Aquest text és sobre uns fets ni són cap novetat i han causat cap sorpresa. En aquesta temporada de caça, no sols les escopetes nacionals estan en "el monte" perseguint cérvols i corruptes; també els articles de l'Estatut.
Si Montesquieu visites l'espanya d'avui tindria un bon exemple de que no és la divisió de poders o la independència del poder judicial. Espanya és un dels Estats Europeus amb pitjors resultats en tots els rànquings de independència judicial.
Els màxims dirigents d'aquests òrgans són decidits de manera opaca pels membres dels dos grans partit Espanyols. On la col·lusió entre els alts tribunals i el poder executiu i legislatiu són totals. Ja que tant PP i PSOE escullen a jutges que per ser escollits accepten i segueixen les instruccions dels que els han proposat o no necessiten instruccions per fer els què els governs i partits desitgen. Tant PP i PSOE consideren l'Estatut massa potent i han decidit fer servir el tribunal constitucional. Escollit pels dos partits per a retallar amb caràcter retroactiu la llei orgànica què és l'Estatut, fent burla de tot el sistema legal.
Com a primer tast del què ens caurà a sobre en les pròximes setmanes. Ja ens han filtrat, que el primer que s'eliminarà o reinterpretarà serà la consideració de "Nacionals" dels Símbols catalans i la seva consideració com símbols de l'Estat Espanyol; Fins ara els símbols catalans havien estat considerats nacionals en funció de la ideologia i una manera de veure Catalunya com a nació, però fins als 2006 aquests símbols no eren acceptats com a nacionals. I per tant no tenien la protecció jurídica amb que estan blindats els símbols de l'estat Espanyol. En contra de l'Estatut vigent del 2006, qui si els dóna aquest reconeixement.
Els símbols nacionals tenen importància pels pobles i són un factor reconegut que identifica i cohesiona a una col·lectivitat com a tal tant com ho pot fer una llengua o una cultura. Inclús hi ha la semiòtica com Ciència que els interpreta. Doncs bé aquestes dotze persones escollides per PP i PSOE. Legalment imposaran que els símbols catalans, no són símbols jurídicament.
Perquè uns símbols; els catalans pertanyen per ells únicament al cor i els espanyols són "de todos"; no sols pertanyen al cor si no que tota la força de l'Estat esta al darrera perquè són de llei. I qui vulgui veure empíricament la diferència que vagi amb un amic a una plaça. Què un cremi una senyera i l'altre una rojigualda i vegeu les conseqüències legals que comporta.
La diferència legal entre ser nació i considerar-se nació és què aquesta declaració va reforçada per una llei que diu: Som nació, pe: Tota constitució.
Davant aquesta situació no hem de permetre una retallada dels nostres drets individuals i col·lectius. Si en el text que vam aprovar vam acceptar què els símbols catalans eren nacionals; em de dir No davant una vulneració de la nostra decisió. Perquè el No implica tornar a la situació de 2006, prèvia a aquesta sentència infame. Perquè la "llei" no tombí el dret i no passi per sobre la voluntat d'un poble.
8 comentaris:
Josep, estic totalment d'acord amb tu.
Ens veiem al CN de Rialp?
Estem en contacte.
Sergi Cava
Tinc obligacions familiars, faig anys durant els dies en què és fa el CN.
Hi ha un fort cop de taula per part de l'estat espanyol envers una llei aprovada i ratificada pel poble català., no hi estic d'acord i al meu entendre el cop de taula representa un acte anti-democràtic., sí que crec que el TC ha d'estar polititzat segons qui estigui en el govern., un òrgan que interpreta la CE ho ha de fer segons el que es pensa majoritàriament en un país i qui representa la majoria pensant del pobl és el partit que governa., és lògic doncs que el TC interpreti de forma més rojilla o més conservadora...saludus mestre
Hi ha sistemes amb molta més independència i la independència del poder judicial del Executiu i legislatiu és un indicador de salut democràtica. No dic en cap cas què Espanya no sigui una democràcia.
Però hi ha llocs on els membres del tribunal suprem s'escullen de forma pública. I com a molt el govern sols pot designar a algun dels seus membres inclús de manera vitalícia com als Estats Units.
http://es.wikipedia.org/wiki/Corte_Suprema_de_los_Estados_Unidos
http://en.wikipedia.org/wiki/Supreme_Court_of_Canada o
Molts Estats no tenen constitucional i aquest rol l té la cambra dels lords o el tribunal suprem.
I en democràcies avançades sovint les altes instàncies judicials decideixen en contra del govern. Com en la il·legalització de alguns partits àrabs, per suposats vincles amb grups islamistes, a Israel va ser derogada i s'han presentat a les eleccions.
Sí? De veritat passaran a no ser símbols jurídicament?
Bé, de primeres s'hauria de saber de quins símbols es tracta... però tot i que hi hagi aquestes "retallades legals", com a símbols perduren en el cor, com tu dius. De fet, si considerem Catalunya com una nació és també pel cor, no pas perquè estigui signat en cap paper ni perquè hi aparegui a l'Estatut, que no hi figura això (si no m'equivoco..., que tinc mala memòria!).
Complicats els termes legals!
No figura que hagin de formar part del cor, però en article 8 figura quins són els símbols nacionals de Catalunya: Bandera, festa i himne (en canvi no té escut).
I el apartat 8.6 Diu:
6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon als altres símbols de l’Estat.
Ampliat, del text vigent aprovat per referèndum:
ARTICLE 1. CATALUNYA
Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.
ARTICLE 8. SÍMBOLS DE CATALUNYA
1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne.
2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya.
3. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre.
4. L’himne de Catalunya és Els segadors.
5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari.
6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon als altres símbols de l’Estat.
del 8.6 S'aplicaria que els símbols catalans tenen el mateix pes i tracte que els símbols espanyols. I que la prova empírica que suggeria amb ajuda d'un encenedor hauria tingut el mateix resultat.
Ah, ok!!! Moltes gràcies per la molèstia... :) bé, ja em suponia que eren símbols la senyera, l'himne i tot plegat... Això que s'hagin de "portar al cor" és implícit, doncs! Salut! :D
Publica un comentari a l'entrada