Que cessin Terribas. Avui mateix

Iu Forn.

Que cessin Terribas. Avui mateix

Ei, que ja tinc nou director per a TV3. No sé com no se li havia acudit abans a ningú!!! (o sí). En Manel Mas, escolti. Ja sap, és aquest simpàtic diputat sociata i exalcalde de Mataró que reclama el cessament de la Terribas. Sosté Mas al seu blog personal sobre l’entrevista que la Mònica va fer-li al president Montilla: “Mentre el president contestava, darrere d’ell apareixia i desapareixia la imatge de la cara de Zapatero com si fos i fes un fantasmagòric control de les seves paraules [...]. Ara, amb la ingenuïtat de l’esquerra, i la cara dura d’alguns, sobre la imparcialitat (?) [sic] dels periodistes pot passar això sense que ningú s’estranyi massa. Si el director o l’equip d’un programa informatiu vol fer aparèixer la seva particular opinió, doncs la dóna com si res, com si no fos una subtil, o grollera, manipulació. Això en una televisió privada, doncs mira. [...] Ara, en una televisió pública que pretén la màxima objectivitat (?) [novament sic] és inadmissible.

”Però, ens trobem davant una televisió pública? O privatitzada de fet? Privatitzada per alguns que se l’han fet seva. Seva sense pagar-la. I en aquest cas cal dir: No amb els meus diners. Per cert, Bolaño, tornaràs a portar mai el president al programa de la Terribas? O en demanarem el cap? Crec que hi tenim tot el dret”.

Quanta raó!!! Fora la Terribas avui mateix, home. És inadmissible que els (i les) periodistes facin les preguntes que vulguin i que els realitzadors (i les realitzadores) dels programes utilitzin recursos visuals per il·lustrar-les. Aquí hem d’imposar el model televisiu cubà o el de Corea del Nord i el senyor Mas (Manel) ha de dirigir-lo. I com que és un paio tan espaviladet, que també ens el facin director de BTV, Catalunya Ràdio, la COM i Ràdio 4... i cap de programes, informatius i esports. I que tots aquests càrrecs els compagini amb el de presentador de La nit al dia. Entrevistant-se a si mateix cada dia i sense parar, és clar.

Públicat a l'Avui.

PRAVDA

Antoni Aira

Pravda (1) TV

Quan escolto personatges com Joan Ferran no puc deixar de relacionar-los amb els Acebes o els Jiménez Losantos que són referent en l’àmbit de la dreta. No diria que els Ferran siguin referent en l’àmbit de l’esquerra. Això seria tant com atribuir-los una pàtina progressista que desconeixen. En canvi, sí que els identifico un cert dring socialista a l’estil de l’antiga URSS. Parlen desacomplexadament, de forma crua, amb supèrbia i amb una convicció de superioritat moral, política i intel·lectual que els impel·leix a il·lustrar i a “orientar” el comú dels mortals, pobres ignorants i alienats com som. Tot plegat, evidentment, a major glòria del Partit. És per això que m’ha sorprès la forta reacció a les declaracions de Ferran sobre la “crosta nacionalista” que diu que cal aniquilar dels mitjans públics catalans. M’ha sorprès perquè, primer, a aquesta tasca ja s’hi estan dedicant des de fa anys amb el placet implícit dels seus socis de govern i amb l’impotent silenci de l’oposició de CiU. D’altra banda, a més, això és totalment coherent amb la trajectòria dels socialistes arreu on manen (en molts casos des de fa dècades). I el paradigma el tenim en una BarcelonaTV on mai ha planat cap “crosta” que no fos la de l’ortodòxia nicaragüenca.Potser el problema per a Ferran ha estat pensar-se que la conversa amb el periodista d’El Periódico la llegirien només els convençuts. Se sabia en camp amic i es va deixar anar una mica massa? Sigui com sigui, les seves paraules han estat balsàmiques. Ara més gent està en guàrdia respecte d’allò que s’està fent amb els mitjans públics catalans. Ara potser algú més que Víctor Alexandre mirarà de denunciar des de tribunes públiques l’espanyolització dels mitjans depenents del Govern. Ara potser a la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació, els seus responsables –d’ERC– podran mirar de fer valer més el seu criteri... i les seves competències.És per això que la sortida de to de Ferran podria haver estat estranyament oportuna. Jo l’animaria a seguir per aquesta via. I ja posats a fer propostes, animaria Ferran a seguir l’exemple del seu homòleg Jiménez Losantos, que d’un diari online ultra com ell n’ha fet una televisió, també a la xarxa: LibertadDigital TV. En el cas de Ferran, si no se’n surt a l’hora de descrostar TV3, podria muntar-se una tele online i batejar-la amb algun nom de mitjà que li porti bons records. Que l’hi posi Pravda TV, per exemple.

Aparegut al singulardigital.cat

(1) El mitja de comunicació oficial de l'antiga URSS.

Vergonyosa és la passivitat dels socis del govern de la Federació catalana de PSOE. Tebis en paraules i impotents en fets. Per opossar-se a aquestes declaracions de'n Joan Ferran. Què no és cap peó si no tot un peix gros en la Cúpula del PSC i estan en línia de les de'n José Montilla i Toni Bolaño, Iceta i Zaragoza, etc.

Torna la censura i el sectarisme.

Feia temps què no escrivia un article exclusivament meu i d'una extensió no abusiva, tot agraint els què heu llegit els textos anteriors més enllà de la línia de l'avorriment avui he intentat ser breu i clar.

