Sonaren 6 campanades allà a la Porta del Sol. La cibel·les plorava Madrid estava de dol.
Dedicat a la premsa talibana madridista que ha estat intoxicant durant setmanes i estava insuportable durant la última setmana amb el seu estil baix, brut i Barroer. Nosaltres no anem amb panyals anem amb pitets, Que n'aprenguin!
Per a sortir a guanyar sí o sí com havia de fer al Madrid has de poder jugar de tu a tu a futbol i ara per ara el Madrid no pot fer ho. Com han demostrat Barça i Liverpool.
No cal afegir res més.
8 comentaris:
Quin partit, quin Barça.Aquest equip no té sostre, és massa gran aquest equip. Menció especial per a Piqué i Henry, quin partit dels dos i quin final de temporada. I dimecres a disfrutar.
2-6 no azze falta que me dizes nada mas.
I Puyol i Piqué marcant, sang culé. I Henry reivindicant-se. Quina nit més perfecta que va regalar-nos el Barça, i quina dolça ressaca, assaborim-la!
Fantàstic!!! Fantàstic!!! Fantàstic!!! Fantàstic!!! Fantàstic!!! Fantàstic!!! Fantàstic!!! Fantàstic!!! Fantàstic!!! Fantàstic!!! Fantàstic!!!
Llàstima que ja no tinguem la Trinca per fer-nos-en una altra cançó commemorativa!
He sentit la canço de la trinca avui a rac1. No sabia de que anava i aleshores ho he entes tot. Està molt ben trobat lo de sonàren sis campanades. És la primera pallissa al Bernabeu que veig i esper-ho que no sigui l'última
Hola tots: El partit va ser fantàstic, jo el vaig veure amb un amic del Madrid en un bar d'Holandesos i anglesos. I la evolució de la seva cara passant del 0-0 al 1-0 i al 2-6 final va ser grandiós. Quan va acabar els aplaudiments van ser generalitzats pel públic assistent tret d'uns quants caps cots. Els resultat final no sols es una victòria del Barça si no del futbol que els aficionats volem sobre el resultadisme.
Enguany el Barça ha donat partits que costarà oblidar. I em part ha estat gràcies al Madrid que apretava. Però la remuntada d'ahir a més tenia pels culers un efecte retribució que la ha fet especial i ens ha tret l'espina clavada de l'any passat.
Dimecres no se que passarà. El Chelsea és un rival de 1a categoria continental. Però aquesta temporada és joiosa pel amants del futbol.
Dimecres no tenim gaire a perdre. Podriem dir que la champions seria la cirereta a aquest gegant i magnífic pastís que és la temporada del Barça. Amb la lliga i la copa quasi assegurades només ens queda anar a disfrutar a Stamford, ser fidels al nostre futbol i, si podem, guanyar. Crec que aquest equip és capaç de guanyar però no serà fàcil. El que no m'agradaria és sentir veus crítiques si no s'aconsegueix el pas a la final. La temporada està sent espectacular i aquest equip té tot el crèdit del món i més.
De fet tenim molt a Guanyar, hem complert el gran objectiu de la temporada que sempre és la lliga.
Dubto que el Chelsea proposi un partit com el del Camp Nou.
No crec que la seva afició permiti un atac al futbol com el de dimarts passat. He llegit que el Guardiola medita fer jugar al Touré de central.
Publica un comentari a l'entrada