha res a fer amb aquests tios. Són comunistes i volen regular-ho tot., però tot., no hi ha remei amb els comunistes., tenen aquesta fòbia per educar, per pensar que l'estat sempre serà el més idoni per educar l'home i naturalment i com ja s'ha demostrat el comunisme porta a la desgràcia i la dictadura. Si almenys ells pregonessin amb l'exemple però és que a més són hipòcrites..saludus crack

Josep (sl) ha dit...

Hi ha una cita sobre l'esquerra: Els socialistes criden "poder per al poble", Alçant el puny quan ho diuen. , Tots sabem que ells és refereixen "poder sobre el poble, poder per a l'Estat".

L'home del sac ha dit...

Que posin també un impost sobre el frikisme i l'estupidesa i així els d'ICV seran els que pagaran més...
Quines paranoies...
Tot i això, crec que la idea de reduïr els residus com ara bosses de plàstic és bona. Abans tothom anava a comprar amb el cistell i la bossa del pa i ara tothom s'ha acostumat a demanar bosses de plàstic. Jo intento quan no he de comprar moltes coses, prescindir-ne.
És com avui a dinar, que per un paquet on hi havia 12 galetes, hi havia el recipient de plàstic on anaven les galetes, una bossa de plàstic les cobria i al capsa de cartró... excessiu... hi ha també una mania en sobre-embalar-ho tot.

Artur ha dit...

El país més capitalista de tots, els EEUU, fan servir bosses de paper. Tal com diu Noctas, tenim uns quants comunistes nostàlgics dels règims totalitaris, de l'intervencionisme més recalcitrant.

Molt bon post.

Josep (sl) ha dit...

Gràcies pel comentaris. Les bosses de paper serien una bona idea com a alternativa al plàstic.