Senyores i senyors torna la censura, l'intervencionisme i el control dels mitjans públics de comunicació. Aquest és un fet què em provoca una profunda decepció. Com a defensor de la llibertat de premsa què soc comprovar què continua un fet al què beneuradament creiem desterrat d'una Europa occidental: democràtica, liberal, rica i culta. M'ha fet pensar un dels moments més negres del segle XX i l'historia de la humanitat.

Doncs, no me refereixo ni a la COPE ni a Telemadrid ni a la resta de la Brunete, m'hi podria referir. Desgraciadament me refereixo a Catalunya.
Ahir llegint el diari me vaig escandalitzar vaig llegir un titular què me va deixar: Atordit i astorat, volia fer servir flipat però no se si puc oferir aquest grau de col·loquialisme als meus lectors. El titular era: A TV3 I CATALUNYA RADIO ELS HI HAN D'ARRANCAR LA CROSTA NACIONALISTA. Jo pensava i hauria subscrit què l'autor d'aquesta brillant sentència era l'Angel Acebes. Fins què vaig llegir què l'Autor era Joan Ferran, PSC.

Doncs bé, en una entrevista publicada recentment al Periodico, un exemple de independència dels mitjans, val a dir ho, En Joan Ferran PSC. Va deixar anar què a TV3 i Catalunya Radio els hi havien d'arrencar la crosta Nacionalista què els quedava. Quina els mapes del temps?

Va lamentar què gent com en Miquel Calçada pugui ser entrevistada a TV3, abans és va queixar Què en Mas sortia més què el Montilla per TV3. Què TV3 havia donat massa cobertura i havia fet massa publicitat de la manifestació del 1-D. Dir què TV3 és la més antigovernamental de totes les televisions públiques ronda la aberració.

Els fets són inversos als què ell exposa. La CCRTV ha estat sotmesa a un assalt ferotge per "matar" tota idea i tot professional no afí amb la seva visió de país. O solament prou independent per no fer seguidisme, Va mencionar l'Antoni Bassas. I va demanar la destitució del president de la CCRTV. Amb carnet del PSC!
En cap govern del món tret de Cuba i Corea del Nord els mitjans públics viuen tan controlats pel govern. El nostre cas és una taca negre en la Europa del segle XXI.

Després de tot al final resulta què aquest govern és ineficient i ineficaç inclús en l'us de les armes de la manipulació dels mitjans i la mentida. De les quals és mestre.

En Joan Ferran és la imatge del sectarisme, del stalinisme que queda en el país. Un l'últim reducte de una ideologia bandejada i maleïda per la historia, al igual què és el seu germà bessó el feixisme.

El quart poder vençut

Vui agrair a l'Artur comentar la figura del senyor Antonio Bolaño, mà dreta del molt honorable president José Montilla Aguilera.

Jo me consideró defensor de la llibertat d'expressió inclús quan prové de certa caverna mediàtica de la qual no comparteixo ni el missatge ni les formes. En el món Occidental i sobretot en els Païssos Anglosaxons la llibertat de premsa i expressió són i sempre han estat pilars del seu sístema de govern.

Alli la libertat de Premsa és envejable inclús a fet caure al President cap d'Estat i de Govern de la major superpotència del món (Nixon 1974) arran del cas Watergate. O de possar en Perill el mandat d'altres dos presidents Reagan (el 1986, per l'Iran-Contra) i Clinton (el 1998-1999 pel cas Lewinsky).
Qui hagi anat a Londres segurament ho haurà vist, cada diumenge al matí un pot passejar-se per Hyde park i anar a Speakers corner agafar una caixa de fusta i deixar anar el discurs què vulgui sobre el tema què dessitgi i ja ho pot fer bé perquè el públic respon als oradors. Quan hi han eleccions i els diaris fan anàlisi dels programes, es pot donar el que va passar lés últimes eleccions, què el Times, conservador per excel·lència va donar suport al programa de Tony blair.

En canvi a casa nostra tenim a sobre què el poder ha domat la premsa i el quart poder, com se l'anomenà al al païssos anglosaxons, Viu sota el sèver anàlisi del cap de premsa del govern.
El periodico, el més llegit a Catalunya. S'ha convertit en un BOGC, de fet sempre ha donat suport al PSC. Els diaris opositors estan collats l'Avui perquè la generalitat el participa i té menys marge de maniobra i la Vanguardia sobretot. Les paraules de l'Antonio Bolaño dirigides a en Jordí Barbeta de "Tú eres hombre muerto" Deuen Haver fet efecte perquè en la nova Vanguardia ell esta on era quan als altres els han ascendit.
Un altre periodista del grup Godó què ha estat pressionat és en Francesc Marc Àlvaro.
Segons S'ha comentat molt en mitjans de premsa electrònica el Comte de Godó hauria rebut un targeta del president de la Generalitat amb transcripcions dels seus articles marcades amb retulador vermell. Després ho hem pogut notar en els seus articles què eren de lo milloret de la Vanguardia pel què no callava ja no són el què eren.

Jo sentó vergonya d'un país on és què pressumeix democràtic un President gossi fer arribar la seva targeta com un vulgar capo de la Camorra fer fer callar un periodista incomodé. Perquè quan la llibertat de expressió desapereix cau un dels pilars de la democràcia.
Sobretot els primer interessats són els mitjans, perquè el peridico, El més llegit a Catalunya, és qui més lectors perd cap la premsa gratuïta i La Vanguardia també perd lectors.
RAC1 és la tercera emissora de Catalunya gràcies sobretot als periodistes que hi van anar a parar quan la Senyora Minobís va anar a cauré a Catalunya Radio.