dimecres, 10 de desembre de 2008

Crisi i solucions: el Defícit.

L'actual crisi és reflexa a les PIMES, autònoms i famílies amb problemes de manca de liquiditat i problemes degut a l'alt endeutament dels últims anys.
Aquests problemes són un fre per al consum i la inversió.
Les solucions de manual a crisis similars de demanda han passat per ser polítiques expansives ja sigui monetària (aquesta última ja no esta en mans de l'estat) o fiscal aquestes generalment és tradueixen en dèficit públic.

Nosaltres entenem dèficit públic com gastar des de el sector públic més del què és guanya.

És pot doncs fer de dues maneres: Com a dit el govern, de la manera clàssica, incrementant la despesa pública: Via fer obra pública, què és eficaç, i crea un efecte multiplicador del recursos. Però serà lent perquè una infraestructura com un hospital no és fa quatre dies i esta condicionada a l'aprovació parlamentaria de les partides pertinents. Un cop allí comencen les través burocràtiques: Calen presentacions de projectes, aprovacions en concursos, DIAs i després executar amb el resultat esperat de sobrecost i una eficiència no sempre òptima. És eficaç, sí, és el model clàssic perquè funciona. Ràpid, no i Eficient, ja he argumentat què no.
El gran inconvenient què té és què el ciutadà acaba pagant a través d'impostos o de la retallada de subsidis aquesta despesa pública i la pressió fiscal ha arribat a màxims històrics.

I si la crisi és breu, i si hem de fer cas al FMI 2009-2010 serà quan començarà la recuperació, llavors podrem veure quin és el grau d'execució dels projectes.
Indubtablement seria com les propostes fetes pel govern una bombona de aire per la construcció, però cal una reconversió industrial, perquè el gairebé 20% de la població no pot dependre d'un únic sector o perquè llavors corres un risc immens ja què una crisi sectorial de la construcció (com ara) contagii la resta de l'economia.

O la segona alternativa: Com ha decidit fer el govern laborista (socialista) del Regne Unit. El mateix, crear dèficit públic, però al reves. Fer dèficit amb una reducció d'impostos tals com l'IVA.
És immediat, sí. Eficaç, sí, perquè també crea un efecte multiplicador i eficient Sí. Perquè un cop aprovat sols cal no recaptar.

Si tens 100€ i l'Estat en recapta 42 et queden 58 però si l'estat passa a recaptar 35 tu en tens 7 més, 65. En això rau la eficiència; la persona sabrà fer el que cregui millor amb més diners a mà.
A més que tan a traves del consum com de l'estalvi i l'inversió part de ells retornaran a l'estat via altres impostos derivats de la creació de riquesa. I si és fa de manera àgil i ràpida alleujarà la situació del conjunt de famílies.

Tot són opcions vàlides, la solució s'hi arriba de diverses maneres. No cal ser catastrofista aquesta crisi no és la fi de res. Tot queda obert a la reflexió. Però vull deixar en consideració a tall d'epitafi què, Segons Milton friedman: "No hi res més permanent que un increment temporal de la despesa pública".

PD: A molts professors de macroeconomia que he tingut la idea de Gordon Brown no els-hi agrada gens. Si em guio per les lliçons de classe, models, exercicis i bibliografia recomanada.