Artur Mas entre equins

Fa poc l'Artur Mas va visitar el circulo ecuestre.

El circulo ecuestre és una d'aquestes institucions que sembla que són inamovibles, d'aquella època daurada de la burgesia catalana de 1856-1936. On tot s'atura. En un moment on el centralitat del país i la societat civil és desvetlla i és mou amb transversalitat i la intel·lectualitat independentista es posa l'americana i corbata. I planteja aquesta com un pla de empresa i de viabilitat d'arribar-hi dins del marc legal i democràtic, lluny dels il·luminats revolucionaris de Saló.

En el seu llibre: "La dictadura de la incompetència" en Xavier Roig, empresari, defineix d'aquesta manera a la gent del circulo en la pàgina 25-26. "Allò que la nostra premsa provinciana qualifica de "empresariado catalán" o "sociedad civil". O bé o no són empresaris o bé no són importants. O són executius d'empreses o, si son doncs empresaris importants, només ho són de la Jonquera cap avall. Sempre estan arrambats al poder, no creuen en la lliure competència ... Xuclen s'enriqueixen i viuen en l'abundància com sàtrapes, a l'ombra del poder".
... "Només això dóna una idea de la decadència a la qual estarem condemnats durant uns quants decennis. Possiblement a Madrid no hagin cregut mai prou en l'economia de mercat, però no ens enganyem, nosaltres tampoc. Massa fortunes importants de casa nostra venen de favors de la dictadura."

Per això s'aferren a l'Status Quo, ja què és la causa que continuïn on són i per això detesten un canvi d'aquest i si aquest estatus i si ocorre s'hi adapten i amotllen al nou poder. Per això els amoina"la deriva sobiranista de CiU" i "radicalitat" i compren aquestes definicions que deixen anar cada dia l'Iceta i en Zaragoza cada cop que mencionen CiU; amb el dessig que cualli com la propaganda de Goebels. Partit amb el que flirtegen perquè tots sabem que el PSC és la garantia de que tot segueixi com esta.
Quan com "empresaris" haurien de valorar els costos i oportunitats. Valoren el cost de separació i s'obliden del cost d'oportunitat de no fer-ho i de les oportunitats de no tenir un país a la contra dels seus interessos empresarials i fins i tot favorable a aquests.

La immensa majoria de les actuals multinacionals catalanes, tret notables excepcions, no són empreses de llarga tradició de les nissagues de l'Alta Burgesia del país. moltes parteixen de les classes menestrals o de la baixa o mitjana burgesia o són de nova creació, empreses familiars crescudes gràcies a les noves oportunitats donades per l'obertura del país.

En tot cas la crítica que d'oferir: és una relliscada frase de l'Artur Mas; en el text on fa referència a que sempre: Ha hagut independentistes a CiU i sempre n'hi haurà. Sobra n'hi haurà. Tot independentista sap que el què vol és poder deixar de ser-ho per ser un simple ciutadà de Catalunya o de qualsevol altra nació de la que sigui independentista.
No obstant i tot i així he d'afegir què dir això és un contrapunt molt positiu. Demostra que els temps estan canviant la societat no és la mateixa que fa 10 anys. Fa 10 anys aquest discurs seria impensable i en el circulo encarà més, en boca d'un dirigent d'un partit d'ordre, de CiU; partit de gent d'ordre. Dir què l'independentisme té lloc en un projecte com el de CiU, no sols hauria espantat a molta gent, hauria estat vist com a contraproduent per la formació.