Una estranya paradoxa de la situació d'espoli què sofreix Catalunya és què en la qüestió territorial els papers teòrics s'inverteixen.
En una Catalunya governada per partits d'Esquerres. Aquestes han acabat acceptant la necessitat un model de "dretes" territorial. Els què acusaven (per excés com els socialistes o per defecte com els de Esquerra) als Governs del President Pujol i CiU de ser: Dretans, victimistes i de defensar el peix al cove. Per pròpia dinàmica de governar han fet seu el model. Amb la limitació d'estar lligats a "Un gobierno amigo!" i la reticència a generar-li costos electorals al PSOE.
A nivell econòmic els tripartits han acabat seguint les tesis del "liberalisme territorial "defensat per CiU: Defensa del dret a la diferència entre els territoris, que les carregues sobre la generació de riquesa no desincentivin la seva creació ni a la llibertat econòmica i els límits a la solidaritat. En el cas català l'Esquerra s'ha adonat per l'exercici del poder què sols limitant la solidaritat interterritorial és pot garantir la solidaritat intraterritorial.
En canvi a el discurs territorial a Madrid tant de PSOE com PP, demostra que tenen una obsessió estranya pel socialisme territorial: Per una banda penalitza i escanya els territoris més rics com Catalunya i Balears, mentre subvenciona sense fi i malacostuma els pobres fins que acaben sent addictes a la solidaritat. Prima la cohesió, la redistribució i la igualtat, sobre la creació de la riquesa i la mobilitat interterritorial del treball i les rendes, i s'ha abusat de la utilització del lèxic ocultant la paraula espoli sota un valor possitiu com la solidaritat.
Estranyament al què hauria de representar un partit conservador com el PP; el PP fa una defensa ferotge d'aquesta falsa "solidaritat territoral".
Què s'adscriu en el pensament econòmic de "socialdemocràcia territorial" que s'entendria més en el cas de les esquerres. I consideren que han de lluitar contra els "privilegis de les comunitats riques" en benefici dels territoris menys rics" quan fan a nivell de persones un discurs invers.
El resultat de la suma dels interessos de PP i PSOE s'acaba en el règim comú de la LOFCA.
Acaba sent el què Friederich Hayek anunciava a Camí de servitud: "Quant l'Estat controla la vida econòmica és possible seguir una política de despietada discriminació contra les minories nacionals mitjançant instruments de política econòmica, sense infringir mai la lletra de protecció estatutària de llurs drets". Com actualment qui ara mateix opacament recapta i reparteix és l'Estat i pot redistribuir les aportacions de manera completament arbitrària.
8 comentaris:
La millor solució és marxar d'ecspanya, tindrem tanta pasta que encara que la administrem malament serem rics. Si tinguéssim tots els diners que espanya ens roba i que ens ha robat el nostre país seria una potència mundial, tenim de tot així que prou espanya!
Administrar la pasta malament és un problema. Siguem o no independents. Però, la perspectiva canvia molt quan no et roben 3000€ al any.
Abans podríem dir,va serem d'Espanya pels esports ja que ho guanyaven tot però ara ni això. Una rao més per fer Catalunya independent
Bon article crack., ser autènticament d'esquerres, avui és impossible., és com ser sociata., si no menteixes no ho pots ser., per cert Adrià dubto molt que amb una Catalunya independent visquessis millor....saludus a tots
Noctas, amb Catalunya independent podria agafar un avió i anar a qualsevol indret del món sense haver de passar per Madrid. Podria agafar uns trens amb molt millors condicions i així un munt d'exemples. Sense l'espoli que ens fan des de les espanyes tot aniria millor, i sense el tripartit... aniria perfecte ;)
Salutacions
Noctas, Conec socialistes molt vàlids i capaços. Ideològicament no hi coincideixo, com el predomini de la igualtat sobre la llibertat. L'article tractava sobretot la similaritat de model per part del PSOE i el PP com aquest és tan diferent del que han defensat tots els governs catalans i com inclús quan els socialistes en el poder han vist que el "gobierno amigo", no ho és tant.
Adrià: L'espoli fiscal és major a la suma de les Balances de rendes i comercials internes dintre l'estat espanyol. Per tant el negoci de seguir a Espanya econòmicament és pèssim. I no parlem de el tracte nacional i el respecte a la identitat catalana, allí la relació és paupèrrima. De fet no trobo arguments no sentimentals que defensin la no independència de Catalunya.
PD: Un dia d'aquests he de parlar d'impostos o la renda ciutadana bàsica
Molt bona reflexió. Un argument més que demostra que el tripartit ja ha perdut el rumb i Catalunya es troba sotmesa políticament, més que mai des dels temps de la dictadura, a les consignes que es dicten des de Madrid.
Sí o la Constatació que en contra del què ens volien fer creure en els tripartits els eixos nacionals tenen un pes més gran que els eixos ideològics.
I que la Catalunya social no s'aguanta sense la cartera.
L'origen del text és un escrit que va fer en Francesc Puigpelat a l'e-noticies, que vaig dir-me: És Brillant.
Però el detonant no deixa de ser l'Entrevista feta al món a RAC1 a la secretaria general del PP; on em va semblar astorant la seva defensa aferrissada de la "igualtaz entre los españoles" "y la lucha contra los privilegios de ciertas regiones".
Que voleu que us digui com deia George Orwell a Rebelió a la Granja: Tots els animals som iguals i alguns més iguals que els altres.
Publica un comentari a l'entrada